CICERÓ, Marc Tul·li

 

 

"DISCURSOS" (III)

“En defensa de Sexto Roscio Amerino”.

“En defensa de la ley Manilia”.

“En defensa de Aulo Cluencio”.

“Catilinarias”

LITERATURA CLÀSSICA / ROMA

Editorial Gredos S.A. / Pàgines: 382 / ISBN: 84-249-2511-4 / Edició 2000.

La retòrica i oratòria política i judicial assoleix amb Ciceró la seva quota més elevada. S'entén per retòrica l'art de parlar bé, d'embellir l'expressió, de donar al llenguatge eficàcia per aconseguir delectar, promoure o commoure. Cal dir que la retòrica és una creació grega. A Roma va haver-hi grans oradors. Els primers tenien l'eloqüència natural, no feien exercicis preparatoris ni estudis de les regles. Però quan Roma entra en contacte amb la Magna Grècia comença a donar-li importància a les regles.

Es consideren qualitats de l'orador la serietat, la dignitat, la superioritat i la rectitud. Els grecs consideraven que calia saber trobar arguments, organitzar-los i dominar-los; ser capaç d'adaptar el discurs al temps, el lloc i el públic; acomodar la idea i saber utilitzar els recursos estilístics.

L'ensenyament de la retòrica, s'iniciava a 17 anys i es dividia en tres:

• Tipus de discursos:

-Judicial: l'orador es proposa obtindre una decisió judicial sobre si alguna cosa estava ajustada a la llei o no.

· Deliberatiu: discurs polític pronunciat davant del poble on l'orador recomanava  o desaconsellava una opció.

-Demostratiu: lloança d'una persona. Aquí s'inclouen els discursos pronunciats als funerals.

• Procés d'elaboració d'un discurs:

-Invenció: busca de documentació, arguments i proves.

-Disposició: estructuració del material

-Elocució: exposició del discurs mitjançant la recerca de paraules adequades, figures estilístiques...

-Memòria: retenció a la memòria del ja preparat.

-Acció: ús de gestualitat i to de veu adequats.

-Parts del discurs

-Acció: ús de gestualitat i to de veu adequats.

• Parts del discurs:

-Exordi: Introducció destinada a preparar l'ànim dels jutges, captar la seva atenció i guanyar la seva benevolència. Ha de ser ràpida.

-Narració: Exposició dels fets que es defensen o es proven. Ha de ser clara i senzilla.

-Argumentació: Part central i decisiva on es deuen defensar els arguments presentats a favor de la causa i refusar l'argumentació de la part contrària. Els arguments han d'estar ordenats.

- Epíleg: Part final destinada a recapitular el que s'ha exposat per refrescar la memòria i tractar de guanyar-se als jutges. Ha de ser breu, enèrgica i impactant.

Les turbulències polítiques del darrer segle de la República es traduïren sovint en enfrontaments i debats públics. Saber argumentar i defensar les pròpies posicions i atacar les opinions contràries, mitjançant un discurs polític apropiat, constituí una arma més del combat polític.

 

A més, els discursos forenses, és a dir, els discursos pronunciats en un judici (a favor o en contra d’un acusat determinat) serviren també per a defensar la viabilitat de la pròpia opció política en forma de discurs de defensa d’un acusat determinat, partidari de la mateixa línia ideològica, o per a criticar la validesa de les posicions contràries, en forma d’atac d’un adversari.

Les posicions polítiques de Ciceró evolucionaren des d’una actitud de simpatia envers la facció popular cap a posicions més properes a les tendències senatorials. En els seus discursos va quallant la idea de la concordia ordinum “concòrdia dels ordres”, en què defensava la conciliació dels interessos dels senadors dels cavallers, davant les ambicions dels populares.

Al començament de la seva carrera política, Ciceró ataca els excessos de la dictadura de Sul·la i afavoreix els interessos de Pompeu, a qui veia com la persona ideal per a dur a terme aquesta entesa entre el Senat i l’ordre eqüestre. En la Guerra Civil que enfrontà Cèsar i Pompeu, no dubtà a donar suport a aquest darrer, tot i que, un cop mort Pompeu, no tardà a reconciliar-se amb Cèsar. A la mort del dictador (44 aC), atacà violentament Marc Antoni i, per aquest motiu, fou proscrit pel segon triumvirat.

Des de ben jove, Ciceró exercí amb èxit l’advocacia. Els seus primers discursos foren pronunciats quan Sul·la encara era dictador i, en alguns casos, atacaven els interessos dels seus col·laboradors, fet que li implicà un cert risc. En efecte, en un dels seus primers discursos –el discurs “En defensa de Sext Rosci Amerí”–, Ciceró defensava aquest personatge, acusat d’haver matat el seu pare; per això, s’enfrontava a un llibert del totpoderós Sul·la, que es volia apropiar dels béns del difunt. Per tant, en el procés, a banda d’utilitzar arguments legals per a aconseguir l’absolució del seu client, Ciceró atacava el clientelisme i el favoritisme que havia caracteritzat la dictadura de Sul·la.

Amb el discurs d'“En defensa de la llei Manilia” (66 a. d. C.), defensa aquesta llei per ajudar a Pompeu, que otorgava al proconsol la direcció de la guerra contra Mítriades.

 

“En defensa d’Auli Cluenci” és una història complicada que combina un possible parricidi i la compra d’un tribunal.

Els discursos polítics més importants del seu consolat foren les quatre invectives contra Catilina: les “Catilinàries”. Amb aquests discursos, Ciceró, incapaç de detenir Catilina, intentà de foragitar-lo de Roma, fent públiques les seves intencions davant el Senat, amb un discurs molt directe i virulent. El resultat d’aquest primer discurs fou immediat, ja que Catilina abandonà Roma aquell mateix dia. L’endemà, Ciceró exposà davant el poble la trama de la conspiració i amenaçà els col·laboradors de Catilina que s’havien quedat a Roma. Tot seguit, informà el poble sobre l’arrest dels conspiradors. En el darrer discurs, adreçat al Senat, Ciceró es pronuncià sobre el càstig que calia aplicar als conjurats i es decantà per la pena capital.

Més informació:

• Una breu biografia de Ciceró la podeu trobar a XTEC
• Algunes cites en llatí de Ciceró les podeu trobar a Citas en latín de Cicerón
• També podeu trobar més informació a Ciceró a Filoxarxa

Actualitzat a: 17/02/2024

GOETHE, Johann Wolfgang von

"WERTHER"

LITERATURA ALEMANYA / ROMANTICISME
Salvat Editores, S.A. i Alianza Editorial, S.A. / Pàgines: 174 / Edició 1969.

La producció literària de Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832) abasta des de la poesia, la novel·la, el teatre, l'assaig i és l'iniciador del corrent literari alemany conegut com a Sturm und Drang (Tempesta i Impuls), precursor del romanticisme alemany.

L’edició que hem llegit de Salvat Editores és una traducció castellana de l’obra “Les penes del jove Werther”; altres traduccions al català la titulen “Les tribulacions del jove Wether” i, en castellà, fins i tot hi ha qui l’anomena com “Las cuitas del joven Werther”. Amb tot, l’original en alemany és: “Die Leiden des jungen Werthers “.

Hom ha comentat que per llegir “Werther” cal haver estimat. D’altra manera la seva lectura pot semblar ridícula i incomprensible. Així, només qui hagi recorregut el complex mapa de les passions humanes es reconeix en Werther i pot reconèixer el seu propi dolor. I, probablement, mai han estat descrites com en aquest llibre les penes de l’amor.

“Werther” és una novel·la epistolar. El llibre està compost per tres parts: Llibre primer, Llibre segon i De l'editor al lector. En les dues primeres parts trobem les cartes que periòdicament va escrivint el jove Werther al seu millor amic anomenat Wilhelm. Malgrat que no trobem les respostes d'aquest, sí que en moltes cartes del mateix Werther veiem com respon a preguntes que li fa el seu amic. Les vivències que descriu comencen amb l'arribada d'aquest a un poble anomenat Wahlheim. Allà queda agradablement sorprès de les tradicions de la gent del camp, i malgrat que descobreix la ciutat, segons pròpies paraules, desagradable, sí que professa una gran admiració pels seus voltants. Allà coneix la Carlota (Lotte), una noia que està compromesa amb Albert (11 anys més gran que ella), i se n'enamora profundament. La resta del text, en què també s'inclouen algunes cartes a la mateixa Lotte, continua explicant a Wilhelm les seves emocions; en el llibre primer d'eufòria i felicitat. Com que l’amor entre Werther i Lotte és impossible, ell decideix anar-se’n del poble. 

 

En el llibre segon, després de passar un temps treballant pel comte de C. torna al poble de Lotte, mantenint la seva pena perquè sap que el seu amor no podrà ser correspost. Les cartes del Segon llibre ja no contenen en cap cas la felicitat i l'alegria de caràcter del primer Werther. S'hi dilueix un sofriment constant que va desgastant la moral i l'ànim del jove protagonista fins a arribar a l'última part del llibre. 

 

De la mateixa manera en què s'inicia el llibre, amb l'editor declarant la seva voluntat de fer propera aquesta història, aquí també el mateix editor es dirigeix al lector per explicar-li els últims dies de Werther, ja que, per raons evidents, no els podem conèixer de primera mà. Werther veu que un dels tres ha de morir i ell, incapaç de fer mal a ningú, decideix demanar un parell de pistoles a Albert, amb les quals es lleva la vida.

Una crítica de Jordi Llobet, publicada a El País el 9 de gener de 2003, en la secció Els vostres clàssics, a propòsit d’una nova edició de l’obra que ens ocupa, és la següent:

Amors tempestuosos

“... Les guerres sempre són una nosa, però s’ha de reconèixer que el llarg episodi dels confrontaments entre francesos i prussians va donar, entre altres excel·lències literàries, un libel de Barbey d’Aurevifly, anomenat Contre Goethe (reedició a Editions Complexe, 1999), en què l’autor de Les diabòliques es despatxa a plaer contra la figura sempre massa imponent del patriarca de les lletres alemanyes contemporànies. Tot i que Barbey preferia Werther a Les afinitats electives, que ja és estrany, no deixa de puntualitzar, amb rotunda sinceritat, això que ve: “Tal com és, aquesta novel·leta, quan avui es llegeix després de novel·les com les de Balzac, que són mons i societats tot senceres, sembla tan aigualida, tan pàl·lida i tan passada de moda com les cintes vermelles del cosset de Carlota o com els pantalons de color canari de Werther”. No és l’única manifestació adversa que s’hagi produït en la història de la crítica sobre aquesta novel·la de Goethe, de 1774, que significa, si res més no, l’esclat del que més tard vam dir-ne la “sensibilitat romàntica”: un jove amb pardals al cap i tot desassossegat s’enamora d’una flonja promesa, després casada, i acaba escampant-se el cervell, a causa de la prudentíssima i puritana reserva de Carlota, justament amb les pistoles del marit d’aquesta (escena, diré de passada, que a Napoleó sempre va semblar-li inversemblant i de mal gust; més tard, el model real per a aquest personatge, un tal senyor Kestner que no va passar a la història, també va considerar enormement impropi que Werther se suïcidés amb les seves armes, i va puntualitzar que, si al moment just ell s’hagués assabentat de la gran passió que Goethe va sentir per la seva futura esposa, ell mateix l’hauria assassinat, sense esperar que l’enamorat apassionat li manllevés les armes).

Sigui com vulgui, deixant a banda la mala llet d’Aurevilly, potser la seva enveja —que és la mare dels ous de totes les critiques contra Goethe—, el fet és que va ser el mateix autor, Johann Wolfgang, burgès de Frankfurt ennoblit més tard (“von Goethe”) pel Duc de Weimar, qui va obrir el camí per a totes les critiques més o menys furibundes contra el seu llibre. D’una banda, Goethe sempre va estar orgullós de la seva novel·leta de joventut (tenia vint-i-quatre anys quan la va escriure), i diu al seu fidel Eckermann: “Aquestes censures no em van fer cap dany, perquè semblants criteris subjectius d’algunes personalitats, certament importants com a valors individuals, queden equilibrades per la massa. Qui no pugui comptar amb un milió de lectors, no cal que escrigui ni una ratlla”. D’altra banda, però, ell mateix va reconèixer que mai no va poder rellegir aquest primer, o un dels primers, fruits del seu geni i de la seva irreprimible passió faldillera: “Com he dit molts cops, no he rellegit Werther sinó una sola vegada des de la seva aparició. És com un coet flamíger. Llegir-lo em causa una mena de malestar; em fa por la idea d’experimentar novament l’estat patològic del qual el llibre va néixer”. D’aquí a la seva famosa declaració sobre l’oposició entre l’art clàssic i l’art romàntic només hi havia un pas: “Del que és clàssic en dic sa, i del que és romàntic, malaltís”.

