MIR, Jordi

 

"EL NOSTRE FEIXISME"

ASSAIG / FEIXISME / MÓN ACTUAL

ARA LLIBRES / Pàgines: 93 / ISBN: 979-13-87801-14-4 / 1ª Edició: gener 2026.

 

El nostre feixisme, de Jordi Mir, és un assaig breu (93 pàgines) i és publicat per Ara Llibres dins la col·lecció Càpsula. En ell, l'autor planteja que el feixisme actual és una resposta a l'èxit de les reivindicacions igualitàries, de la diversitat, de les llibertats associades a les condicions materials de vida i de la denúncia de l'emergència climàtica. Mir, doctor en Humanitats de la UPF, també és especialista en història de les idees, filosofia moral i política, i moviments socials, i defensa que si tenim la capacitat de crear més democràcia, el feixisme quedarà aturat i recularà. El mateix autor explica que un dels seus propòsits principals és fer entendre que el feixisme ha estat dominant en gran part de la història, fins que la societat va arribar a un mínim consens que va permetre avançar en igualtat, i insisteix que no és un llibre que digui a qui s'ha de votar. 

    Punts forts

En aquest sentit, alguns dels punts forts de l’assaig són:

• Format i accessibilitat: és un assaig breu de menys de cent pàgines i de fàcil lectura, pensat per arribar a un públic ampli i no només acadèmic; un encert si l'objectiu és obrir debat social, i no tancar-lo en cercles especialitzats.
• Marc conceptual clar: situa el supremacisme com l'element central per definir el feixisme, la qual cosa dona un fil conductor coherent a l'anàlisi.
• To propositiu, no només diagnòstic: en lloc de quedar-se en la denúncia, l'autor reivindica la democràcia, la veritat i el diàleg com a eines de resposta, i convida a una mirada autocrítica, també cap als espais que es consideren antifeixistes.
• Autoritat de l'autor: la seva trajectòria en història de les idees i moviments socials li dona base per situar el fenomen en perspectiva històrica llarga.

Punts febles i objeccions

Però de la seva lectura també se’n poden treure alguns punts febres i objeccions:

• Amplitud del concepte "feixisme": en definir-lo essencialment com a supremacisme, una constant històrica present en gairebé qualsevol forma d'organització social, l’assaig corre el risc d'estirar tant el terme que perdi capacitat analítica per distingir el feixisme històric (règims de partit únic, violència paramilitar organitzada, culte al líder) de fenòmens de dreta radical contemporània que no comparteixen aquests trets. Un crític podria dir que això dilueix el concepte fins a fer-lo servir com a etiqueta moral més que com a categoria política precisa.
• Risc de circularitat política: el mateix autor reconeix que el concepte de “feixista” s'ha fet servir sovint per criminalitzar posicions que no es comparteixen (posa l'exemple de com el PP acusava la PAH, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, de feixista). Això és una observació encertada, però obre la pregunta de si el propi llibre —en aplicar el terme de manera tan extensa a “l'extrema dreta arreu del món”— no cau parcialment en el mateix mecanisme que denuncia.
• Format breu com a límit: la brevetat que és virtut per a l'accessibilitat és també limitació: en menys de cent pàgines és difícil aportar l'aparell empíric (dades electorals, estudis comparats, casos concrets ben desenvolupats) que sostingui amb solidesa la tesi que el feixisme actual és sobretot "reacció" als avenços igualitaris. Aquesta tesi és plausible, però discutible: hi ha explicacions alternatives (econòmiques, culturals, institucionals) sobre l'auge de l'extrema dreta que el llibre, pel seu format, no pot desenvolupar ni contrastar en profunditat.
• Optimisme normatiu: la conclusió que més democràcia farà recular el feixisme és una aposta ètica i política defensable, però funciona més com a exhortació que com a argument demostrat; un lector més escèptic hi trobarà a faltar una discussió dels casos en què "més democràcia" (participació, referèndums) també ha afavorit l'ascens de forces d'extrema dreta.

    Valoració

El nostre feixisme és un assaig de divulgació política, breu i que es llegeix amb facilitat. També és un llibre amb una posició política explícita: antifeixista i crítica amb l'extrema dreta. Està més pensat per obrir conversa (que no és poc) i mobilitzar una reflexió col·lectiva que per oferir una anàlisi acadèmica exhaustiva. El seu valor principal és el to: convida al diàleg i a l'autocrítica en lloc de limitar-se a la denúncia de “l'altre”. La seva limitació principal és pròpia del gènere que tria: la brevetat i l'orientació assagística fan que algunes afirmacions centrals (l'abast del terme "feixisme", la relació causal amb els avenços igualitaris) quedin més suggerides que argumentades amb el detall que un lector crític voldria.

 

Podeu trobar més informació a:

Jordi Mir: “Hem de parlar de com superem el feixisme”, per Jan Bassedas, a DIARI DE BARCELONA (23/01/2026)

 Jordi Mir: “També en espais que es consideren antifeixistes podem reproduir pràctiques supremacistes”, per ESPAI TORRE JUSSANA (22/04/2026)