"L’ONZE DE SETEMBRE I EL CENTRALISME
BORBÒNIC”
HISTÒRIA DE CATALUNYA
Dopesa / Pàgines: 91 / ISBN: 84-7235-339-7 / Primera
Edició: desembre 1977.
En temps de debat sobre la sobirania i
a les portes de la celebració dels 300 anys del 1714 m’ha vingut de gust tornar
a llegir aquesta síntesi de Joaquim Nadal
i, especialment, parar-me a repassar alguns elements històrics del període.
L’onze
de setembre i el centralisme borbònic no és només una descripció dels fets al voltant dels
esdeveniments de 1714. Es tracta d’una síntesi de la situació prèvia al conflicte
de la Guerra de Successió Espanyola i de les conseqüències que comportà l’aplicació del centralisme
borbònic. És, doncs, un recorregut per la història del segle XVIII català.
El llibre comença en els darrers
decennis del XVII analitzant la represa econòmica de Catalunya, especialment en
el camp, després de la crisi de 1640 i la Guerra dels Segadors.
Una recuperació econòmica, per cert, que va de bracet d’un programa neoforalista
de la monarquia espanyola de Carles II, la
qual havia abandonat les vel·leïtats uniformistes de Felip IV i el comte-duc d’Olivares.
A continuació, Nadal detalla els
esdeveniments de la successió de Carles II en morir sense descendència i com
conflueixen, en primer lloc, en un conflicte internacional (segur que el primer
de gran magnitud) i, en segon lloc, en una guerra civil en l'àmbit espanyol: la
Guerra de Successió. En aquest sentit, cal recordar que la lluita per la
corona hispànica s’insereix en un conflicte més global en el qual està en joc
l’equilibri de forces de les potències europees: especialment, França i
Anglaterra.
En un tercer apartat, Nadal analitza
les conseqüències que la Guerra de Successió va tenir per Catalunya. Aquestes
venen marcades pels corpus de lleis confegides per Felip V i els seus
ministres amb el que es coneix com a Decrets de Nova
Planta de 1716. Per una banda, Nadal, hi destaca el desballestament institucional,
amb la creació de noves institucions i/o figures com la de Capità General, la
Superintendència, la renovació de la Reial Audiència, la creació dels Corregiments en
substitució de les vegueries. L’objectiu de les mateixes era vestir un nou
projecte organitzatiu, polític, econòmic i fiscal, de forma piramidal, per a
Catalunya. Per altra banda, analitza les conseqüències econòmiques. Aquestes venen
marcades pel control i gestió de totes les rendes, béns i impostos per part de
la Superintendència (dirigida per Jose Patiño), és
a dir, de la corona espanyola. José Patiño, a més, fou el responsable d’establir
el REIAL CADASTRE, contribució única, sense la dispersió d’altres sistemes
fiscals com el castellà, i que en teoria gravava proporcionalment la riquesa.
Però l’aplicació del reial cadastre i la creació de la Superintendència naixien
per la necessitat de cobrir les despeses d’un exèrcit d’ocupació; un impost
civil per cobrir unes càrregues d’origen militar. Fet i fet, la conseqüència
cabdal és que es produí una transferència de recursos de Catalunya cap al
centre de l’aparell de l’estat: ara era l’estat central el qui cobrava.
En un quart apartat, Joaquim Nadal també
sintetitza la repressió lingüística i cultural després de la Guerra de
Successió i en destaca, per part dels vencedors, la voluntat liquidadora del
català i la supressió de les
universitats catalanes.
Finalment, malgrat la sotragada que
representà la Guerra de Successió per la represa de finals del XVII, Nadal
també apunta alguns dels factors de l’impuls i prosperitat que s’albiraren a
finals del XVIII. Com en altres moments de la història, no existí un factor
determinant o causal que endegués aquesta prosperitat sinó que confluïren
diversos mecanismes i fenòmens entre els quals cal destacar: el creixement de la
població (de 407.000 habitants el 1718 es passà a 814.000 el 1787), les
transformacions en l’agricultura, l’accés al mercat regional i colonial (donada
l’especialització vitícola), la formació de capital comercial i les transformacions
en la manufactura (aparició del cotó estampat o “indianes”).
Actualizat: 30/10/2022
