La novel·la negra és un gènere que deu el seu nom al tint fosc que adquireixen les seves històries. Habitualment, estan ambientades als baixos fons urbans i solen ser protagonitzades per personatges moralment complexos. Altrament, el seu nom també prové, per una banda, de la revista nord-americana Black Mask, on els pioners del gènere van publicar els relats d'aquestes característiques, i per l'altra, de la col·lecció Série Noire de l'editorial Gallimard.
El gènere va sorgir com a fruit de l'evolució de la novel·la policíaca. Aquesta última, la trama de la qual gira al voltant de la resolució d'un crim i és protagonitzada per un policia o un detectiu, troba el seu origen de la mà d'Edgar Allan Poe, que va crear a mitjan segle XIX el detectiu Auguste Dupin. Dupin serviria, més endavant, d'inspiració Arthur Conan Doyle i Agatha Christie, que donarien vida als detectius més emblemàtics de la literatura: Sherlock Holmes i Hèrcules Poirot.
A poc a poc, la novel·la de detectius entesa com un joc de lògica en què el protagonista dedueix qui és l'assassí va donar pas a un altre tipus de narrativa, més centrada en la crítica social i l'exploració dels racons més foscos de l'ànima humana. Aquesta diversificació d'enfocament, a partir del qual va néixer el subgènere de la novel·la negra, es va produir en les primeres dècades del segle XX als Estats Units, i Raymond Chandler i Dashiel Hammett eren els seus principals propulsors.
Característiques de la novel·la negra.
Una de les característiques que allunya la novel·la negra de la novel·la policíaca n'és el protagonista. En aquestes històries no seguim els passos de detectius i policies justiciers, amb una capacitat insòlita per resoldre misteris; al seu lloc coneixem detectius privats, policies, jutges, periodistes, polítics corruptes, gàngsters, etc., que tenen en comú la seva ambigüitat moral.
Els personatges principals estan plens de llums i ombres, i per això el seu retrat psicològic passa a ocupar l'interès central del relat davant la resolució del crim. Es tracta de persones fosques, cíniques, molt proclius als vicis i que utilitzen mètodes poc ortodoxos per aconseguir els seus propòsits. Mentre a la novel·la de detectius tradicional el Bé i el Mal estaven clarament definits, a la novel·la negra les fronteres entre tots dos es desdibuixen.
Pel que fa a l'ambientació, aquesta és realista i es desenvolupa en espais urbans i baixos fons. Aquest context trasllada el lector a una esfera opressiva, claustrofòbica i asfixiant, on el perill aguaita a cada racó i la tensió es pot tallar amb un ganivet. En aquest entorn el protagonista es barreja amb personatges marginals i, a través seu, l'autor duu a terme una crítica social vetllada.
D'aquesta manera, el crim es converteix en un teló del fons mitjançant el qual s'exploren temàtiques com ara la violència, la crueltat, la maldat, la brutalitat o la violència. La novel·la negra també aborda, entre d'altres, la corrupció, les addiccions, la crisi econòmica o qualsevol altre problema de caràcter social.
Algunes diferències amb el thriller.
D’entrada, el terme thriller no forma part del diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola. El concepte es fa servir amb referència al gènere literari o cinematogràfic que es basa en la generació de suspens. Així, el suspens pot definir-se com una expectació impacient o ansiosa pel desenvolupament d'una acció o succés, especialment en una pel·lícula cinematogràfica, una obra teatral o un relat.
Ras i curt, i en un sentit ample, podríem establir que una novel·la negra s’encabiria perfectament o seria també un thriller. Però quines diferències podríem trobar entre tots dos? La diferència principal entre la novel·la negra i el thriller rau en el seu enfocament, el ritme, el to, el perfil del protagonista, l’atmosfera i la resolució.
Pel que fa a l’enfocament, la trama de la novel·la negra aprofundeix en les motivacions del crim, la corrupció i les falles del sistema social, amb una visió pessimista i fatalista de la vida. Quant al ritme, la novel·la negra és més lenta i descriptiva, prioritzant l'ambientació, els diàlegs i el desenvolupament psicològic dels personatges per sobre de l'acció constant. Tanmateix, mentre el thriller cerca generar una emoció trepidant i una tensió constant, la novel·la negra se centra en la crítica social i l'ambigüitat moral, amb un ritme més pausat. Així, l’atmosfera de la novel·la negra sol ser fosca, ombrívola i crua, mostrant la part més sòrdida i grisa de la societat. I en termes generals, el seu protagonista sovint és un detectiu cínic i solitari, un antiheroi o una persona ordinària que es veu arrossegada per les circumstàncies. Tot plegat comporta que la resolució, encara que es resolgui el crim, el final deixa un sabor agredolç, sense una victòria completa o sense una resolució que garanteixi que “el bé” ha triomfat.
En contraposició, pel que fa al thriller, el protagonista pot ser qualsevol persona (una víctima, un agent o un ciutadà comú) que s'enfronta a una amenaça imminent i ha d'actuar ràpidament. El ritme és vertiginós i ple de girs de guió, amb l'acció com a principal motor per mantenir l'alta tensió emocional. En l’enfocament, la narrativa se centra en un succés que està a punt de passar, creant un compte enrere i generant suspens sobre si el protagonista tindrà èxit. La clau és el que passarà si..., més que el perquè del crim. Així, pel que fa a l’atmosfera, la sensació principal que busca provocar és l'excitació, l'ansietat i la por constant al lector. I quant a la resolució, generalment, té un final més clar, on l'amenaça és neutralitzada o el protagonista aconsegueix el seu objectiu, oferint una sensació d'alleujament i tancament.
La novel·la negra a Catalunya
Més enllà de les particularitats de la novel·la negra com a gènere, cal destacar que cada país compta amb característiques pròpies i representatives. I això és perquè en tractar-se d'un tipus de literatura que aprofundeix en els clarobscurs de la societat i en la ment humana, cada regió troba més interès en uns temes que en altres.
En aquest sentit, no farem en aquest espai una anàlisi de les especificitats de la novel·la negra de cada país, però sí del cas de Catalunya.
Així, la novel·la negra catalana veu dels trets característics que comentàvem anteriorment i a més, incideix particularment i reflecteix la complexitat social, política i històrica de Catalunya, especialment la ciutat de Barcelona. Aquestes històries van més enllà dels simples relats de crims, explorant aspectes com les ombres del poder, la desigualtat i la naturalesa humana.
En aquest sentit, el gènere va prosperar a partir de la Transició, amb autors que van saber captar el canvi social i la cara oculta de la societat. De fet, Barcelona ha esdevingut el protagonista del gènere. Barcelona és un escenari recurrent i fonamental. La novel·la negra ha retratat l'evolució de la ciutat a través dels seus barris, llums i ombres, des de la postguerra fins a l'actualitat. Manuel Vázquez Montalbán va convertir la ciutat en un personatge més amb el seu detectiu Pepe Carvalho. Un personatge emblemàtic que explora la Barcelona de baixos fons, la gastronomia i la crítica social. I també cal destacar a Andreu Martín, figura destacada amb obres que retraten la corrupció i la violència, tant en castellà com en català.
Tanmateix, també voldríem constatar la rellevància, segons la crítica especialitzada, d’altres autores i autors contemporanis com: Jordi Sierra i Fabra, autor amb una llarga trajectòria, també en el gènere negre; Rafa Melero Rojo, policia i escriptor, aporta realisme a les seves trames. El sergent Xavi Masip és un personatge recurrent; Empar Fernández, considerada una de les millors escriptores del gènere, coneguda per la seva qualitat literària i la psicologia dels seus personatges; Laura Gomara, autora de thrillers amb Barcelona com a teló de fons, que explora la part fosca de la ciutat; Carme Riera, guanyadora del Premi Sant Jordi, etc.
Per altra banda, tal com dèiem, tots aquests autors i d’altres, molt sovint utilitzen la ciutat de Barcelona com espai narratiu, com escenari de les seves històries. Alguns d’aquests espais són: Les Rambles i el Barri Gòtic, escenaris clàssics que reflecteixen l'encant turístic i la sordidesa oculta; El Paral·lel, lloc d'oci i ambient bohemi del segle XX, reflectit en obres com Cabaret Pompeya d'Andreu Martín; barris com El Raval, espais que representen la marginalitat, els problemes socials i la vida als baixos fons; Via Laietana, Seu de la Prefectura Superior de Policia, un lloc emblemàtic per a les novel·les de la postguerra.
Tota aquesta tradició i conjunt d’autors s’ha anat forjant i té el suport, també, de tot un seguit de festivals i premis que, amb el temps, han anat aconseguint renom i audiència. Alguns d’ells són:
Barcelona Negra: més conegut com a BCNegra, és un dels festivals més importants del gènere i reuneix autors de tot el món. El festival entrega el Premi Pepe Carvalho.
Cubelles Noir: festival de novel·la negra i policíaca a Cubelles.
El Segre de Negre: creat el 2016, l’organitza Pagès Editors i l’Institut d’Estudis llerdecs.
Premi L'H Confidencial: atorgat, anualment, des de 2007, és el premi de novel·la negra de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.
Tiana Negra: creat el 2012. El festival atorga el premi Memorial Agustí Vehí, per a la promoció de nous noms en el món de la literatura negra.
Vilassar de Noir: és un festival en llengua catalana per a novel·les inèdites de gènere negre, convocat per l'editorial Llibres del Delicte i l’Ajuntament de Vilassar de Mar.
I a Collbató tenim, des del 2014, Collbató Negre.
Comptat i debatut, tota aquesta tradició i interès, fa que sorgeixin nous autors i publicacions que desenvolupin històries dins aquest gènere de la novel·la negra.
Podeu trobar més informació a:
Solo novela negra. Revista Especializada en Género negro-criminal
La novel·la negra i policíaca en llengua catalana, per Àlex Martín Escribà, a LLETRA
L’etiqueta NOVEL·LA NEGRA-POLICÍACA en aquest mateix blog.
I encara més informació a:
Mig segle de novel·la negra en català
Article de Jordi Nopca. A l'Ara (02/11/2011).
Existeix una novel·la negra a la catalana?
Article de Juan Mañas a Lletres, n. 46 (desembre 2010 - gener 2011).
Ser i estar de la novel·la negra catalana
Article de Pere Guixà, a Serra d'Or, 629 (maig de 2012).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada