A partir de les anàlisis publicades, en aquest blog, a la sèrie sobre L'època del clarobscur i els monstres i les tesis del meu bon amic, R. Granero, publicades a Nueva tribuna, amb el títol El Efecto Iguazú: de la anatomía de un colapso sistémico al advenimiento de una reacción ultra (19/02/2026), es fa evident que els monstres de la reacció ultra no neixen en el buit. El “clarobscur” gramscià —aquell interregne on el vell món es mor i el nou no pot néixer— també s'alimenta directament de les renúncies, errors estratègics i derives de la mateixa esquerra, la socialdemocràcia i el progressisme institucional.
"El vell món es mor i el nou triga a aparèixer, i en aquest clarobscur sorgeixen els monstres." — Antonio Gramsci.