Els monstres no sorgeixen del no res. Hi ha forces, idees, actituds que es van coent a foc lent, amb temps, a poc a poc però sense pausa. D’altres, retornen del passat, brollen de bell nou, tornen a aparèixer amb força. D’aquestes darreres, les doctrines expansionistes, en són una part.
Les teories expansionistes són concepcions geopolítiques que justifiquen l'expansió territorial d'un Estat basant-se en subterfugis i apreciacions, com ara la superioritat racial, la necessitat econòmica o un mandat diví. N’hi ha d’històriques, les que s’han produït en un moment molt concret de la història, i d’altres de recurrents o que varien en funció del moment històric.
A continuació, de totes elles, en descrivim algunes:
Lebensraum (Espai vital): era un concepte central en la ideologia nazi d'Alemanya que postulava la necessitat d'adquirir extensos territoris a Europa de l'Est per a la colonització i l'assentament de la raça ària, a costa de les poblacions eslaves natives. Aquesta doctrina va ser un motor clau per a l'esclat de la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust.
Tot i ser un concepte central dels nazis, Lebensraum és una noció del geògraf alemany Friedrich Ratzel (1844-1904), molt influït per Darwin i les tesis deterministes.
Spazio Vitale (Espai vital): la versió italiana feixista del Lebensraum, promoguda per Benito Mussolini. Justificava l'expansió colonial d'Itàlia a la Mediterrània i al nord d'Àfrica, cercant restaurar la glòria de l'antic Imperi Romà.
Doctrina del Destí Manifest: una creença cultural del segle XIX als Estats Units que sostenia que el poble nord-americà estava predestinat per Déu per expandir el seu domini i difondre la democràcia i el capitalisme per tot el continent nord-americà. Es va utilitzar per justificar l'annexió de territoris mexicans, l'expansió cap a l'Oest i, posteriorment, la influència al Pacífic i al Carib.
Una ampliació i/o amplificació d’aquesta creença és també la doctrina Monroe.
Zona de Seguretat d'Israel: Pot semblar una política de seguretat nacional, més que no pas a una doctrina expansionista formal, que busca mantenir zones d'amortiment al voltant de les fronteres d'Israel per protegir-se d'atacs de països veïns. Però, en el fons, també és una política expansionista. Això ha portat a l'ocupació de territoris com Cisjordània, la Franja de Gaza i el Golan en diferents moments, amb l'argument de garantir la seguretat de l'Estat.
Recomanem la lectura de: El Gran Israel. El Lebensraum israelià, (3/02/2025) per José Molina Rodríguez.
La Gran Rússia: Una ideologia que promou la unificació política i cultural de tots els pobles eslaus orientals (russos, ucraïnesos, bielorussos) sota el lideratge de Rússia. És un concepte irredentiste del nacionalisme rus. En la política russa moderna, ha estat utilitzada per justificar l'annexió de Crimea i el suport a moviments separatistes a Ucraïna, basant-se en llaços històrics i culturals. El darrer fet que ho corrobora és la invasió d’Ucraïna.
És interessant llegir l’article, Las disputas territoriales de Rusia, (18/08/2024) de Celia Hernando i analitzar el mapes que apareixen.
Xina (Expansió): Les ambicions territorials de la Xina es manifesten en reclamacions com la totalitat del Mar de la Xina Meridional, on construeix illes artificials i desafia les reclamacions de països veïns, i la insistència en què Taiwan és una província separatista que ha de ser reunificada. Aquestes accions estan impulsades per una barreja de nacionalisme, seguretat energètica i cerca de domini geopolític a Àsia i el Pacífic.
Nova Estratègia de Seguretat Nacional de USA (Nov 2025):
L'Estratègia de Seguretat Nacional 2025 (material en PDF) acabada de publicar per l'Administració Trump és la fallida doctrina del consens atlàntic i l'ordre democràtic occidental. No planteja aliances, sinó relacions absolutament funcionals i condicionals. L'estratègia de Trump ofereix una imatge dura, de ruptura innegable. Trenca amb convencions, desarticula equilibris i formula una visió sense concessions. Ho fa, a més, amb un llenguatge del tot inhabitual per a aquest tipus de documents. En aquest gir, Europa deixa de ser una finalitat per ser merament instrumental, si no adversària. Un desafiament immediat i profund.
No hi ha concessions als aliats que, des d'aquest prisma, no ajudin de manera tangible i directa els interessos vitals dels Estats Units. Així, el text no només lamenta l'escassa despesa en defensa o la dependència energètica d'Europa, sinó que aprofundeix en un diagnòstic civilitzacional que va molt més enllà del que és estratègic. Sosté que Europa, enfonsada en una catàstrofe demogràfica antinatalista, està atrapada en una deriva institucional que ha substituït sobirania per regulació, identitat nacional per cosmopolitisme desarrelat i llibertat d'expressió per cultura de censura. No és només una crítica, sinó una deslegitimació ideològica contra Europa que plasma en paper el discurs del vicepresident J. D. Vance a Múnic (febrer 2025).
Aquest enfocament arriba a un punt particularment delicat quan l'estratègia afirma el seu suport al que anomena partits "patriòtics" europeus. Es tracta d'una picada d'ullet diplomàtica a favor de les formacions polítiques de dreta radical que torpedinen el projecte europeu des de dins. Els valors liberals (europeus) són un problema de seguretat nacional. La lògica és transparent i la ingerència, indissimulada i manifesta.
Comptat i debatut, el ressorgiment d’algunes d’aquestes doctrines i l’aparició de nous corrents similars, serien una part dels nous monstres. Fet i fet, formarien un fragment de la configuració d’un possible canvi d’època.
En els moments de canvi, de trencaments, hi ha aspectes que comencen a albirar-se i d’altres que no. Les doctrines expansionistes són les que comencen a florir. Un nou ordre. Una nova època.
També podeu trobar més informació a:
Todo empezó en 1898, per Xavier Batalla, a LA VANGUARDIA (13/12/2008)
El retorno del espacio vital, per Enric Juliana, a LA VANGUARDIA. (08/04/2025)
Crimea, Groenlandia, Taiwán, Gaza… el ‘destino manifiesto’ de los amos del mundo, per Ramón Álvarez, a LA VANGUARDIA. (17/05/2025)
Claves de la nueva Estrategia de Seguridad Nacional de Estados Unidos, per REAL INSTITUTO EL CANO (15/12/2025)
Mañana, en la batalla, per Enric Juliana a LA VANGUARDIA (06/01/2026)
Stephen Miller, la voz del nuevo imperialismo estadounidense, per Daniel R. Caruncho, a LA VANGUARDIA (08/01/2026)
Quince días de enero, per Enric Juliana a LA VANGUARDIA (17/01/2026)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada