DE FOXA, Agustín

 

"MADRID DE CORTE A CHEKA"

LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX

EDITORIAL RENACIMIENTO / Pàgines: 469 / ISBN: 978-84-16034-81-9 / 2ª Edició: octubre 2020.

 

Madrid de Corte a Cheka (1938), d'Agustín de Foxá, és un dels textos més cèlebres —i més controvertits— de la narrativa espanyola sobre la Guerra Civil.

Foxá, diplomàtic i escriptor falangista, va escriure la novel·la a partir de la seva pròpia experiència: com molts membres de l'aristocràcia i la burgesia benestant madrilenya, va viure amagat o refugiat en ambaixades durant els primers mesos de la guerra a la zona republicana. El llibre s'inscriu en el possible corrent de “novel·la de guerra” produïda pel bàndol vencedor, un gènere que en aquells anys va conèixer una producció abundant però desigual en qualitat literària. Foxá és, amb diferència, un dels casos on l'ambició estètica supera la mera propaganda.

Estructura i argument

El protagonista, José Félix Alcázar, és un clar alter ego de l'autor: un jove aristòcrata esteta que travessa tres etapes —la “cort” de la monarquia i els primers anys republicans, la revolució i el terror de les txeques (les presons i centres de tortura extrajudicials controlats per milícies i organitzacions d'esquerres), i finalment la seva sortida cap a la zona nacional. La novel·la té una estructura panoràmica, gairebé coral, que li permet retratar diferents estrats socials de Madrid.

Aquí rau el principal valor literari del llibre: una prosa barroca, a voltes sòrdida, plena d'ironia i de contrastos cromàtics, que beu clarament de l'esperpent valleinclanesc i d'una certa tradició noucentista decadent. Foxá té un ull agut per al detall grotesc i sap combinar el lirisme més refinat amb el sarcasme més cru. Aquesta capacitat estilística ha fet que crítics de sensibilitats molt diferents (incloent-hi alguns allunyats ideològicament de l'autor) reconeguin el llibre com una peça literàriament notable, per damunt de la mitjana del gènere.

Problemes ideològics

Dit això, la novel·la és un document profundament partidista. La caracterització dels personatges d'esquerres tendeix sistemàticament a la caricatura: sovint apareixen com a ressentits, grotescos o moguts per l'enveja de classe, mentre que l'aristocràcia i la burgesia catòlica reben un tractament més empàtic tot i que Foxá no s'estalvia tampoc la ironia ni la frivolitat d'aquest món. El relat de les txeques té, sens dubte, una base històrica real i documentada (la violència revolucionària a la rereguarda republicana és un fet establert per la historiografia), però Foxá l'explota amb una intenció clarament propagandística, silenciant per complet la violència paral·lela exercida pel bàndol franquista.

Valoració

Durant el franquisme el llibre va ser molt celebrat, i posteriorment ha quedat com una peça de referència obligada per a qui estudia la “literatura dels vencedors”. La crítica acadèmica actual sol llegir-lo amb una doble mirada: valorant-ne els mèrits estilístics indiscutibles (algunes de les millors pàgines de la prosa de guerra espanyola) alhora que en subratlla el biaix ideològic i la funció de construcció d'un relat mític sobre la “barbàrie roja” que ha estat instrumentalitzat políticament.

En definitiva: és un text imprescindible per entendre la imaginació literària del bàndol nacional durant la guerra, valuós per la seva qualitat de prosa, però que cal llegir de manera crítica i contextualitzada, no com a testimoni objectiu dels fets.

 

Podeu trobar més informació a:

ESTUDIO CRÍTICO DESCRIPTIVO DE "MADRID DE CORTE A CHECA" de Agustín de Foxá, per Anastasio Serrano, a ERUDICCIÓN Y CRÍTICA (21/05/2009)

RESCATE DE UNA NOVELA MALDITA: MADRID DE CORTE A CHECA, per Fco. M. Rodríguez Layna, a MEJOR Y MAS EFICIENTE. (17/06/2018)

La despolitización y legitimización ideológica en nombre de la estética: Madrid de corte a Checa, per David Gómez Torres, a  LETRALIA (11/04/2022)