LAKOFF, George

  

"NO PIENSES EN UN ELEFANTE.

Lenguaje y debate político”

 

CIÈNCIA POLÍTICA / HISTÒRIA DELS ESTATS UNITS / MÓN ACTUAL

Ediciones Península / Pàgines: 156 / ISBN: 978-84-9942-595-5 / Edició: Novembre 2020.

 

George Lakoff és un reconegut lingüísta nord-americà i professor universitari. A No pienses en un elefante aborda la temàtica dels marcs conceptuals o frames que s'utilitzen en la política, especialment la nord-americana. Lakoff descriu perquè els marcs conceptuals del partit republicà tenen tant de poder en l'opinió pública; alhora que fa una anàlisi des del punt de vista del partit demòcrata, sobre la manera com s'hauria d'actuar per equilibrar aquest poder.

 

Al llarg de dues parts subdividides en diferents capítols, Lakoff presenta tot un reguitzell d’idees. Van des de les més bàsiques sobre l'estudi del llenguatge i els marcs conceptuals (“...son estructuras mentales, que moldean nuestra visión del mundo...”, pàg.11), passant per una anàlisi dels marcs conceptuals utilitzats a la guerra de l'Iran o després de l'atac a les Torres Bessones.

Un concepte base del llibre és allò que Lakoff anomena diferents sistemes mentals, que els classifica en dos: El del pare estricte, que té a veure amb una visió on la figura paterna és protagonista, el càstig i els premis fan part dels comportaments, igual que la religió i l'individualisme. Aquest sistema ho associa amb les idees conservadores. D'altra banda, hi ha el sistema mental del pare protector on es té una visió menys estricta, lligada a la cura pels altres i amb mostres d'empatia i responsabilitat. Aquest sistema és associat a les idees liberals.

A partir dels conceptes d’aquests diferents sistemes mentals, la primera part se centra en els marcs conceptuals i com s'hi juga per crear diferents narratives. Lakoff posa diferents exemples com les frases utilitzades per George W. Bush després dels atemptats de l'11 de setembre on ressaltava els valors d'un pare estricte a través de paraules que buscaven portar un càstig als responsables i que parlaven de no tenir necessitat de demanar permís per fer-ho.

Per altra banda, també aborda altres temàtiques de la vida diària. La llibertat, el govern de corporacions, la diferència de salaris entre rics i pobres, són alguns dels altres temes més, on l'autor presenta exemples de marcs conceptuals donats per fonts conservadores en diferents moments i mitjans de comunicació. Així, per mitjà d’aquests temes, Lakoff ens explica com s’han construït esquemes mentals sobre, per exemple, el fet que els impostos siguin considerats com una desgracia o que els ajuts socials són una gran càrrega per a la societat.

Tanmateix, Lakoff fa un balanç sobre la publicació del llibre, publicat el 2004, i fa una ampliació d’aquest. Hi ressalta les coses que han canviat o evolucionat una mica des del 2004 al 2014, entre les quals destaquen: el matrimoni homosexual, les metàfores i impactes psicològics que van tenir els atemptats de l'11 de setembre a la ment dels nord-americans, especialment dels que vivien a Nova York; o la manera com guerres com la del Golf o la de l'Iran van ser venudes al públic i van servir per camuflar milers d'assassinats de civils com a dany col·lateral d'un objectiu més important que era aturar els talibans o Saddam Hussein.

Per acabar, en la part final, hi ha unes pàgines amb preguntes freqüents que ha rebut des que va publicar el llibre. També hi ha una reflexió sobre les coses que han fet tan forts els conservadors en la creació d'esquemes mentals, alhora que fa una anàlisi sobre les causes que han impedit el mateix per part dels liberals. Igualment, dona alguns suggeriments perquè les persones liberals tractin temes de política en xerrades de Nadal o altres espais, amb persones conservadores.

En resum, No pienses en un elefante és un llibre sobre lingüística i neurolingüística, sobre els interessos polítics i la manera com el partit conservador (republicans als Estats Units) ha actuat durant més de cinquanta anys, buscant influir en l'opinió pública, creant els seus propis marcs conceptuals i imposant-los en les discussions públiques.

Ras i curt, i no és un fet que es negui al llibre, Lakoff té una posició partidista explícita, sobre la qual es basa el desenvolupament de tot el text: com els liberals (demòcrates) podem guanyar la batalla argumentativa davant dels conservadors (republicans). El que més recomana és entendre l'avantatge que porten els republicans a través dels seus grups de pensament i mitjans de comunicació i en la quantitat de diners que inverteixen en aquests. També convida a evitar les discussions que se centren en dades, ja que contra esquemes mentals establerts no hi ha dades que valguin. I convida a utilitzar aquests propis marcs creats pels conservadors, per anar-hi construint i crear uns nous marcs liberals que puguin canviar veritablement la discussió, fins i tot amb els valors i principis que defensen els conservadors.

Així que, com diu el llibre: “... no piense en un elefante. Si conservamos el lenguaje y el marco de los conservadores y nos limitamos a argumentar en su contra, perdemos porque estaremos reforzándolos ...” (pàg. 49).

Per cert, en general, es considera l’elefant com el símbol del Partit Republicà dels Estats Units.

 

 

Podeu trobar més informació a:

No pienses en un elefante. Lenguaje y debate político, per Ricardo Calleja Rovira, a ACEPRENSA. (13/02/2008)

No pienses en un elefante, per Juanjo Vergara, a JUANJO VERGARA (14/05/2019)

No pienses en un elefante, per Juan Van-Halen, a EL DEBATE (16/09/2023)

El “elefante” de George Lakoff, per Antón R. Castromil, a POLÍTICA Y MEDIOS.NET

 

En aquest blog podeu trobar més informació sobre els marcs mentals a:

A PROPÒSIT DE GOYA, ELS TÀRTARS I DE PER QUÈ DELS VOTANTS D’ULTRA DRETA. (06/12/2022).

A PROPÒSIT DE GOYA, ELS TÀRTARS I DE PER QUÈ DELS VOTANTS D’ULTRA DRETA II: ELS FRAMES (03/12/2023).

Post-TRUMP I EL FEIXISME (06/11/2024).