SALVAT, Ricard

 

"EL TEATRO COMO TEXTO, COMO ESPECTÁCULO”

 

  ASSAIG / TEATRE

Montesinos Editor, S.A. / Pàgines: 152 / ISBN: 84-85859-561 / Edició: 1983.

 

Les classes d’Història de les Idees Estètiques que impartia en Ricard Salvat (1934- 2009), a la UB, l’any 1983, eren tot un esdeveniment. En aquell moment, Salvat era un professor eminent, catedràtic de categoria, amb una colossal cultura i un referent en el teatre. Les seves classes s’omplien de gom a gom, havies de fer cua per entrar-hi, i no sabies mai quina part del temari explicaria, però sí que parlaria de teatre, la seva gran passió.  

El teatre como texto, como espectáculo és una de les aportacions més significatives d’en Ricard Salvat a la teoria teatral contemporània. Publicat el 1983, en un moment en què els estudis teatrals cercaven superar la lectura purament literària del drama, Salvat proposa una visió integral del fet escènic que combina anàlisi textual, pràctica escènica i reflexió estètica.

L'eix conceptual del llibre rau en la dualitat essencial del teatre. Per una banda, Salvat defensa la importància del text dramàtic, no només com a punt de partida literari, sinó com a estructura que conté potencialitats escèniques. El text, per ell, no és un producte tancat: és un mapa de significacions que el director, els actors i l'equip escènic han d'activar i reinterpretar. Per altra banda, el llibre subratlla que el teatre es completa només a l'escenari. L’espectacle —la posada en escena, el cos de l’actor, l’espai, la llum, la música— és el lloc on el text cobra vida i adquireix sentit ple. Salvat insisteix que la teatralitat no és al paper, sinó en la seva realització viva. Aquesta distinció evita reduccionismes: ni el text per si mateix és teatre, ni l'escena no pot prescindir completament de la dramatúrgia. Salvat proposa una síntesi orgànica.

A més, una aportació notable del llibre és la seva reivindicació del director teatral com a figura clau. Influït per la tradició europea del segle XX (Stanislavski, Brecht, Piscator, Grotowski), Salvat sosté que el director no és un simple traductor del text sinó un creador que articula els diferents llenguatges de l'espectacle. La seva mirada beu del teatre polític i del teatre de recerca, emfatitzant: la lectura crítica del text, el treball sobre la corporalitat de l'actor, la relació activa amb l'espectador i l'escena com a espai de reflexió social.

Tanmateix, el llibre també dialoga amb la idea wagneriana de la Gesamtkunstwerk (obra d'art total), encara que reinterpretada des de la modernitat. Per a Salvat, el teatre integra múltiples codis: paraula, moviment, ritme, espai, objectes, llum i so. Aquesta idea és fonamental en la seva posició: entendre el teatre exigeix ​​una lectura interdisciplinària.

Cal recordar que Salvat fou una figura central de la renovació teatral a Catalunya. En aquest sentit, el llibre reflecteix: la seva vocació pedagògica, el seu desig de connectar el teatre català amb les avantguardes europees i el seu interès per un teatre crític i compromès. Així, El teatre como texto, como espectáculo va ajudar a introduir a l'àmbit acadèmic espanyol una visió del teatre que anava més enllà de l'anàlisi filològica, apropant-se a les teories escèniques europees.

Fet i fet, el llibre és valuós per: la seva claredat teòrica -explica amb precisió la interacció entre text i escena-; la perspectiva pràctica -no es limita a la teoria, sinó que parla des de l'experiència- i la seva funció històrica -va obrir camí als estudis de posada en escena a Espanya-. Com a possible limitació, alguns lectors poden sentir que l'obra està molt ancorada al teatre del segle XX i no aborda fenòmens posteriors com la performance, el postdramàtic o les dramatúrgies híbrides. Això, però, no disminueix la seva rellevància fundacional. El teatro como texto, como espectáculo és una obra fonamental per comprendre la modernització del pensament teatral a l'àmbit hispànic. Salvat ofereix una visió equilibrada i lúcida: el teatre neix d'un text, però només es consumeix a l'espectacle; és literatura, però també acció, presència, espai i mirada.