"APOSTOLES Y ASESINOS”
LITERATURA ESPANYOLA SEGLE XXI / HISTÒRIA
DE CATALUNYA
Galaxia
Gutenberg / Pàgines: 437 / ISBN 978-84-16495-82-5
/ Primera edició: març 2016.
Un altre excel·lent regal
del meu amic Pere...
El 10 de març de
1923 van assassinar a Salvador
Seguí Rubinat, conegut com el Noi del
Sucre: “...A Seguí lo asesinaron el
sábado, 10 de marzo, alrededor de las siete de la tarde. Su muerte era
inminente, estaba calculada por los instigadores, trazada por los asesinos que
ya estaban planeando el cómo, el dónde, y el cuándo...”. (Soler: pàg.415).
Avui fa 96 anys de
la seva mort: “...La vida no toca los
timbales intuyendo que está a punto de llegar a un momento crucial. Los
desastres brotan en medio de lo cotidiano, lo desmoronan, lo trituran y lo
engullen en el silencio. La aniquilación tiene la esencia de lo incommovible,
no importa si la provoca una enfermedad, una catàstrofe de la naturaleza o la
mano de otro hombre. “La muerte es cotidiana, la muerte es lo más cotidiano”, había dicho alguna vez el Noi del Sucre.
Y así se dirigió hacia ella. Y así sucedió...”. (Soler: pàg.416).
El van assassinar pistolers
pagats per la patronal catalana: “...La
patronal [...] previamente ha tomado nota de los movimientos que viene
realizando el Noi del Sucre. Su aproximación a la política, su relevancia nacional
cada vez más evidente y su influencia para llevar a la CNT a un juego
democrático y organizado con el que va ganando las demandas laborales que
plantea, lo convierten en alguien mucho más peligroso que sus compañeros
violentos. “Ese Seguí pacifista es mucho más explosivo que todos sus amigos
juntos cargados de bombas”, se oyó decir más
de una vez en los círculos de empresarios barceloneses. “Con las huelgas
que pone en pie y sus negociacions nos desarma. Es el más subversivo, el más
resbaladizo, el más dañino”. La violencia,
por encima de todos los drames provocados, había sido un regalo para la
patronal. Sin ella era más difícil que los políticos le dieran su apoyo
incondicional. La violència dejaba en segundo plano las reivindicaciones, la
razón, los derechos. A la violència se respondía con una violencia mayor. Era
un juego en el que, respaldados por las autoridades, siempre ganarían. Por el
contrario, el Noi del Sucre les planteaba una dura partida de ajedrez. Estaba
pisando un terreno verdaderamente peligroso. Los empresarios, naturalmente, no
daban la batalla por perdida...”. (Soler: pàg.410).
Apóstoles y asesinos és un excel·lent llibre d’Antonio Soler. El seu títol té el seu origen
en el llibre de Pere
Foix, Apòstols
i mercaders (1957). En el llibre de Soler, no entrarem en el debat de
si es tracta d’una novel·la històrica o una història novel·lada. El llibre de
Soler es dedica intensament a recrear el període que mostra (les primeres
dècades del segle XX a Barcelona), no a establir paral·lelismes fàcils ni
síntesis històriques. Però aquesta novel·la és una meravellosa eina per
il·lustrar la utilitat del coneixement del passat. I, tanmateix, a planejar el
debat de les ideologies portades fins al seu extrem més violent. Alhora, és
literatura exigent, escrita amb professionalitat, meticulositat i documentada
per tots els costats.
Al centre de la
novel·la (?) hi ha la figura del Noi del Sucre, que va travessar aquesta època
sota el signe del sindicalisme, el pacifisme i la voluntat de civilització.
Figura vital i seductora, amb el seu
dandisme obrer, Seguí va transitant per variades ideològiques a les quals
s'acosta amb honestedat, però en les que no veu més que instruments per a un
objectiu noble: la igualtat i la millora de la vida dels seus companys obrers.
Però Antonio Soler,
també aconsegueix que desfili gairebé tothom i gairebé tots els fets d'uns anys
crucials, sobretot els compresos entre 1917 i 1923. Per exemple: Companys,
Layret, Lerroux, Pablo Iglesias, Primo de Rivera, Largo Caballero, Gabriel
Alomar, Unamuno, matons de gavardina grisa, confidents, terroristes,
anarquistes, comunistes, extrema dreta burgesa i catalana, Estat repressor,
catalanisme, la CNT, la Primera Guerra Mundial, la Canadenca, la Setmana
Tràgica, la Revolució Russa, la tortura policial, la llei de fugues, el Raval, i
l’omnipresent Paral·lel a l'ombra de les grans xemeneies industrials.
Com diu Iñigo Errojón,
en el seu article a El País: “...Cuando
un libro nos conmueve, tras leer su última página y cerrarlo, nos quedamos un
rato en silencio, como asimilándolo o queriendo prolongar las sensaciones que
nos ha producido, atraparlas para poderlas evocar más veces en el futuro...”.
Trobareu més informació d’aquesta
novel·la a:
Entrevista
a Antonio Soler, autor de "Apóstoles y asesinos", per Felipe Velasco, a Todo Literatura (27 d’abril de 2016)
Al servicio
de la historia,
per Francisco Solano, a El País (7 de juny de
2016)
Reivindicación
de Seguí,
per Iñigo Errejón, a El Pais (14 de setembre
de 2018)
Actualitzat: 11-12-2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada