Seguidors

dissabte, 4 d’abril del 2026

HOMET, Xavier

 


"BAHARI”

 

  LITERATURA CATALANA / SEGLE XXI

Amazon / Pàgines: 247 / ISBN: 9788289886712 / Edició: 2025.

 

Bahari —mot suahili que significa “mar” o “oceà”— és una novel·la de Xavier Homet, company de joventut i amic. S'inscriu en la tradició de la narrativa contemporània sobre trauma, memòria i culpa. El protagonista, Mario Abril, és un biòleg que, després de sobreviure al genocidi ruandès entre hutus i tutsis de l'any 1994, retorna a Barcelona amb l'ànima trencada i la memòria plena de silencis. El títol no és un ornament exòtic, sinó una metàfora central de l'obra: el mar com a abisme interior, com a espai d'allò inabastable i incontrolable, que reflecteix l'estat psíquic d'un home incapaç de tocar fons però tampoc de sortir a la superfície.

diumenge, 22 de març del 2026

SALVAT, Ricard

 


"EL TEATRO COMO TEXTO, COMO ESPECTÁCULO”

 

  ASSAIG / TEATRE

Montesinos Editor, S.A. / Pàgines: 152 / ISBN: 84-85859-561 / Edició: 1983.

 

Les classes d’Història de les Idees Estètiques que impartia en Ricard Salvat (1934- 2009), a la UB, l’any 1983, eren tot un esdeveniment. En aquell moment, Salvat era un professor eminent, catedràtic de categoria, amb una colossal cultura i un referent en el teatre. Les seves classes s’omplien de gom a gom, havies de fer cua per entrar-hi, i no sabies mai quina part del temari explicaria, però sí que parlaria de teatre, la seva gran passió.  

diumenge, 1 de març del 2026

SÁEZ MATEU, Ferran

 


"LA FI DEL PROGRESSISME IL·LUSTRAT.

El debat natura/artifici en la política”

 

  ASSAIG / FILOSOFIA / POSTMODERNITAT / PERSPECTIVA DE GÈNERE /

Pòrtic / Pàgines: 214 / ISBN: 978-84-9809-582-1 / 2ª Edició: desembre.

 

“...Fa més de quatre dècades, molt abans de la caiguda del mur de Berlín, tothom pressentia el declivi immediat de l’escolàstica marxista, i per això el plantejament postmodern sonava tan bé. [...] També, en certa manera, quedava certificada la defunció de tota la línia de pensament modern-il·lustrat. Això ja era més greu [...] S’estava qüestionant la idea d’un pensament abstracte que no només pretenia comprendre el món com a totalitat, sinó transformar-lo també com a totalitat. Heus aquí la raó de ser veritablement legítima del postmodernisme, la que avui no seria gaire assenyat d’impugnar: al segle XX, la raó il·lustrada va degenerar en deliris polítics que desembocaven en el LAGER i en el GULAG... ” (la negreta és meva. Pàg. 146)

“...Les reaccions no es van fer esperar: Jürgen Habermas va identificar postmodernitat amb antimodernitat, i el PENSIERO DEBOLE de Vattimo amb neoconservadorisme, etc. Gravíssim error. El postmodernisme va fructificar, en part, com a conseqüència d’aquesta idolatria moderna cap a una raó il·lustrada...” (Pàg. 147)

“...La confluència en un període de temps molt curt -entorn del 1990- de les tres qüestions [...] (enfonsament del comunisme, pandèmia de la sida i triomf del radicalisme islàmic) va donar lloc, a partir de complexes interseccions conceptuals, als gèrmens de la postmodernitat paròdica, és a dir, de la constel·lació d’idees que, tot i provenir de la dècada de 1970, està presidint el primer quart del segle XXI...” (Pàg. 88)

dilluns, 16 de febrer del 2026

MARTIN, George R.R.


 

"FUEGO Y SANGRE”

 

LITERATURA NORD-AMERICANA / NOVEL·LA FANTÀSTICA /

Penguin Random House Grupo Editorial / Pàgines: 879 / ISBN: 978-84-01-03557-9 / Edició: juny 2024.

 

Segles abans que tinguessin lloc els esdeveniments que es relaten a Canción de hielo y fuego[i], la Casa Targaryen, era l'única dinastia de senyors drac que va sobreviure a la Maldición de Valyria. Una maledicció va caure sobre la mítica ciutat i la va fer desaparèixer per sempre... però els Targaryen i els seus dragons aconseguiren escapar i sobreviure, i es van assentar a l'illa de Rocadragón.

Els fets que es narren en aquesta extensa història estan escrits per l'Archimaestre Gyldayn de la Ciudadela de Antigua, per la qual cosa amb prou feines hi ha diàlegs. Per què era tan perillós acostar-se a Valyria després de la Maledicció? Com era Poniente quan els dracs dominaven els cels? Què va passar realment durant la Danza de los dragones?

Així, Fuego y Sangre,  de George R.R. Martin, pot considerar-se una peça única dins del gènere fantàstic: funciona més com una crònica històrica que com una novel·la convencional. El llibre narra la història completa de la Casa Targaryen fins a Aegon III; una nissaga real que apareix 300 anys abans de la sèrie literària Canción de hielo y fuego. La novel·la es va publicar el 20 d’octubre de 2018 i és el primer volum del llinatge de la família de reis més famosa de Poniente.  

dimecres, 21 de gener del 2026

L’ÈPOCA DEL CLAROBSCUR I ELS MONSTRES (2): LES DOCTRINES EXPANSIONISTES

 

Els monstres no sorgeixen del no res. Hi ha forces, idees, actituds que es van coent a foc lent, amb temps, a poc a poc però sense pausa. D’altres, retornen del passat, brollen de bell nou, tornen a aparèixer amb força. D’aquestes darreres, les doctrines expansionistes, en són una part.

Les teories expansionistes són concepcions geopolítiques que justifiquen l'expansió territorial d'un Estat basant-se en subterfugis i apreciacions, com ara la superioritat racial, la necessitat econòmica o un mandat diví. N’hi ha d’històriques, les que s’han produït en un moment molt concret de la història, i d’altres de recurrents o que varien en funció del moment històric. 

dilluns, 5 de gener del 2026

CORTINA, Adela


 

"¿ÉTICA O IDEOLOGIA DE LA INTELIGENCIA ARTIFICIAL? El eclipse de la razón comunicativa en una sociedad tecnologizada

 

ÈTICA / INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL /

Editorial Planeta / Pàgines: 247 / ISBN: 978-84-493-4279-0 / Edició: Novembre 2024.

 

Adela Cortina és catedràtica d'Ètica i Filosofia Política a la Universitat de València. En aquest nou assaig, ens planteja la qüestió de si la intel·ligència artificial (IA) es regeix per l'ètica o si, per contra, està subsumida en una ideologia. Sense cap mena de dubte, aquest és un dels debats filosòfics més urgents del nostre temps.

En lloc d'oferir una resposta simple, la síntesi d'aquest debat revela una interacció complexa de principis morals universals davant de visions del món esbiaixades i, sovint, opaques, que influeixen en el desenvolupament i la implementació de la IA. La distinció crucial rau en si aspirem a un marc de valors universalment justificat o si simplement estem perpetuant interessos i biaixos específics sota la disfressa de la neutralitat tecnològica.