SENDER, Ramón J.

"CONTRAATAQUE"

LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX

DEUSTO GRUPO PLANETA / Pàgines: 415 / ISBN: 978-84-234-3918-8 / 2ª Edició: març 2026.

 

Contraataque, publicada el 1938, és una crònica testimonial escrita per Ramón J. Sender durant la Guerra Civil espanyola, quan l'autor va combatre al bàndol republicà. El llibre neix de l'experiència directa de Sender com a milicià i comissari polític, i està travessat per un fet biogràfic determinant: l'afusellament de la seva dona, Amparo Barayón, per part dels franquistes, i la mort del seu germà Manuel per la mateixa causa. Aquesta tragèdia personal impregna tota l'obra, tot i que Sender l'aborda amb una contenció narrativa notable.

Gènere i estructura

L'obra se situa en la frontera entre el reportatge periodístic, el dietari de guerra i la novel·la testimonial, un hibridisme característic de la literatura de guerra dels anys 30 (pensem en Hemingway, Malraux o Orwell). No segueix una estructura novel·lística convencional amb trama unitària, sinó que s'articula en episodis, estampes i reflexions que reprodueixen el caos i la fragmentació de l'experiència bèl·lica mateixa. Aquesta forma episòdica no és un defecte sinó una decisió estètica: la guerra no es deixa narrar amb l'ordre causal d'una novel·la burgesa.

Estil

Sender hi manté el seu estil directe, sobri i d'una gran precisió descriptiva, hereu del reportatge periodístic que havia practicat abans de la guerra. Defuig la retòrica grandiloqüent de bona part de la literatura de propaganda bèl·lica del moment, i això és precisament el que dona a l'obra la seva força: la contenció emocional davant fets extrems (la mort, la barbàrie, la por) resulta més colpidora que qualsevol efusió sentimental.

Valoració crítica

Punts forts:

• Testimoni de primera mà d'un valor documental excepcional
• Capacitat per fugir del maniqueisme sense trair el compromís polític
• Prosa que combina precisió periodística i intensitat lírica continguda

Limitacions:

• La fragmentació episòdica pot dificultar-ne una lectura com a relat unitari
• Comparat amb obres coetànies (Orwell, per exemple), Sender manté una distància menys analítica respecte a les contradiccions polítiques del moment de l'escriptura

Importància en el conjunt de la seva obra

Contraataque s'ha d'entendre com el primer graó d'un procés de reflexió que Sender no abandonarà mai: la relectura constant, gairebé obsessiva, de la Guerra Civil des de diferents distàncies temporals i ideològiques (hi tornarà a Réquiem por un campesino español, entre altres). És, doncs, un document clau no només per entendre la guerra sinó per entendre l'evolució intel·lectual d'un dels grans narradors espanyols de l'exili.

 

Més informació a:

La guerra civil Española en la literatura.

 

"RÉQUIEM POR UN CAMPESINO ESPAÑOL"

 

LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX

Ediciones Destino / Pàgines: 105 / ISBN: 84-233-0914-2 / 2a Edició: març 1977.

"...- No queremos reblandecidos mentales. Estamos limpiando el pueblo, y el que no está con nosotros está en contra..." (pàg. 88)

"...- ¿Por qué me matan? ¿Qué he hecho yo? Nosotros no hemos matado a nadie..." (pàg. 100).

Aquests dos diàlegs, el primer, del centurió falangista, i el segon, de Paco el del Molino, són les dues cares de la moneda que va representar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Perquè Réquiem por un campesino español és una síntesi, un relat concís i esfereïdor de la guerra fratricida espanyola.

Paco és el personatge principal de la novel·la. Pagès, jove, sincer, potser una mica idealista, un exemple per a tots, el líder en la lluita, el més estimat del poble. Però el veritable protagonista i narrador de la història és mossèn Millán. El rector del poble ens rememora la vida de Paco per etapes. En cada fragment recorda uns esdeveniments de la vida de Paco: des de la seva infantesa fins a la seva mort, de la qual, en gran part, ell és responsable. Precisament aquesta responsabilitat, aquest malestar, aquesta terrible càrrega que suporta per haver-ho delatat, perfila encara més la realitat social de l'època, que se'ns va descrivint i descobrint a poc a poc amb gran mestratge narratiu.

Durant la novel·la, a més, s'escolten els testimonis d'altres personatges (Águeda, el pare de Paco, l'escolà o la Jerónima) i els assistents al rèquiem (don Valeriano, don Gumersindo i don Cástulo) que celebra mossèn Millán per assenyalar-se encara més com a culpable de la tragèdia. El sentiment de culpa que el persegueix i que es manifesta descaradament a la cerimònia, posa de manifest la misèria i la divisió en la qual estava sotmesa Espanya.

Precisament la novel·la és, des del principi, tot un seguit de reflexions, inquietuds i penediments del rector i els sentiments que l'assalten, així com les autojustificacions que busca per alleugerir la seva càrrega moral per la responsabilitat en la mort de Paco.

El capellà del poble simbolitza i representa tot el conjunt de l'Església, en una dura crítica sobre el paper que aquesta va adoptar durant la preguerra i la Guerra Civil Espanyola (d'aquí la inacció davant la mort de Paco i la falta de compromís del capellà). Mossèn Millán en la novel·la predica resignació i humilitat, acceptar els avatars de la vida i posar l'altra galta. D'aquesta manera intenta explicar a Paco que l'extrema pobresa dels que viuen a les coves no és cosa realment tan greu si es pensa en les misèries espirituals a les quals estan exposats i, finalment, també intenta que Paco accepti la seva mort i es resigni. En aquesta actitud es reflecteix una ferotge crítica on s'aprecia amb extrema claredat la forma de pensar i la ideologia de l'autor, Ramón J. Sender.

Tanmateix, Ramón J. Sender és un escriptor poc conegut per les nostres generacions més joves. Fa anys, en el BUP, es llegia el Réquiem i es comentaven les seves obres. Però ara ja no.

Per altra banda, aquesta novel·la va ser adaptada al cinema pel director Francesc Betriu. Rèquiem per un camperol espanyol (1985), tenia com a protagonista a un joveníssim Antonio Banderas. Els actors principals de la pel·lícula van ser: Antonio Banderas, Antonio Ferrandis, Fernando Fernán Gómez, Terele Pávez, Ana Gracia, Emilio Gutiérrez Caba i Conrado Sanmartín, entre d'altres.

Podeu trobar més informació a:

El lugar de Sender

 

Actualitzat: 10/08/2026