diumenge, 20 de juny de 2010

ELLIOT, J.H.

"LA REBELION DE LOS CATALANES (1598-1640)"


HISTORIA D'ESPANYA I CATALUNYA


Siglo XXI de España Editores, S.A. / Pàgines: 573 / ISBN 84-323-0269-4 / Tercera edició, setembre de 1986


És aquesta una obra d'història, però també d'economia i d'història militar. Els historiadors diuen que cal aprendre del errors del passat per a no repetir-los en el present, i "La rebelión de los catalanes" produeix la sensació d'un deja vú històric posat al dia.

J.H.Elliot, britànic però professor a Princeton, analitza quines varen ser les veritables raons que van conduir a l'esclat de la Guerra dels Segadors: la pressió fiscal efectuada per Castella sobre Catalunya, i altres nacions, per a poder pagar les guerres de manteniment d'un imperi en descomposició. Davant aquestes demandes, els catalans defensaven la legalitat del moment, que protegia tant a la hisenda catalana com a les seves gents de participar en conflictes externs. Olivares i Pau Clarís front a front, cada un defensant els interessos del seu país. El català, amb la força de la llei, l'espanyol, amb la de les armes. L'enfrontament estava servit. El resultat ja el coneixem. Catalunya va pagar els plats trencats de la mala administració espanyola perdent el Rosselló, el Conflent i part de la Cerdanya. Com dèiem, llegir història per a aprendre. I amb aquesta obra es pot aprendre i comprendre molt

La Guerra dels Segadors és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que alienava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.

Podeu trobar el llibre, tot i que amb una reducció de pàgines, a:
Sobre Pau Claris, Antoni Simon, catedràtic d’història moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha escrit una biografia en la qual manifesta que "...Elliott es va equivocar en creure's que Olivares volia pactar després de l'alliberament de Francesc Tamarit el 22 de maig de 1640; el moment republicà de facto va anar del setembre de 1640 al desembre de 1641; i last but not least, el grau d'animadversió i desconfiança des de Madrid cap a les institucions catalanes va ser molt gran i, de fet, arriba fins als nostres dies...", sentencia Simon. Podeu trobar una ressenya al diari AVUI

----------------------------------------------------------------------------------------------------


"LA ESPAÑA IMPERIAL. 1469-1716"


HISTORIA D'ESPANYA


Editorial Vicens-Vives / Pàgines: 451 / ISBN 84-316-1211-8 / Cinquena edició, 1986


Obra clàssica del hispanista John Elliott que ha servit d'inspiració a molts historiadors posteriors. Analitza l'etapa imperial d'Espanya des del matrimoni dels Reis Catòlics el 1469 fins a la fi de la dinastia Habsburg a Espanya i l'establiment dels Decrets de Nova Planta per part dels Borbons el 1716, al costat de la renúncia prèvia de les possessions europees de l'imperi, en el Tractat d'Utrech de 1713.

Tanmateix, el procedir historiogràfic d'Elliott, malgrat la brillantor de moltes afirmacions seves (per exemple, que el viatge de Colom que va produir el descobriment d'Amèrica el 1492 no tenia objectius econòmics sinó el principal atrapar els turcs per l'esquena) , ha de sotmetre's a crítica per l'estranya periodització que realitza. Hispanistes com Henry Kamen en la seva obra "Imperio: la forja de España como potencia mundial" prolonguen l'existència de l'etapa imperial d'Espanya com a mínim fins el tractat de París de 1763 o fins a la independència d'Hispanoamèrica, com seria més ajustat assenyalar. El criteri de considerar acabat l'Imperi per la pèrdua de les possessions europees és tant com negar la importància d'Amèrica en l'Imperi espanyol. Tampoc resulta convincent parlar de l'Imperi espanyol com una cosa iniciat amb els Reis Catòlics o amb l'Emperador Carles V, ja que això suposa oblidar la tradició dels reis emperadors castellans d'origen medieval, tot i que Elliott dedica algunes pàgines a estudiar la situació dels regnes peninsulars a la Baixa Edat Mitjana.

D'altra banda, Elliott va escriure la seva obra l'any 1963 (va ser traduïda per primera vegada a l'espanyol el 1965 a l'Editorial Vicens Vives) i, a part de la influència de l'Escola de les Mentalitats francesa, el seu discurs està basat en les tesis d'Espanya invertebrada de José Ortega y Gasset, que considera l'Imperi espanyol un efecte de la decadència pròpia d'una raça goda assentada a la Península Ibèrica per la seva «excés de germanisme».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada