LAFORET, Carmen

 

"NADA”

LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX

Diario El País, S.L. /  Pàgines: 287 / ISBN 84-9815-005-1 / Edició: 2004.

Carmen Laforet és una escriptora poc coneguda dins de la història de la literatura en llengua castellana. La seva breu obra ha ajudat a aquesta desconeixença. I probablement també que fos una escriptora catalana en llengua castellana: coses del país, del d’aquí i del d’allà.

 Nada fou la seva primera novel·la. Escrita l’any 1944, quan l’autora només tenia 23 anys, va guanyar el Premi Nadal del 6 de gener de 1945, en ple franquisme. Sembla que la novel·la obtingué, de forma ràpida, un gran èxit de crítica i de públic.   

I és que Nada és una senzilla novel·la però una immensa obra. L'obra es desenvolupa a Barcelona, lloc on la jove Andrea, de tan sols 18 anys, entusiasta, innocent i amb gran afany de superació, decideix que transcorri el seu any vinent a la Universitat. Però el que per a ella suposa un canvi de vida excitant resulta un absolut desengany: a partir d’aquest moment haurà de patir angoixants situacions que la conduiran a la seva maduresa. Andrea s'enfronta a la societat burgesa i conservadora dels primers anys de la postguerra, sotmesa al franquisme i carregada de fam, en la qual les dones no tenien dret a desitjar, ni tan sols a superar-se, sinó que havien de reconèixer-se com purs objectes destinats únicament a la maternitat. Lluir dol després de la mort d'un ésser estimat era la norma entre les dones, i el suïcidi era considerat com un acte menyspreable, ja que era impropi d'un cristià atemptar contra la seva vida. Andrea vivia alternant diàriament dos espais raonablement dispars: d'una banda, la casa familiar al carrer d'Aribau, en la qual regnaven la violència i la fam; l'altra, la Universitat, plena d'entreteniment, companyonia i goig, necessaris per evadir i reduir la seva angoixa. 

La novel·la, doncs, arriba a crear una atmosfera tan asfixiant que aconsegueix traspassar el paper i arribar al lector. Quan en l'ambient opressiu d'aquesta casa fosca del carrer Aribau, tancada, bruta i pudent, en aquesta espècie de microcosmos, algun dels personatges li pregunta a Andrea què li passa, què pensa, què sent, sovint s'obté la mateixa resposta: "nada".

Carmen Laforet s'avança al seu temps amb una prosa intimista i fotogràfica, en la qual es descriu perfectament la Barcelona de l'època. L'autora utilitza per a això recursos propis de l'impressionisme. Com a mostra d'aquests recursos impressionistes, a Nada hi predomina la descripció. La protagonista es fixa en tot allò que l'envolta a la seva arribada a Barcelona; transmet una visió totalment subjectiva, ja que no descriu els objectes tal com són, sinó que ho fa com ella els percep, aportant-nos les seves sensacions i emocions. Fet i fet, una gran novel·la.

Podeu trobar més informació a:

Carmen Laforet, la escritora grafológica. La Vanguardia, 6 de gener de 2015.

Todo sobre la chica de “Nada”. El País, 15 de maig de 2010.

 

Actualitzat: 10/12/2022