Però, un cop més, va ser el geni del propi Goethe el que va donar la clau per a la supervivència d’aquesta novel·leta, avui retraduïda feliçment per Manel Pla per superar amb escreix l’antiga traducció catalana de Joan Alavedra: en el fons, Werther no és el resultat o la reproducció literària d’un estat de la cultura (és a dir, no és solament el tret de sortida de la nova sensibilitat romàntica-malaltissa, com encara pensem), sinó la plasmació novel·lada d’un estat d’ànim que tota la vida ha agafat la gent (homes i dones) al moment en què ells mateixos despunten a l’experiència encesa, però sempre ingrata, de l’amor primer: “Aquesta època de Werther de la qual es parla tant, no pertany al curs de la cultura del món sinó al curs de la vida de cada individu que amb un innat sentit de la llibertat es trobi enmig de les formes plenes de limitacions d’un món caduc i s’hi hagi d’adaptar. Felicitat contrariada, activitat obstaculitzada, desigs insatisfets, no són mals de determinats temps, sinó fenòmens de la vida de l’individu, i no estaria bé que ningú de nosaltres no passés en la vida per un instant en el qual pogués creure que Werther va ser escrit exclusivament per a ell”.

Conclusió: si teniu entre 12 i 18 anys i us trobeu, per coses de la vida, ofuscats per l’experiència del primer enamorament (que és el més fort, però també és el més perniciós), aquest és el vostre llibre. Si en teniu entre 18 i 40 i ja fa temps que vau superar el caràcter mòrbid dels amors adolescents, recordareu, tot llegint-lo, com estàveu de fatalment equivocats, però justos amb la vostra edat primera, en sentir passions tan forassenyades. Ara bé: si en teniu més de 40, quan els anys ja gairebé ens prohibeixen de ser abrandats i intrèpids en matèria amorosa i ens inclinen més aviat per les diverses formes del cinisme, llavors és molt possible que, en acabar-lo de llegir o de rellegir, penseu el mateix que va pensar Barbey d’Aurevi!ly, o experimenteu el mateix malestar que hauria sentit Goethe si, per un atzar que només va produir-se una vegada, l’hagués tornat a llegir a l’edat adulta...”

 

Actualitzat: 28/04/2024

CERVANTES, Miguel de

 

 

 

"EL LICENCIADO VIDRIERA Y OTRAS NOVELAS EJEMPLARES"

LITERATURA ESPANYOLA

Salvat Editores, S.A. y Alianza Editorial, S.A. / Pàgines: 190 / Edició 1969.

El llibre és una edició limitada de las “Novelas ejemplares” de Cervantes. Les que s’inclouen són: “El licenciado Vidriera”, “La gitanilla”, “La ilustre fregona”, “El casamiento engañoso” y “Novela y coloquio que pasó entre Cipión y Berganza”.

A “El licenciado Vidriera” un pobre estudiant, Tomás Rodaja, marxa a Salamanca a estudiar acompanyant un noble i allà és llicència amb honors; viatja per diverses ciutats d'Itàlia, però perd la raó a causa d'un filtre d'amor que li subministren en secret i creu tenir el cos de vidre i ser summament fràgil. Tanmateix, la seva agudesa és sorprenent i tots li consulten. La novel·la és en realitat una col·lecció de les agudeses en prosa del protagonista, a l'estil d'una de les miscel·lànies tan freqüents al Segle d'or espanyol. Finalment, recobra el judici, això no obstant, ja ningú el contracta ni va a veure'l.

“La gitanilla” és la més llarga de les novel·les exemplars, i pot tenir elements autobiogràfics en una història amorosa que va tenir un parent llunyà de Cervantes. Com moltes altres d'aquestes trames, se centra en l'artifici de l’anagnòrisi o reconeixement d'una persona al final de l'obra. Es tracta d'una noia d'origen noble raptada per uns gitanos i educada per ells, i d'un noble que s'enamora i decideix portar una vida agitanada darrere d’ella, fins que al final es descobreix tot i la història acaba feliçment, possibilitant el matrimoni de la parella.

A “La ilustre fregona” dos joves de bona família, Carriazo i Avendaño, decideixen llançar-se a la vida picaresca. En una posada de Toledo, Avendaño s'enamora de Constanza, una minyona o servidora, cosa que farà que els dos joves decideixin aturar allà el seu viatge. Finalment, es descobrirà que Constanza és de noble naixement, filla natural del pare de Carriazo, per la qual cosa res impedirà el seu casament amb Avendaño.


“El casamiento engañoso” narra l’estafa que fa una senyoreta aparentment honesta a un militar casant-se amb ell; aquest ignora que ha estat una meretriu i aquesta l'abandona deixant-li una malaltia venèria que ha de purgar amb suors a l'hospital d'Atocha, on transcorre la novel·la següent.

Trobareu més informació a Cervantes Virtual.

 

 

Actualitzat: 28/04/2024

I LES MEVES MÚSIQUES

 
Actualització: Diumenge 17 desembre 2024

ABBA	"Dancing Queen"
ALBINONI, Tomaso	"Adagio en sol menor"
ALASKA y DINARAMA	"A quien le importa" "Ni tú ni nadie"
ARMSTRONG, Louis	"You'll Never Walk Alone"
BEETHOVEN, Ludwig van	"Sonata piano nº 32 en Do menor, Op. 111 - II. Arietta: adagio"
BONET, Maria del Mar	"L'aguila negra" "Mercè"  "Jim" "Jim" (2)
BREL, Jacques	“Ne me quitte pas”
BUNBURY, CALAMARO, LOQUILLO y JAIME URRUTIA	¿Dónde estas?
CASAL, Luz	“Historia de un amor” “Piensa en mi” “Un año de amor” “No me importa nada” “Loca” “Te dejé marchar” “18 años” “Amado mío”
CELTAS CORTOS	“La senda del tiempo”
CLAPTON, Eric	Change the world Layla
COHEN, Leonard	Dance Me to The End Of Love Hallelujah Take this Waltz
CORTEZ, Alberto	"Cuando un amigo se va" "En rincón del alma"   "A mis amigos"
COSTELLO, Elvis	"She"
COTI	"Color esperanza" "Nada fue un error"
DELIBES, Leo	"Flowers duet - LAKME"
DJAVAN	"Azul"   "Flor de Lis" "Se"
DOORS, The	"Riders on the storm" "The end"  "Break on through"  "Love Street"
EL CANTO DEL LOCO	“Peter Pan”
EL ÚLTIMO DE LA FILA	"Insurrección" “Insurrección” (versió en directa) “Pájaros de barro” “Para que no se duerman mis sentidos” “Llanto de pasión” “Lápiz y tinta” “Vendran días” “A quien tanto he querido”
FANGORIA	“Dramas y Comedias”
GABINETE CALIGARI	"Camino Soria"  "Cuatro Rosas"
GARCIA, Manolo i RIOS, Miguel	“Insurrección”
GARCIA, Manolo	“Niña candela” “Ardió mi memoria” “Sobre el oscuro abismo en que te meces” “Saldremos a la lluvia” “No estes triste” “Sobre el oscuro abismo en que te meces”
GOLPES BAJOS	"Malos tiempos para la lírica" "No mires a los ojos de la gente" “Escenas Olvidadas 98” “Necesito saber” “Susana” “Vivo” “Mejores canciones”
HALLYDAY, Johnny	“Me olvidé de vivir” “J'ai oublie de vivre”
HARDY,  Françoise	“Comment te dire adieu?”
LA CASA AZUL	“Podría ser peor” “Yo también” “Esta noche sólo cantan para mí”
LA GUARDIA	"Mil calles llevan hacia ti"
LA QUINTA ESTACION	"Me muero por besarte"
LA UNION	"Hombre lobo en París"
LOQUILLO Y TROGLODITAS	"Los mejores años de nuestra vida" (Mis problemas con las mujeres, 1987) "Siempre libre" (Mis problemas con las mujeres, 1987) "La guerra civil" (Morir en primavera, 1988) "El rompeolas" (Morir en primavera, 1988)  "La mala reputación" (Morir en primavera, 1988) "Besos robados"(Morir en primavera, 1988)  "Cadillac solitario" (¡A por ellos...! que son pocos y cobardes, 1989) "A golpes de corazón" (Hombres, 1991) "Diez años atrás" (Hombres, 1991) "Rosas cortadas" (Hombres, 1991) "Mientras respiremos" (Mientras respiremos, 1993) "Los olvidados" (Mientras respiremos, 1993) "Debes saberlo" (La vida por delante, 1994) "Cantores" (La vida por delante,1994)  "Pregunta más allá" (la vida por delante, 1994) "Ya no hay héroes" (Tiempos asesinos,1996) "El amor es algo tan incierto"  (Tiempos asesinos, 1996) "Qué hace una chica como tu en un sitio como este" (Compañeros de viaje, 1997) "21 de abril de 1981" (Cuero español, 2000)  "Armando el amor" (Mujeres en pie de guerra, 2004) "El año que mataron a Salvador" (Mujeres en pie de guerra, 2004) "Mujeres en pie de guerra" (Mujeres en pie de guerra, 2004) "Viva Durruti" (Mujeres en pie de guerra, 2004)  "Antes de la lluvia" (Mujeres en pie de guerra, 2004) "Brillar y brillar" (Hermanos de sangre, 2006) "El hombre de negro" (Hermanos de sangre, 2006) "Por amor" (Hermanos de sangre, 2006)  "El hijo de nadie" (Hermanos de sangre, 2006) "Canción del valor" (Hermanos de sangre, 2006) "Cuando fuimos los mejores" (Hermanos de sangre, 2006) "Hermanos de sangre" (Hermanos de sangre, 2006) "Territorios libres" (The Platinium Collecton, 2007)  "Veteranos" (The Platinium Collecton, 2007) "Cruzando el paraiso" (Balmoral, 2008) "De tripas corazón" (Rock & Roll Star 30 Años / 1980-2010 (4CD - Poetas), 2009) "Inútil escrutar tan alto cielo" (Rock & Roll Star 30 Años / 1980-2010 (4CD - Poetas), 2009) "Memoria de jóvenes airados" (Rock & Roll Star 30 Años / 1980-2010 (4CD - Poetas), 2009) "Cuando pienso en los viejos amigos"(Rock & Roll Star 30 Años / 1980-2010 (4CD - Poetas), 2009) "La edad de oro" (Rock & Roll Star 30 Años / 1980-2010 (4CD - Poetas), 2009) "Cuando vivias en La Castellana" (Su nombre era  el de todas las mujeres, 2011) "Su nombre era el de todas las mujeres" (Su nombre era el de todas las mujeres, 2011) "La vida es de los que arriesgan" (En Madrid, 2012) "No volveré a ser joven" (En Madrid, 2012) "El encuentro" (En Madrid, 2012) "Luna sobre Montjuïc" (La nave de los locos, 2012) “Me olvidé de vivir” (Viento del este, 2016)
LOVE OF LESBIAN	“Fantastic shine”
JA T’HO DIRÉ	"L'únivers" "Si vens"
JONES, Norah	"Come away with me" "Don't know why"
JUANICO, Cris	"Vola'm a sa lluna"
KETAMA	"Flor de Lis"  "Problema" "Si alguna vez"  "Mienteme"
KING CRIMSON	"Epitaph"
MANÁ	“Eres mi religión” “En el muelle de San Blas” “Labios compartidos” “Vivir sin aire” “Mariposa traicionera” “Amar es combatir” (2006)
MANUEL, Víctor	“La Planta 14” “El abuelo vitor” “Canción para Pilar” “El cobarde” “El mendigo”
MARTIN, Dean	"Blue Moon" “Everybody Loves Somebody”
MASCAGNI, Pietro	"Preludio" CAVALLERIA RUSTICANA "Intermezzo" CAVALLERIA RUSTICANA (El Padrino)
MASINI, Marco	"La libertad"  "Te enamorarás"
MILANES, Pablo	Yo pisaré las calles nuevamente El breve espacio en que no estas Yolanda El tiempo pasa Yo no te pido
