Seguidors

dissabte, 17 de setembre de 2011

GENET, Jean



"QUERELLA DE BREST”.

LITERATURA FRANCESA
Editorial Debate / Pàgines: 352 / ISBN 84-7444-025-4 / Edició: març 1983.

Jean Genet (París, 1910-1986), abandonat per la seva mare als set mesos d'edat, es converteix en un nen tutelat per l'Assistència Pública, i la seva infància transcorre en tot tipus d'institucions: famílies d'acollida, reformatoris, clíniques i fins granges penitenciàries, de totes les quals acabarà fugint.

Prostitut, rodamón, lladre i bastard, Genet és un dels monstres sagrats de la literatura francesa de tots els temps, i un maleït vocacional. La seva condició homosexual marca tota la seva obra narrativa i dramàtica, en la qual desenvolupa una poderosa mitologia presidida per una perversió de tots els rols. Autor d'obres com “La nostra senyora de les flors”, “Diari d'un lladre”, “El miracle de la rosa”, “Les criades” o “Querella de Brest”, va abraçar durant els seus últims anys diverses causes polítiques, com la palestina o la dels Panteres Negres. Va morir en un petit hotel de París el 1986, i les seves restes reposen al cementiri espanyol de Larache, al Marroc.

Querella de Brest” és una novel·la d’amor, immoralitat i mort que té com a protagonista a George Querella, l'atractiu mariner que assassina per diners i per necessitat, per després expiar els seus crims en intenses sessions de submissió sexual. Al voltant de Querella es desplega un món de desig, passions i violència, emmarcat per la boira de Brest, i per un mar que, per Genet, evoca sovint la pura idea del crim i de l'amor entre homes.
Per cert, per què aquesta edició fa aquesta traducció i no deixa el seu original “Querelle de Brest”? Per què el nom del seu protagonista és traduït per Jorge Querella?

Querella, la pel·lícula.
La novel·la de Genet va ser portada al cinema el 1982 per un altre mite de la cultura homosexual, el director alemany Reiner Werner Fassbinder. Va ser la seva última pel·lícula abans de suïcidar-se i, igual que li va passar a Genet, va ser massacrada per la censura. Brad Davis ('L'exprés de mitjanit'), Franco Nero i Jeanne Moreau interpreten aquesta adaptació tan sòrdida com la novel·la però portada a imatges amb una distanciadora estètica camp.

Podeu trobar una crònica de la novel·la a Literaturas.com.

Cap comentari:

Publica un comentari