Seguidors

divendres, 10 d’abril de 2020

DES DEL CONFINAMENT (1)


El tsunami planetari provocat per la propagació de la Covid-19 sí que té miralls en la història. Només cal recordar l’epidèmia de la grip de 1918 o la pesta negra del segle XIV. Però la Covid-19 ens ha enganxat desprevinguts i confiats en les nostres zones de confort. De fet, el món que coneixíem després de la Segona Guerra Mundial ha deixat de respirar. 

Perquè les màscares del tecno-liberalisme i la seva construcció global, és a dir, la globalització, han caigut. Sense màscares s’ha corregut el teló de l'absència de consens a escala europea per enfrontar la crisi sanitària i financera, o pactar ordenadament el tancament de les fronteres; sense màscares, l'Organització Mundial de la Salut (OMS), suposadament a càrrec de la salut de la planeta, ha demostrat que és un gegant burocràtic sense incidència en la realitat; sense màscares, la cooperació internacional ha aparegut com una ficció desesperada. 

Les divergències entre nord-americans i europeus mai han estat tan insuperables, tant com les que travessen els Estats que componen la Unió Europea. Entre insults, incomprensió, cops baixos i visions antagòniques, entre la preservació de la vida o la salut o la de l'economia i les finances, els dirigents de les potències han sobresortit per la seva incapacitat per dissenyar un horitzó.

De fet, hom ja no es pregunta cap a on va el món sinó, més aviat, si demà hi haurà un món. Necessitem urgentment noves màscares per protegir-nos.

Cap comentari:

Publica un comentari