"BON COP DE FALÇ!"
LITERATURA CATALANA / SEGLE XXI
Columna Edicions / Pàgines: 399 / ISBN: 978-84-664-1343-5 / Primera Edició: Octubre del 2011
Bon cop de falç!, enceta un seguit de novel·les que els seus autors, Ramon Gasch i Andreu González han volgut situar en algun context concret de la història de Catalunya. En aquest cas, la novel·la està ambientada en un dels moments més cabdals i de més rauxa de la història del país: la Guerra dels Segadors.
"...El 1640 les terres catalanes viuen els abusos del rei de Castella. Per ordre d'un oficial cuirasser castellà, el mas de can Martí allotja uns soldats, però això desencadena una sèrie d'esdeveniments funestos. En defensa pròpia, el jove hereu, en Joan Martí, mata dos cuirassers que han provocat la mort de la seva promesa, la Maria. Mentre el jove es veu forçat a ocultar-se, els militars calen foc a la masia i maltracten la seva família. Poc després, esclata la Guerra dels Segadors, amb l'aliança francocatalana contra Felip IV. Obligat a fugir a Barcelona, en Joan hi crea una milícia que arriba a ser respectada per les seves accions arriscades fora de la ciutat, com en el sagnant setge castellà de Cambrils, fins al punt que el braç militar de la Generalitat reclama la seva ajuda per contribuir a la defensa de la capital catalana en l'imminent atac de l'exèrcit enemic. Però al jove sobretot el mou el desig de venjança contra l'oficial que ha pertorbat la pau del seu mas...." (Contraportada)
Podeu trobar tota una síntesi i comentari de la novel·la a Nosaltresllegim.cat
----------------------------------------------------------------------------------------
"DEFENSORS DE LA TERRA"
LITERATURA CATALANA / SEGLE XXI
La Butxaca / Pàgines: 277 / ISBN: 978-84-9930-896-8 / Edició: Setembre 2014
"...Recuperant els personatges de Bon cop de falç!, els autors ens expliquen com la lluita dels catalans continua quan els pagesos del comtat del Rosselló s'aixequen contra l'ocupació francesa de la Catalunya Nord. Quan en Joan Marti confessa al seu fill Miquel la veritable identitat del seu pare, aquest marxa cap al nord per intentar trobar-lo, i es veu immers en la revolta dels angelets de la terra. Mentrestant, el seu germà Jaume va a Barcelona i s'integra en la noblesa per mitjà d'una jova que li roba el cor. Aquesta és la història de dos germans enfrontats per a la seva ideologia, que marcarà les seves vides per sempre…" (Contraportada).
Ens situem, doncs, en l'anomenada Revolta dels angelets de la terra, entre els anys 1667 i 1675 i amb el conflicte de la gabella com a teló de fons.
Més informació a:
- Clavijo, Juli: Miquelets i angelets
- Vilaweb: Miquelets i Angelets de casa nostra
- Societat Anònima: Defensors de la terra. Entrevista a Andreu González Castro
------------------------------------------------------------------------------------------
"LA VENJANÇA DELS ALMOGÀVERS"
LITERATURA CATALANA / SEGLE XXI
Columna Edicions / Pàgines: 502 / ISBN: 978-84-664-1937-6 /Primera Edició: Febrer 2015
Amb aquesta novel·la tirem enrere respecte a les anteriors i ens situem en el 1303. Ara toca rememorar l'epopeia dels almogàvers i de la Gran Companyia Catalana, i dels Roger de Flor i Ramon Muntaner, entre d'altres. Fet i fet, revivim els fets de l'anomenada Venjança Catalana.
-----------------------------------------------------------------
Un comentari amb pregunta.
Ho he passat bé llegint les tres novel·les. Les tres contenen aventures, amb força tocs de sang i fetge; narracions ben construïdes i fàcils de llegir, personatges amb poc rerefons psicològic, planers i gens complexes; bons que són molt bons i que, normalment, són catalans i dolents que quasi sempre són castellans o francesos. Si hi afegim que podem incloure-les en el que s'anomena novel·la històrica -i el ganxo que d'entrada suposa- i que aquesta història és la de casa nostra, l'èxit està assegurat.
Però no puc evitar situar les tres novel·les en el procés que vivim a Catalunya (vegeu també: VICTUS. BARCELONA 1714). Per això em pregunto: els autors estan vestint unes construccions novel·lesques per justificar alguns moments de la nostra història? No hi ha molt de victimisme en aquestes "històries"? Al final de Defensors de la Terra, podem trobar algunes respostes. Un dels seus protagonistes, en Miquel Martí, ens diu:
"... Ja fa massa temps que estem abandonats a la nostra sort, i mentre uns diuen que ens ajudaran i ens traeixen, altres destrossen els nostres camps, s'emporten i maten el nostre bestiar, deixen reduïts a la misèria viles i pobles i abusen de la nostra gent.
Després d'anys i anys de lluita silenciosa, de comprovar com els catalans hem estat una joguina en mans dels poderosos, com ens han enganyat i maltractat una vegada i una altra, comença a ser hora de parlar ben clar i explicar la nostra història, perquè el dia de demà tothom la sàpiga..." (pàg. 262).
No. Això no és ben bé així. En primer lloc, els catalans, tots els catalans ... no podem caure en aquesta generalització. Seria més correcta dir "alguns catalans". En segon lloc, si és cert que, amb el matís de l'expressió "alguns catalans", hem estat una joguina en mans de poderosos. I aquí hi ha el punt fonamental: en mans de poderosos, molt sovint també catalans.
Actualitzat: 27/11/2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada