Gramsci
Els Quaderns de la presó (en italià: Quaderni del carcere) és una sèrie d'assajos escrits pel marxista italià Antonio Gramsci (1891-1937). Gramsci va ser empresonat pel règim feixista italià el 1926. Els Quaderns van ser escrits entre 1929 i 1935. El seu amic, Piero Sraffa, li havia proporcionat els estris d'escriptura i els quaderns. Gramsci va ser alliberat de la presó el 1935 i va morir l'abril de 1937.
Gramsci va escriure 33 quaderns, amb un total 2.848 pàgines manuscrites, d'història i anàlisi política durant el seu empresonament. Tot i que escrit de forma no sistemàtica, els Quaderns de la presó es consideren una contribució molt original a la teoria política del segle XX. Gramsci també va ser coetani a la República de Weimar (1918-1933), un període de la història d’Alemanya marcada per crisis econòmiques, la polarització política i l'ascens d'ideologies extremistes.
En un dels seus Quaderns, Gramsci va escriure, més o menys, la següent frase: “...El viejo mundo se muere. El nuevo tarda en aparecer. Y en ese claroscuro surgen los monstruós...”. La negreta és meva perquè considero que és una frase aterridora, clarivident i anunciadora dels monstres i esdeveniments que s'estaven covant i que sorgirien: el feixisme, el nazisme, l’estalinisme, els camps de concentració, la Segona Guerra Mundial, etc. Tanmateix, quan Gramsci parlava del vell món que es moria es referia a la crisi d'una època, on les velles estructures no funcionaven, però les noves encara no estan consolidades, creant un buit i una etapa d'inseguretat i de conflicte.
Per cert, un apunt: pot ser una coincidència, però Zizek ha publicat aquest any un llibre titulat: En el claroscuro aparacen los monstruos. El llibre està format per un conjunt d’articles publicats en diaris i revistes. Sens dubte, el títol fa referència a l'obra de Gramsci.
Weimar global
Fet i fet, la famosa frase de Gramsci, escrita des de les presons feixistes, ressona amb particular força en moments de profunda crisi, de períodes de canvi històric on certes estructures començant a ensorrar-se i on noves forces polítiques i socials comencen a aixecar-se, sense que ningú sigui plenament conscient d’aquests moviments. És com un interregne, on un món vell ja no serveix tal com està i el nou encara no s'ha acabat de consolidar. Fet i fet, vivint en la incertesa permanent, volàtil, complexa, ambigua, on res és sòlid: on tot pot succeir. La incertesa i l'emergència són les característiques centrals del nostre estat d'interregne.
En aquest sentit, hom ha comparat la situació mundial actual amb la de República de Weimar a Alemanya (1918-1933) perquè proporciona un marc conceptual potent i la denominada com a Weimar global. Així, el concepte de "Weimar global" és una analogia contemporània utilitzada per diversos analistes, polítics i historiadors com Robert D. Kaplan, Eric D. Weitz, Volker Ullrich, Martin Alonso Zarza, etc., per comparar la inestabilitat actual de l'ordre mundial amb les condicions polítiques, econòmiques i socials que van portar al col·lapse de la República de Weimar a Alemanya.
En aquest escenari global, el “vell món” (l'ordre unipolar liberal posterior a la Guerra Freda, o potser el sistema de postguerra més ampli) s'afebleix, mentre que el “nou” ordre multipolar o post occidental no acaba de consolidar-se. Aquest interregne global és el brou de cultiu per a la incertesa i la inestabilitat.
L’època del clarobscur.
Fet i fet, podem confirmar l’ensorrament de l'ordre mundial i del pacte civilitzatori sorgit després de la Segona Guerra Mundial. També podem testificar el fracàs del dret internacional i dels drets universals i el seu sotmetiment final als interessos de les grans potències que van encapçalar els blocs de la Guerra Freda. Al final, la il·lusió neoliberal està marginant els seus escenaris mentre que esquerres i dretes estan acabant per confondre's. I es dona pas a una polarització que no té en compte ni la mesura ni el diàleg. Els horitzons ens cauen a sobre i es multipliquen els escenaris adversos. És la fi dels temps de tot allò que no és diferent i de la coexistència pacífica. L'atrocitat i l'extermini, selectivament dosificada en escenaris geopolítics diversos, avui ronda de nou sense empatx i toca totes les portes.
Aquest escenari, que a voltes pot semblar distòpic, és totalment real i inquietant, i s'alimenta de diverses fonts: la reculada dels valors democràtics; les ideologies iliberals consignades pels poders polítics; l'esgotament de l'estat nació i de les comunitats supranacionals com a forma d'organització social; el temor als altres, la desmemòria i el retorn dels feixismes; la militància, la radicalització i l'abús de postulats identitaris per explicar-ho tot; la catàstrofe climàtica i l'ecocidi produïts pel gran capital; les falses dicotomies i la polarització que bloqueja l'escolta i el diàleg; la proliferació descontrolada de tecnologies d'immensa potència i conseqüències; el repunt de l'eugenèsia; el descrèdit dels mitjans massius de comunicació, de la ciència i del pensament; el desplegament dels absoluts religiosos; la por i la perplexitat que impedeixen organitzar-se i resistir. Ras i curt, és el moment en el qual apareixen els monstres. Gramsci ja ens avisava.
També podeu llegir:
A PROPÒSIT DE GOYA, ELS TÀRTARS I DE PER QUÈ DELS VOTANTS D’ULTRA DRETA.
A PROPÒSIT DE GOYA, ELS TÀRTARS I DE PER QUÈ DELS VOTANTS D’ULTRA DRETA II: ELS FRAMES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada