"LA BOGERIA”
LITERATURA CATALANA / SEGLE XIX
EDITORIAL LAIA / Pàgines: 132 / ISBN: 84-7222-812-6 / Edició: 1980.
La Bogeria (1899) és una de les novel·les més singulars de Narcís Oller, considerada el màxim exponent del naturalisme català. A diferència de les seves obres anteriors —La papallona, Vilaniu o La febre d'or—, aquesta novel·la abandona la descripció de grans frescos socials per endinsar-se en un territori psicològic i mèdic poc explorat fins aleshores en la literatura catalana: la malaltia mental.
La novel·la segueix la història de Daniel Serrallonga, un home intel·ligent i sensible que progressivament cau en la bogeria. El relat s'articula a través de la perspectiva d'un narrador testimoni —un amic i metge— que observa i documenta el deteriorament del protagonista. Aquesta estructura és un dels encerts formals més destacats de l'obra: la veu narrativa externa permet mantenir una distància clínica que reforça la mirada naturalista, alhora que genera una tensió emocional considerable.