MECANO	"La fuerza del destino" "Los amantes" "Me cuesta tanto olvidarte" "Cruz de navajas"
MODULOS	“Todo tiene su fin” “Sólo tú”
MOZART, W. Amadeus	"Lacrimosa (Dia de llàgrimes) - REQUIEM"
NACHA POP	La chica de ayer
PARE, Jessica	“Zou Bisou Bisou” També a Man Men Altres versions de la cançó: “Martini Kings featuring Kate Campbell”   Més informació a: La historia musical tras ‘Zou Bisou Bisou’, la canción que vuelve locos a los hombres Zou Bisou Bisou a EL PAIS
PASTOR, Luis	Soy
PETS, Els	"Agost" "No tornaràs" "Pau" "Ulls de color mel"
PEYROUX, Madeleine	"Madeleine Peyroux Half The Perfect World" ( Full Album ) "Dance me to the end of love" “Don’t wait too long” “The summer wind” “Everybody’s talkin”
PINK FLOYD	"Wish you were here"
POVEDA, Miguel	“No volveré a ser joven”
PRESUNTOS IMPLICADOS	"Mi pequeño tesoro" "Sentir su calor" "Sed de amor"
PUCCINI, Giacomo	"Nessun Dorma - TURANDOT" "E lucevan le stelle - TOSCA" "Recondita armonia - TOSCA"
QUEEN	"We are the champions"  "Somebody to love"  "Friends will be Friends"  "I was born to love you"  "Bohemian Rhapsody"
RADIO FUTURA	"Annabel Lee" "Escuela de calor" "La negra flor"
RIGHTEOUS BROTHERS	You´ve Lost That Loving Feeling
REED, Lou	"Sweet Jane"   "Walk on the wild side"
REVOLVER	"Si es tan sólo amor" "El roce de tu piel" "Eso de saber"
RIOS, Miguel	“Santa Lucía” 100 canciones
ROZALEN	“La puerta violeta”
SABINA, Joaquin	“Peces de ciudad” “Por el boulevard de los sueños rotos” “La canción más hermosa del mundo”
SAU	"No volíem fer-nos grans" "Tanca els ulls" "Boig per tu"
SIMPLY RED	“Stars” “A new flame” “The right thing” “Never never love” “Fairground”
SINATRA, Frank	"Fly me to the moon"
SISA, Jaume	"Qualsevol nit pot sortir el sol" "El sete cel" "Nit de Sant Joan"
SOPA DE CABRA	"El far del sud" "Mai trobaràs" "Si et quedas amb mi" "Camins"
SPRINGSTEEN, Bruce	"Dancing In the dark" "Hungry Heart" "Hungry Heart Buffalo,NY 11/22/09" "Streets of Philadelphia" "Fire" "Born to run" "The river" "Waitin' on a Sunny Day" “You never can tell” Glory Days I’m on fire “Jungleland”
TRIANA	"Tu frialdad" "Todo es de color" "Quiero contarte" "Hijos del agobio (1/4)"
URRUTIA, Jaime	"Castillos en el aire" "Toda mi vida"
WAGNER, Richard	"La cavalcada de las valquíries - LA VALQUÍRIA (DIE WALKÜRE)" “Els mestres cantors de Nuremberg. Obertura” "Liebestod - TRISTAN I ISOLDA" "Funeral de Sigfrid - EL CAPVESPRE DEL DÉUS (GÖTTERDÄMMERUN)" .També és el famòs fragment de la pel·lícula EXCALIBUR. “L’or del Rin. Preludi” “L’or del Rin. L’entrada dels déus al Valhalla” "Preludi. Acte I - LOHENGRIN" "Preludi. Acte III - LOHENGRIN" “Parsifal. Obertura” “Parsifal. Acte I. Preludi I”. “Parsifal. Acte III. Preludi.” “Parsifal. Escena del Sant Grial” "TANNHAUSER. Obertura"
WINEHOUSE, Amy	"Valerie"
YOUNG, Neil	"Heart of gold" "Like a hurricane" "Needle and the damage done" "Philadelphia" "Comes a time"

MÚSIQUES DE PEL·LÍCULES:

BAILANDO CON LOBOS  

BREAKFAST AT TIFFANYS - Moon River

EL PADRINO "Brucia La Luna"

GHOST 

MEMORIAS DE AFRICA

RIO BRAVO – Degüello

JOKER-2019 Soundtrack Review

JOKER-Soundtrack