Seguidors

divendres, 26 de juny del 2026

GABRIEL, Markus.

 


"ETICA PARA TIEMPOS OSCUROS.

Valores universales para el siglo XXI.”

FILOSOFIA / ETICA / NOU REALISME

Pasado y Presente / Pàgines: 403 / ISBN: 978-84-122888-03 / 4ª Edició: gener 2024.

 

Una aposta valenta en temps de confusió

Hi ha llibres que arriben en el moment just. O que, si més no, voldrien arribar en el moment just. Ética para tiempos oscuros de Markus Gabriel és un d'aquests intents: un filòsof que surt del seu gabinet conceptual per dir alguna cosa rellevant sobre el món que crema a fora. La pregunta que cal fer-se, però, és si ho aconsegueix del tot. La resposta, com sol passar amb les coses filosòficament serioses, és: parcialment sí, i parcialment no.

Markus Gabriel (Remagen, 1980) és catedràtic de filosofia a la Universitat de Bonn i una de les figures més mediàtiques del pensament filosòfic europeu actual. Juntament amb Maurizio Ferraris, és un dels principals impulsors del que es coneix com a nou realisme filosòfic (vegeu en aquest mateix blog l’etiqueta dedicada a nou realisme), un corrent que emergeix cap al 2012 amb voluntat de superar tant l'idealisme postmodern com el reduccionisme científic. Hem tingut ocasió, en aquest blog, de comentar el pensament de Ferraris, que, des d'una perspectiva complementària, ha construït l'edifici del nou realisme des del costat de l'ontologia i la teoria del coneixement. En Gabriel, el projecte adopta un caràcter més ampli i, en aquest llibre concretament, aspira a fonamentar des del nou realisme una ètica universal vàlida per als nostres temps foscos. L'expressió és de Brecht, però l'ús que en fa Gabriel és propi: no es tracta de lamentar la foscor sinó de pensar com actuar moralment dins d'ella.

dimarts, 23 de juny del 2026

L'ÈPOCA DEL CLAROBSCUR I ELS MONSTRES (5): LA RESPONSABILITAT DE L'ESQUERRA. L'EFECTE IGUAZÚ I L'AUTOCRÍTICA PENDENT

 

A partir de les anàlisis publicades, en aquest blog, a la sèrie sobre L'època del clarobscur i els monstres i les tesis del meu bon amic, R. Granero, publicades a Nueva tribuna, amb el títol El Efecto Iguazú: de la anatomía de un colapso sistémico al advenimiento de una reacción ultra (19/02/2026), es fa evident que els monstres de la reacció ultra no neixen en el buit. El “clarobscur” gramscià —aquell interregne on el vell món es mor i el nou no pot néixer— també s'alimenta directament de les renúncies, errors estratègics i derives de la mateixa esquerra, la socialdemocràcia i el progressisme institucional.

"El vell món es mor i el nou triga a aparèixer, i en aquest clarobscur sorgeixen els monstres." — Antonio Gramsci.