Seguidors

dimarts, 19 de novembre del 2013

NADAL i FARRERAS, Joaquim


 "L’ONZE DE SETEMBRE I EL CENTRALISME BORBÒNIC”

HISTÒRIA DE CATALUNYA
Dopesa / Pàgines: 91 / ISBN: 84-7235-339-7 / Primera Edició: desembre 1977.

En temps de debat sobre la sobirania i a les portes de la celebració dels 300 anys del 1714 m’ha vingut de gust tornar a llegir aquesta síntesi de Joaquim Nadal i, especialment, parar-me a repassar alguns elements històrics del període.

L’onze de setembre i el centralisme borbònic no és només una descripció dels fets al voltant dels esdeveniments de 1714. Es tracta d’una síntesi de la situació prèvia al conflicte de la Guerra de Successió Espanyola i de les conseqüències que comportà l’aplicació del centralisme borbònic. És, doncs, un recorregut per la història del segle XVIII català.

El llibre comença en els darrers decennis del XVII analitzant la represa econòmica de Catalunya, especialment en el camp, després de la crisi de 1640 i la Guerra dels Segadors. Una recuperació econòmica, per cert, que va de bracet d’un programa neoforalista de la monarquia espanyola de Carles II, la qual havia abandonat les vel·leïtats uniformistes de Felip IV i el comte-duc d’Olivares.

A continuació, Nadal detalla els esdeveniments de la successió de Carles II en morir sense descendència i com conflueixen, en primer lloc, en un conflicte internacional (segur que el primer de gran magnitud) i, en segon lloc, en una guerra civil en l'àmbit espanyol: la Guerra de Successió. En aquest sentit, cal recordar que la lluita per la corona hispànica s’insereix en un conflicte més global en el qual està en joc l’equilibri de forces de les potències europees: especialment, França i Anglaterra.

En un tercer apartat, Nadal analitza les conseqüències que la Guerra de Successió va tenir per Catalunya. Aquestes venen marcades pels corpus de lleis confegides per Felip V i els seus ministres amb el que es coneix com a Decrets de Nova Planta de 1716. Per una banda, Nadal, hi destaca el desballestament institucional, amb la creació de noves institucions i/o figures com la de Capità General, la Superintendència, la renovació de la Reial Audiència, la creació dels Corregiments en substitució de les vegueries. L’objectiu de les mateixes era vestir un nou projecte organitzatiu, polític, econòmic i fiscal, de forma piramidal, per a Catalunya. Per altra banda, analitza les conseqüències econòmiques. Aquestes venen marcades pel control i gestió de totes les rendes, béns i impostos per part de la Superintendència (dirigida per Jose Patiño), és a dir, de la corona espanyola. José Patiño, a més, fou el responsable d’establir el REIAL CADASTRE, contribució única, sense la dispersió d’altres sistemes fiscals com el castellà, i que en teoria gravava proporcionalment la riquesa. Però l’aplicació del reial cadastre i la creació de la Superintendència naixien per la necessitat de cobrir les despeses d’un exèrcit d’ocupació; un impost civil per cobrir unes càrregues d’origen militar. Fet i fet, la conseqüència cabdal és que es produí una transferència de recursos de Catalunya cap al centre de l’aparell de l’estat: ara era l’estat central el qui cobrava.

En un quart apartat, Joaquim Nadal també sintetitza la repressió lingüística i cultural després de la Guerra de Successió i en destaca, per part dels vencedors, la voluntat liquidadora del català i la supressió de les universitats catalanes.

Finalment, malgrat la sotragada que representà la Guerra de Successió per la represa de finals del XVII, Nadal també apunta alguns dels factors de l’impuls i prosperitat que s’albiraren a finals del XVIII. Com en altres moments de la història, no existí un factor determinant o causal que endegués aquesta prosperitat sinó que confluïren diversos mecanismes i fenòmens entre els quals cal destacar: el creixement de la població (de 407.000 habitants el 1718 es passà a 814.000 el 1787), les transformacions en l’agricultura, l’accés al mercat regional i colonial (donada l’especialització vitícola), la formació de capital comercial i les transformacions en la manufactura (aparició del cotó estampat o “indianes”). 
 
Actualizat: 30/10/2022

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada