La pandèmia ha trencat les nostres
quotidianitats. El govern (els governs) han instaurat el confinament i el
“distanciament social”. I, de cop, ens hem trobat tancats a casa. Però no sé si
hem fet cas al govern (els governs) o si també, de cop, hem sentit la por del que
hi ha més enllà d’un metre de distància. Molt probablement serà que hem vist la
mort passejant pel carrer.
Serà per por o serà per obediència, després
d’unes setmanes d’aïllament, ara comencem a adornar-nos del valor de la
llibertat. Certament és lògic que la irrupció d'una pandèmia suposi limitacions
a la llibertat de moviment. De fet, en el cas de la Covid-19, aquestes
restriccions s’han assumit amb freqüència de manera exemplar i responsable.
Precisament per això, serà central
lluitar perquè les emergències sanitàries no s'utilitzin per militaritzar la
vida quotidiana, per normalitzar abusos i detencions arbitràries o per imposar
sancions econòmiques desproporcionades. I per altra banda, s’haurà d’estar molt
atent a altres mesures com la geolocalització digital i el control públic de
dades personals. Les emergències sanitàries no haurien de justificar
ingerències abusives en la intimitat i en llibertats personals que, quan es
resignen, difícilment tornen a recobrar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada