Seguidors

dimecres, 6 de gener del 2010

HERNANDEZ, Miguel




"PERITO EN LUNAS.

Poemas de adolescencia. Otros poemas"

 

 

LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX / GENERACIÓ DEL 27

Editorial Losada, S.A. / Pàgines: 173 /  Quinta Edició: 26-x-1978

 

L'encert d'aquesta edició és el d'oferir un relat de formació complet: d'on ve Hernández (adolescència modernista-regionalista), quina prova s'imposa a si mateix (el virtuosisme gongorí de Perito en lunas) i què queda al marge del projecte (els poemes solts). Llegit així, el volum deixa de ser únicament el llibre "estrany" i hermètic que va incomodar la crítica de 1933, i esdevé un document en sentit ple: permet traçar la corba completa que va de l'aprenent autodidacte al poeta que, després d'aquesta disciplina extrema de la forma, trobarà el seu llenguatge propi a El rayo que no cesa.

En aquest sentit, l'edició de Losada té més valor crític que una edició aïllada de Perito en lunas: no presenta el llibre com una anomalia aïllada en la trajectòria hernandiana, sinó com el centre d'un procés d'aprenentatge visible en els seus dos extrems.

I. Poemes d'adolescència

Aquesta secció aplega composicions anteriors al projecte gongorí pròpiament dit, escrites els anys immediatament anteriors a 1933. S'hi percep un Hernández encara tributari del modernisme tardà i del regionalisme — d'un cert costumisme llevantí, d'un romanticisme d'arrel becqueriana filtrat per la tradició local (Oriola, la revista El Gallo Crisis, l'ambient de Ramón Sijé). El vers és aquí més solt, menys sotmès a la disciplina estròfica que caracteritzarà Perito en lunas; hi predominen l'efusió sentimental, la naturalesa com a mirall del jo, i un lèxic encara no depurat per l'aprenentatge culte que vindrà després.

El seu interès és sobretot genètic: permeten observar el punt de partida d'un poeta autodidacta que encara no ha trobat ofici, i contra el qual es mesura la voluntat de superació que representarà el llibre central.

II. Perito en lunas (1933)

El llibre està compost per 42 octaves reals de tema i estructura molt rígids: cada poema gira, mitjançant metàfora i perífrasi, al voltant d'un objecte o motiu quotidià (una sínia, un gall, una síndria, el billar, un tren) sense anomenar-lo mai directament — com una endevinalla culterana. És un exercici explícit d'imitació de Góngora, l'any mateix de l'homenatge gongorí del 1927 que havia marcat tota la generació anterior. Hernández arriba tard a aquesta moda i la porta fins a un extrem gairebé paròdic de dificultat.

Tanmateix, és el nucli del volum i la peça que li dona títol. Com ja he comentat abans: 42 octaves reals de tema ocult, exercici explícit d'assimilació gongorina, escrit per un poeta de 22 anys arribat feia poc a Madrid i desitjós de fer-se valer tècnicament davant la Generació del 27. Convé matisar aquí que el salt entre els dos blocs de poemes és enorme i deliberat. Hernández no evoluciona de manera gradual cap al culteranisme, sinó que l'assumeix com un salt de disciplina autoimposada — gairebé un examen que es posa a si mateix. Aquesta violència del trànsit és, de fet, una de les dades més reveladores del volum en aquesta edició ampliada: llegit al costat dels poemes d'adolescència, Perito en lunas es revela menys com una “fase” natural de la seva poètica que com una decisió estratègica i gairebé gimnàstica.

Perito en lunas és virtuosisme davant d'autenticitat: és, sobretot, un llibre d'aprenentatge i d'exhibició tècnica. La densitat metafòrica, la sintaxi llatinitzant i el lèxic cultista demostren una capacitat d'assimilació sorprenent per part d'un poeta sense estudis reglats, però sovint l'artifici ofega la veu pròpia que es reconeixerà després a El rayo que no cesa.

També és hermetisme: molts poemes resulten críptics fins i tot amb la clau del títol de cada peça; el lector ha de desxifrar l'objecte ocult després de l'embolic d'imatges, cosa que converteix la lectura en un joc intel·lectual més que no pas en una experiència emocional.

I també matèria rural transfigurada: malgrat l'artifici culte, el món referencial continua sent el d'Oriola —animals de corral, labors del camp, objectes domèstics—, sotmès a un procés d'estilització que anticipa la tensió entre el tel·lúric i el culte que definirà tota la seva obra posterior.

Fet i fet, el llibre va ser rebut amb certa perplexitat i fredor per la crítica i pels mateixos companys de generació (Neruda, anys després, es burlaria amb afecte d'aquest Hernández "gongorí"). Se li retreu ser un exercici d'estil sense urgència vital, als antípodes del poeta esquinçat que vindrà amb la guerra.

Avui es llegeix sobretot com a document de taller: la prova que Hernández, abans de trobar el seu llenguatge —el de la passió física, el compromís i el dolor—, va haver de passar per la disciplina extrema de la forma clàssica. Sense aquest aprenentatge formal no s'entén el mestratge mètric dels sonets posteriors.

III. Altres poemes

El bloc final recull peces soltes no incorporades a cap llibre, probablement de cronologia dispersa entre els primers anys trenta. Funciona com un epíleg miscel·lani que documenta línies que no van quallar en projecte propi, o poemes de circumstància. El seu valor és principalment filològic i d'arxiu: completen el mapa d'un Hernández en formació, mostrant tempteigs que no sempre segueixen la línia recta cap al gongorisme, sinó que de vegades la contradiuen o l'esquiven.

 

Mes informació a:

Perito en lunas

Simbología secreta de «Perito en Lunas» de Miguel Hernández, per Ramón Fernández Palmeral, a BIBLIOTECA VIRTUAL MIGUEL DE CERVANTES.




---------------------------------------






"POESIAS"

  LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX / GENERACIÓ DEL 27

Taurus Ediciones / Pàgines: 130 / ISBN 306-206-4049-5 / Dècima Edició: gener 1979

 

He tornat a llegir aquesta recopilació de poemes de Miguel Hernández. Només comentaré que és el meu poeta preferit.

Podeu trobar més informació a:

Poemas de Miguel Hernández

  

-----------------------------------------------------------------------------
 
 
"POEMAS SOCIALES, DE GUERRA Y DE MUERTES"

LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX / GENERACIÓ DEL 27
Alianza Editorial / Pàgines: 116 / ISBN 84-206-1655-9 / Edició: tercera 1979.



Recopilació, realitzada per Leopoldo de Luis, de poemes de Miguel Hernández sobre temes socials, de guerra i de la mort.


Hi ha video-reportatges sobre l'autor a:
 Més informació es pot trobar a:

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 
"POEMAS DE AMOR"

LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX / GENERACIÓ DEL 27
Alianza Editorial / Pàgines: 152 / ISBN 84-206-1534-X / Edició: cinquena 1979.



Antologia de poemes d'amor realitzat també per Leopoldo de Luis.
 
 
 
Actualitzat: 18/08/2026

diumenge, 3 de gener del 2010

ARISTÒFANES


 "LAS NUBES / LISÍSTRATA / DINERO "

 LITERATURA CLÀSSICA

Alianza Editorial / Pàgines: 241 / ISBN 978-84-206-3685-6 / Edició 2008.

Tothom recorda les grans tragèdies gregues d’Èsquil, Sòfocles i Eurípides. I és que, la fatalitat del destí que totes elles plategen, ha interessat al llarg dels temps als humans. Potser per aquest motiu, la comèdia grega sempre ha quedat en un segon pla o no és tan coneguda. Però no per això és menys important o té una qualitat inferior. Un dels grans representants de la comèdia grega és Aristòfanes.

dissabte, 2 de gener del 2010

DE SAINT-EXUPÉRY, Antoine

 
 
 
"EL PRINCIPITO"

LITERATURA FRANCESA / CONTE
EMECÉ Editores / Pàgines: 95 / ISBN 84-7888-438-6 /

La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans». Cadascuna d'aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.
 
El llenguatge, senzill i desposseït, destinat a ser comprès pels nens, és en realitat per al narrador el vehicle privilegiat d'una concepció simbòlica de la vida. Les aquarel·les, que formen part del text participen d'aquesta puresa del llenguatge: nuesa i profunditat són les qualitats mestres de l'obra.


Actualitzat: 01/04/2024