"RÉQUIEM POR UN CAMPESINO ESPAÑOL"
LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX
Ediciones Destino / Pàgines: 105 / ISBN: 84-233-0914-2 / 2a Edició: març 1977.
"...- No queremos reblandecidos mentales. Estamos limpiando el pueblo, y el que no está con nosotros está en contra..." (pàg. 88)
"...- ¿Por qué me matan? ¿Qué he hecho yo? Nosotros no hemos matado a nadie..." (pàg. 100).
Aquests dos diàlegs, el primer, del centurió falangista, i el segon, de Paco el del Molino, són les dues cares de la moneda que va representar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Perquè Réquiem por un campesino español és una síntesi, un relat concís i esfereïdor de la guerra fratricida espanyola.
Paco és el personatge principal de la novel·la. Pagès, jove, sincer, potser una mica idealista, un exemple per a tots, el líder en la lluita, el més estimat del poble. Però el veritable protagonista i narrador de la història és mossèn Millán. El rector del poble ens rememora la vida de Paco per etapes. En cada fragment recorda uns esdeveniments de la vida de Paco: des de la seva infantesa fins a la seva mort, de la qual, en gran part, ell és responsable. Precisament aquesta responsabilitat, aquest malestar, aquesta terrible càrrega que suporta per haver-ho delatat, perfila encara més la realitat social de l'època, que se'ns va descrivint i descobrint a poc a poc amb gran mestratge narratiu.
Durant la novel·la, a més, s'escolten els testimonis d'altres personatges (Águeda, el pare de Paco, l'escolà o la Jerónima) i els assistents al rèquiem (don Valeriano, don Gumersindo i don Cástulo) que celebra mossèn Millán per assenyalar-se encara més com a culpable de la tragèdia. El sentiment de culpa que el persegueix i que es manifesta descaradament a la cerimònia, posa de manifest la misèria i la divisió en la qual estava sotmesa Espanya.
Precisament la novel·la és, des del principi, tot un seguit de reflexions, inquietuds i penediments del rector i els sentiments que l'assalten, així com les autojustificacions que busca per alleugerir la seva càrrega moral per la responsabilitat en la mort de Paco.
El capellà del poble simbolitza i representa tot el conjunt de l'Església, en una dura crítica sobre el paper que aquesta va adoptar durant la preguerra i la Guerra Civil Espanyola (d'aquí la inacció davant la mort de Paco i la falta de compromís del capellà). Mossèn Millán en la novel·la predica resignació i humilitat, acceptar els avatars de la vida i posar l'altra galta. D'aquesta manera intenta explicar a Paco que l'extrema pobresa dels que viuen a les coves no és cosa realment tan greu si es pensa en les misèries espirituals a les quals estan exposats i, finalment, també intenta que Paco accepti la seva mort i es resigni. En aquesta actitud es reflecteix una ferotge crítica on s'aprecia amb extrema claredat la forma de pensar i la ideologia de l'autor, Ramón J. Sender.
Tanmateix, Ramón J. Sender és un escriptor poc conegut per les nostres generacions més joves. Fa anys, en el BUP, es llegia el Réquiem i es comentaven les seves obres. Però ara ja no.
Per altra banda, aquesta novel·la va ser adaptada al cinema pel director Francesc Betriu. Rèquiem per un camperol espanyol (1985), tenia com a protagonista a un joveníssim Antonio Banderas. Els actors principals de la pel·lícula van ser: Antonio Banderas, Antonio Ferrandis, Fernando Fernán Gómez, Terele Pávez, Ana Gracia, Emilio Gutiérrez Caba i Conrado Sanmartín, entre d'altres.
Podeu trobar més informació a:
Actualitzat: 04/12/2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada