divendres, 14 de gener de 2011

LAWRENCE, David Herbert


"EL AMANTE DE LADY CHATTERLEY


NOVEL·LA SEGLE XX
El Pais / Pàgines: 462 / Volum 11 / ISBN: 84-89669-73-2 / Edició: 2003.



     És bastant freqüent entre els crítics i historiadors de la  literatura, potser obligats per l'ampli camp que tracten d'abastar, resumir amb un qualificatiu l'obra d'alguns autors. Així, per exemple, es qualifica a Joyce de renovador, a Camus d’existencialista o a Jules Verne d’imaginatiu.

     Però això no deixa de ser una simplificació en el fons i en la forma, ja que la feina dels escriptors de qualitat sol ser abundant i variada i el contingut de les seves obres mostra una profunditat filosòfica i humana que arriba molt més enllà del que expressa un senzill adjectiu.

     En aquest sentit, s'ha qualificat a l'autor anglès David Herbert Lawrence (Nottinghamshire, 1885-1930) d'escriptor eròtic, quan no d’obertament sexual. Això és, una vegada més, una simplificació. En efecte, el sexe ocupa un paper fonamental en les seves obres però no de forma gratuïta, sinó com a mostra de la seva preocupació pels impulsos primitius de l'Home.

     Lawrence va ser, per tant, un autor polèmic. D'origen humil -s'ha dit que, amb ell, per primera vegada en la Literatura Anglesa, la classe obrera adquiria veu pròpia-, la seva personalitat resta molt allunyada de la que se sol identificar amb aquella, En efecte, l'escriptor posseïa una especial sensibilitat i una forta inquietud per tot el relacionat amb l'Art -recordem que també va ser poeta i pintor, a més de novel.lista-, així com per certes preocupacions existencials.

     Tot això és patent en les seves novel·les. Entre elles, encara que les dues més aconseguides siguin, potser, "El arco iris" i "Mujeres enamoradas", que giren al voltant d’Úrsula Brangwen i la seva família, la més coneguda és "La amante de lady Chatterley" (1928). La seva publicació va suscitar a Anglaterra un escàndol semblant al que va provocar a França la "Madame Bovary" de Flaubert. Possiblement, això es degués a que ambdues narren la història d'un adulteri femení.

     A "La amante de lady Chatterley" ens trobem amb el matrimoni de l'alta societat format per Clifford i Constance. Ell, a causa d'una ferida de guerra, ha quedat invàlid i impotent i la seva dona se sent atreta per Mellors, guardabosc del seu marit, en els braços del qual acabarà caient. Però l'impuls de Constance no és sentimental, sinó purament sexual, primitiu. I és que l'obra, encara que mostra un erotisme explícit, no és una novel·la eròtica. El que li interessa a Lawrence és explorar el paper que exerceixen els instints primitius sobre l'ésser humà. Aquesta indagació psicològica de pes i l'especial sensibilitat de Lawrence a l'hora de descriure les relacions entre la parella i els escenaris naturals fan de la novel·la una creació excel·lent.

     Tanmateix, "La amante de lady Chatterley" il·lustra l'oposició entre el vitalisme i el intel·lectualisme, dues formes antagòniques de veure la vida. El caràcter alliberador de les energies instintives en la relació sexual exerceix en la  novel·la  el paper catalitzador d'aquest conflicte.

Podeu llegir un article sobre la novel·la d’Octavio Paz a EL PAIS

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada