LIBORI, Joan Carles

 

"CORDA DE CÀNEM”

 

LITERATURA CATALANA / NOVEL·LA NEGRA

Voliana Edicions / Pàgines: 287 / Volum 8 / ISBN: 979-13-990314-1-6 / Edició: Setembre 2025.

 

Joan Carles Libori (1964), company i veí de Collbató, ha presentat, el passat mes de setembre, la seva primera novel·la: Corda de cànem. La novel·la està publicada per l’editorial Voliana Edicions, dins la col·lecció Falciot negre. Falciot negre és la nova col·lecció de narrativa criminal, negra i policíaca, que la mateixa editorial distingeix de la següent forma:

"...Falciot negre inclourà les dues grans varietats d’aquesta narrativa:

La novel·la policíaca, dita també novel·la enigma, detectivesca o procedimental que destaca pel paper central que hi té la investigació de crims per part de policies, detectius privats o particulars. En general es tracta de resoldre casos criminals tot seguint un procediment, ja sigui rutinari o original. En el seu esquema clàssic aquest subgènere es pot qualificar com de cohesió social, perquè amb la resolució del crim en qüestió tot torna a la normalitat establerta, sigui la que sigui.

La novel·la negra, entesa com a narració que va més enllà de l’esquema del crim i la seva investigació i que sovint se centra en altres motius literaris associats, com el món del delicte i dels ambients marginals des de dins, les conductes criminals en la vida quotidiana, les circumstàncies o condicionants personals de detectius i delinqüents, o la recreació, sovint càustica, de societats en crisi. Quasi sempre amb una visió de crítica social..."

(extret de: Voliana Edicions-Falciot negre, en data 22/10/2025)

 

I amb aquesta dicotomia de subgèneres, Corda de cànem, en quina d’elles encaixa? És una altra novel·la negra més? O potser Corda de cànem és més coses? El mateix Joan Carles ens dona algunes pistes en la seva entrevista publicada a La Bústia.cat, el passat 21 de setembre:

“...són moltes novel·les en una. És, primer de tot, una novel·la negra amb tots els ingredients i recursos habituals del gènere: baixos fons, crim, maldat… També és una novel·la costumista que té la voluntat de fer-nos reviure, des de la primera pàgina, un període molt concret de la nostra història recent: la Transició als carrers de Barcelona”.

Alhora, Libori comenta que l'obra "és una història de secrets, dels més  intims i inconfessables secrets. Aquells que només les persones més properes poden arribar a amagar sota l'obscuritat més profunda de les seves ànimes. Secrets que sovint són el fonament de les vides dobles, falses i angoixants, sobre les que mai ningú no s'atreveix a posar el focus"..." (extret de: Joan Carles Libori publica la seva primera novel·la ‘Corda de cànem’, a LA BÚSTIA.CAT, en data 27/10/2025)

Tres novel·les en una?

Realment en Joan Carles construeix una narració totalment estructurada, definida, i organitzada. Com si fons un flux de codi informàtic (possible deformació professional de l’autor?) amb diversos elements, Corda de cànem és un conjunt de diagrames de flux, d’aspectes que generen un programari sòlid, robust i sense possibilitat d’error.

Efectivament, hi ha un substrat costumista: la novel·la està centrada en els mesos previs i en el dia del cop d’estat del 23 F de 1981. Aquest context serveix per fer un passeig per la Barcelona d’aquella època i per recordar llocs tan emblemàtics i dispars com el Camoa, Can Costa, La Paloma, l’Universal, el Jazz Colón, el Bocaccio, la Luna, l’Anduriña, la seu de la CONC a Meridiana, etc. Tanmateix, no hi manca, en boca dels personatges, alguna crítica subtil a alguns ambients: “...Tot i que les coses han millorat força d’ençà que jutges i policies ja no campen al seu aire amb les lleis del dictador sota el braç, ser com som en aquesta Barcelona del 81 és una cosa que només se li tolera a les del Bocaccio. A la “gauche divine”. [...] Aquelles marietes selectes de la burgesia benestant, elegant i grandiosa, que es poden permetre el luxe de saber-se diferents i, a més a més, sentir-se’n orgulloses mentre no deixen de mostrar-se. En són una bona colla, [...] Escriptors, actors, músics...només per viure de Diagonal cap amunt, per la seva classe o per la bohèmia i la modernor amb què es plantegen la vida, se’ls condona qualsevol culpa...”(pàg. 76), i també a alguns mitjans de comunicació: “...La Vanguardia, sempre ha estat un diari del govern. Del color que sigui, però sempre dels que manen. Un vell vaixell que navega bé entre els polítics i els seus interessos. [...] Aquests Godó són els reis de nedar i guardar la roba...” (pàg. 211). Fet i fet, és una mirada particular, als mesos previs al 23F.

Amb aquesta base, Joan Carles construeix la trama negra de la novel·la, amb moltes de les característiques d’aquest gènere (podeu veure La novel·la negra, en aquest mateix blog). Aquesta trama negra, però, també es barreja amb la història de secrets, falsedats i dobles vides d’alguns dels personatges. Fins i tot el narrador o narradors es barregen entre si. I aquesta és una de les gràcies de la novel·la.  

Perquè, comptat i debatut, en Joan Carles té el diagrama de flux al cap. La maquinària funciona al cent per cent. Tot està pensat i definit prèviament. Tot és a la vista i tot està amagat. Joan Carles porta al lector per on vol, l’enganya, li ensenya alguna poteta, no el deixa respirar i quan tot sembla tenir un final, el lector s’adona que la maldat continua guanyant batalles i que la foscor i el crim d’algunes persones és com una serp fugissera.

Enhorabona, Joan Carles ¡¡¡

 

 

Podeu trobar més informació a:

Joan Carles Libori publica la seva primera novel·la ‘Corda de cànem’, per Redacció, a LA BÚSTIA.CAT. (21/09/2025)