diumenge, 30 d’agost de 2009

ALCOBERRO, R. / MENSA, J. / LURI, G. / PORTA, J.Mª / COSTA, M. / MAYOS, G. / DEFEZ, A.

"HISTÒRIES DE LA FILOSOFIA"

FILOSOFIA

La Busca edicions / Pàgines: 180 / ISBN 978-84-96987-03-6 / Edició: 2007


 


En aquest llibre es recullen les conferències pronunciades a l'Ateneu Barcelonès al llarg del curs 2006-2007. El títol de les conferències i els seus autors són:

Jaume MENSA: "Sòcrates i la maièutica platònica".
Exposa i determina fins a quin punt el mètode maièutic, descrit pel personatge Sòcrates, pot correspondre amb el mètode socràtic.

Gregorio LURI MEDRANO: "El platonisme com a parricidi".
Des de la constatació que hi ha més d'un Plató possible, s'argumenta la filosofia de Plató com a parricidi. Gregori Luri es basa: "...en dos textos que considero complementaris: Sofista i Fedó. Si el primer text es proclama el parricidi, en el segon es desenvolupa aquesta proclama en un exercici filosòfic parricida. El pare, en tots dos casos és, evidenment, Parmènides. (...) El que pretèn [Plató] es fer saltar els límits de les categories parmenídees, forçant-les, amb la intenció d'arribar a conclusions que Parmènides no podria compartir..." (pàg. 28 i 29).

Josep Maria PORTA FABREGAT: "Els tres cims del pensament cartesià".
Per l'autor, els tres eixos fonamentals del pensament cartesià es troben en les reflexions sobre el mètode, la metafísica i la moral.

Miquel COSTA: "Actualitat de Hume".
Es fa una síntesi de dos de les tesis més paradigmàtiques de l'empirisme humeà, que són: la naturalesa de la nostra ment, que per ell consisteix en un simple << manat de percepcions que se succeeixen >>, i la denuncia de la transició del "ser" al "deure". A la vegada, partint  d'aquestes tesis, Miquel Costa constata com el pensador contemporani, John Searle, les ha reprès i aprofundit.

Miquel COSTA: "Lectura de John Stuart Mill".
Aborda dos temes: l'utilitarisme moral i la llibertat, que John Stuart Mill (1806-1873) exposà en les seves dues obres potser més famoses: L'utilitarisme (1861) i Sobre la llibertat (1859).

Gonçal MAYOS: "Nietzsche contra el seu temps, d'antimodern a antinihilista".
Excel·lent síntesi de l'evolució del pensament de Nietzsche en la qual s'estableixen les següents etapes:
  • Des que neix el 1844 fins el 1872. Publica El naixement de la tragèdia i s'el pot considerar com antimodern.
  • Des de 1872 fins 1879. Abandona la docència i el món acadèmic.
  • De 1880 a 1883. Creu que pot trobar una aliança en la ciència com a destructora de supersticions, màscares, trampes i fal·làcies de la tradició occidental.
  • De 1883 a 1886. Redacta Així va parlar Zaratustra. Conscient de la radicalitat en la seva crítica i sospita, intenta explicar-se d'una manera més metafòrica i seguint el model dels llibres inspirats en les grans religions.
  • De 1886 a 1890. Publica Més enllà del bé i del mal, preludi d'una filosofia de futur. La via simbòlica i mística és substituïda per una encara més radical aplicació de la sospita com a recerca genealògica.
Finalment, en Gonçal Mayos, constata les manipulacions i instrumentalitzacions que ha sofert el pensament  de Nietzsche.

Ramon ALCOBERRO: "Apunts per a un debat sobre l'irracionalisme".
S'apunten algunes consideracions sobre el debat Racionalitat/Irracionalitat.

Antoni DEFEZ MARTIN: << Que quedin els pensaments en calma >> " Sobre el sentit de la filosofia en Wittgenstein".
Tal com s'xplicita en el títol, s'porten algunes consideracions sobre el sentit de la filosofia de Wittgenstein.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada