Seguim
en el laberint, en el bucle sense fi. Però avui vull compartir amb tots
vosaltres dos articles que m’han semblat que palpen la realitat.
El
primer d’ells, publicat ahir (5-IX-2018) per Anton
Costas, a La Vanguardia, es
titula La
desobediencia civil. Per mitjà de Thoreau, Russell,
Rawls, i d’altres
aspectes, és del parer que els fets del 6 i 7 de setembre de 2017, al
Parlament, no es poden inscriure en la doctrina de la desobediència civil.
El
segon article és de Francesc-Marc
Àlvaro, publicat avui, també a La
Vanguardia, amb el títol: Pinchar
el globo. I ens parlar, entre d’altres coses, de la incapacitat
d’assumir la realitat més evident i de seguir un fil conductor fet de
suposicions , interpretacions i construccions.
Tot
dos articles, doncs, ens parlen de la construcció d’una realitat concreta. Una
realitat, però, que no és la de tots.
Afegeixo
(16/09/2018) l’article Ja
no és autoengany. És engany, de Milagros Pérez
Oliva, publicat a El Pais.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada