Seguidors

dissabte, 11 de juny del 2011

LA MODERNITAT (I): UNA DEFINICIÓ EN UN SENTIT AMPLI I GENERAL


            Definida en relació amb l’Antiguitat, la Modernitat, en un sentit ampli i general, sorgeix, per alguns historiadors, amb el Renaixement, en el segle XV – El Príncep de Maquiavel configurà una nova concepció de la moralitat, que s'exemplificà en un nou concebiment de la política, amoral i pragmàtica -, comportant una progressiva desaparició de l’ordre feudal i una consolidació de l’ordre capitalista, que significà una progressiva racionalització i diferenciació econòmica i administrativa del món social, que va culminar en l’estat modern capitalista industrial. D’acord amb pensadors com Marx i Weber, el procés de modernització social es caracteritzà pel sorgiment de l’economia capitalista i l’estat modern, el que significa dir que el mode de producció capitalista es constitueix amb l’aspecte diferenciador de la modernitat.
 
                Si bé el terme de modernitat ha estat encunyat en el segle XIX, tal com expressa D.Harvey en el text Modernidad i Modernismo[1], atribuint-se a Baudelaire la seva autoria, la idea de ruptura que es relaciona amb ell ja estava present des de l’inici de la instauració de la societat burgesa en el segle XIX. En l’esfera del pensament, aquesta ruptura suposà la substitució d’una visió cosmocèntrica, en la qual l’home era vist com una part de l’ordre natural de l’univers, per una visió antropocèntrica, en la que la consciència intencional de l’home passa a ser la mesura i el sentit de totes les coses.
 
Des d'un punt de vista filosòfic la nova visió del món es fonamentà en el predomini del subjectivisme, atès que les matemàtiques són, abans que tot, una llei purament mental. Aquí rau el que filosòficament és potser el tret més característic de la modernitat. A conseqüència del seu predomini, s'anirà produint un canvi en la concepció de la filosofia que deixarà de ser primordialment ontologia per passar a ser epistemologia. Hegel definí precisament aquest predomini de la subjectivitat com el fet específicament modern i ho considerà com a fruit de la reforma protestant.
 
La modernitat pot ser definida, doncs, per una discontinuïtat temporal i una ruptura respecte a la tradició. La visió teocèntrica del món és substituïda pel triomf de la racionalitat instrumental, de manera que s'instaurarà una visió antropocèntrica del món en la que Déu perd la seva centralitat, donant pas a l’Home i al coneixement científic del món.
 
Entre les principals característiques de la modernitat podem destacar les següents:

  • Secularització i desencantament del món. Podem entendre la modernitat com la gradual desaparició dels sabers mítics, religiosos i filosòfics tradicionals, així com la ruptura amb l’ordre escolàstic medieval i la seva substitució pel saber científic. 
  • Dissociació entre l’home i la naturalesa. L’home perd l'antiga simbiosi amb l’univers i la naturalesa. Aquesta ruptura amb el fet sagrat passarà a ser objecta d’investigació per un subjecte lliure i racional.
  • Intel·lectualització, racionalitat i instrumentació. El finalisme de l’esperit religiós anterior es trenca en nom de la raó, instrumentalitzada pel saber científic i bolcada en els mitjans a partir dels quals l’home pot sotmetre la naturalesa i posar-la al seu servei. 
  • Instauració del mètode científic. Es passa a concebre el món com un ordre sotmès a les lleis. El mètode científic, com a forma de coneixement i domini de la naturalesa, es converteix en el medi principal per mitjà del qual l’home pot exercir el seu poder, alliberant-se, d’aquesta forma, d’un món d’escassetat i del jou de la natura.
  • Separació entre medis i mitjans. Són excloses del pensament científic totes les consideracions que invoquen el valor, la bellesa, la perfecció o els fins. 
  • Creixent diferenciació dels diversos àmbits de la vida social. La ciència, la moral i l’art ja no depenen de la religió i es converteixen en pràctiques independents i autònomes. 
  • Creació de l’Estat Modern. Administració burocràtica racional, sistema tributari centralitzat, poder militar permanent i monopoli de la violència són les característiques sobre les quals es forneix la creació de l’Estat Modern. L’empresa capitalista pressuposa una força de treball formalment lliure i una organització racional de la producció basada en el càlcul i en l'ús tècnic del coneixement científic.
  • Establiment de principis universals. Universalitat, individualitat, racionalitat.


[1] Harvey, D. (1998 [1990]) La condición de la posmodernidad. Investigación sobre los orígenes del cambio cultural, Amorrortu Editores: Buenos Aires: p. 25-84 (capítols “Modernidad y modernismo” i Posmodernismo”, pàg. 25).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada