GORDON, Noah

 

TRILOGIA SOBRE LA FAMILIA COLE

 

Noah Gordon va publicar la seva primera novel·la, El rabí, l’any 1965. Ràpidament, es va convertir en un dels llibres més venuts a la seva època. Però el reconeixement internacional no va arribar fins a la publicació d’El metge, l’any 1986. De fet, El metge es va convertir en un best-seller i en un referent en l’anomenada novel·la història. Tanmateix, el gran èxit de la novel·la va comportar l’adaptació cinematogràfica d’aquesta, l’any 2013, dirigida per Philipp Stölzl. Recentment, també se n’ha fet un musical.

Amb tot, El Metge va esdevenir el primer llibre de la trilogia de la família Cole: ras i curt, la narració de les aventures i vicissituds de tres generacions de metges, que abasta un període que va del segle XI fins al XX.

 

 "EL METGE”

LITERATURA NORD-AMERICA / NOVEL·LA HISTÒRICA

COLUMNA-PROA / Pàgines: 592 / ISBN: 84-8300-267-1 / Edició: Març 1997.

 

Fet i fet, la trama d’El Metge, és una mena de riu cabalós que flueix a través de paisatges diversos: des de la grisenca i ombrívola Londres del segle XI fins a la lluminosa i erudita Pèrsia, més exactament la que fos la brillant ciutat d'Ispahan. La novel·la narra la vida de Rob J. Cole, un jove londinenc del segle XI que, després de la mort, primer de la seva mare (que mora d'apendicitis, aleshores coneguda com la malaltia del costat), i després del seu pare, és recollit per un barber-cirurgià ambulant, que li anirà ensenyant serveis bàsics de medicina alhora que li ofereix recer. Com a aprenent no triga a ser conscient de les limitacions dels mètodes del seu mentor. Fascinat per l'art de curar i amb un do innat per detectar la malaltia (anomenat do de la mort), Rob decideix emprendre un arriscat viatge cap a Pèrsia per estudiar medicina sota la tutela del llegendari metge Ibn Sina (Avicenna).

El viatge que emprèn, en què travessa diverses cultures i enfronta nombrosos desafiaments, inclòs haver de disfressar-se de jueu per ser admès en una escola de medicina que no accepta cristians, és tant físic com espiritual. I podríem dir que també amorós, ja que a la història és transversal l'amor que neix entre Mary –a qui coneix en la seva travessia- i el protagonista.

La novel·la està estructurada en tres parts principals, reflectint el viatge físic, emocional, científic i lingüístic (ha d'aprendre hebreu, parsi i, al final del periple, fins i tot gaèlic), de Rob. Noah Gordon utilitza un estil narratiu que combina elements de la novel·la d'aventures i, per descomptat, de la novel·la històrica.

El Metge se situa en un període turbulent de la història, amb les Croades en ple desenvolupament i les tensions entre el cristianisme i l'islam en el seu apogeu. La descripció de Gordon del Londres del segle XI, amb les seves condicions insalubres i el seu limitat coneixement mèdic -la ciència ha anat decreixent sota el pretext de l'Església catòlica d'acabar amb la màgia negra-, contrasta vivament amb la sofisticada societat persa de l'època, on la medicina i altres ciències florien. Aquest contrast no és només un rerefons per a la trama, sinó que també reflecteix els prejudicis i les oportunitats d'aprenentatge intercultural de la medicina.

En quant als dos personatges personals, Rob J. Cole és un personatge complex i profundament humà. La seva curiositat insaciable i la seva empatia cap al patiment aliè l'impulsen a cercar coneixements més enllà de les fronteres del món conegut. Al llarg de la història, la resiliència i la capacitat d'adaptació són posades a prova repetidament. D'altra banda, Ibn Sina és no només retratat com un geni mèdic, sinó també com un home atrapat entre les expectatives de la seva societat i els seus propis dubtes i inseguretats. La interacció entre tots dos personatges revela un profund diàleg entre mentor i aprenent, ple de tensions i aprenentatges mutus.

La medicina en època medieval

Un dels aspectes més destacats d’El Metge és la seva detallada representació de la medicina medieval. Gordon fa un esforç considerable per descriure procediments, remeis i teories mèdiques de l'època, tant les practicades a Londres, com les perses inspirades en la medicina grega i bizantina, des de la simple sutura fins a teories complexes sobre els humors corporals. La figura d'Ibn Sina i el seu Cànon de Medicina juguen un paper crucial, mostrant com el coneixement mèdic de l'època estava molt avançat en certes àrees, mentre que en d'altres encara estava en bolquers.

En aquest sentit, es constaten mites estesos com la prohibició religiosa d'obrir cossos humans tant a Londres com a Pèrsia, per por d'impedir la seva entrada al paradís, o que els cossos humans estaven conformats de forma idèntica als cossos dels porcs i que n'hi havia prou d'estudiar llavors l'anatomia d'aquests darrers. Trobem, a més, al llarg del llibre, molts assumptes el context dels quals, avui, no han canviat: la medicina com una professió d'elit, l'estudi esforçat en relació amb altres oficis, l'accés a la salut com a privilegi, dificultats ètiques per a la investigació.

Així, la novel·la és una ostentació d'erudició i respecte pel llegat d'aquells que, com Ibn Sina, i altres personatges incògnits, però valuosíssims, van establir les bases del que avui coneixem com la ciència mèdica. Gordon ens introdueix en un món on cada diagnòstic és un desafiament i cada curació, un miracle de l'observació i el coneixement.

L'autor aconsegueix, a través d'una narrativa captivadora i un sòlid rerefons històric, submergir-nos en una època en què la medicina era tant art com ciència, i on l'aventura del coneixement era la més gran de totes les odissees.

Ras i curt, amb El Metge, Noah Gordon ens convida a un viatge que és, en última instància, una exploració del tortuós camí que ha estat per a la humanitat la recerca del coneixement i la superació de barreres culturals, religioses i personals en aquesta recerca. A través de la mirada de Rob, aprenem que la medicina no és només ciència, sinó també compassió, i que el veritable coneixement es troba a la unió de totes dues. És una obra que busca alçar ponts entre ahir i avui, entre la ciència i l'esperit, entre el jo i l'altre.

 

Podeu trobar més informació a:

Por qué todos deberíamos de leer ‘El Médico’ de Noah Gordon, per Blair, a LA VANGUARDIA (17/09/2019)

 

 

 

"CHAMÁN”

LITERATURA NORD-AMERICA / NOVEL·LA HISTÒRICA

EDICIONES B / Pàgines: 857 / ISBN: 84-95501-60-0 / Edició: 1994.

 

Chamán, publicada el 1992,  és la segona part de la trilogia sobre la família Cole, escrita per Noah Gordon. Malgrat no ser una continuació a l'ús d’El Metge (perquè la seva acció se situa diversos segles després dels esdeveniments que van tenir lloc a la primera novel·la, concretament al segle XVIII) recupera els descendents del protagonista. Tot i ser una trilogia, les trames són independents i, encara que sempre és bo llegir els llibres per ordre, en aquest cas no és imprescindible per poder seguir el fil argumental. La història transcorre als Estats Units entre les dècades de 1840 i 1870.

A Chamán trobem un nou Rob J. Cole, d'origen escocès i descendent d'una família de metges durant segles. Per motius polítics, es veurà obligat a emigrar al nou món, a Amèrica. Vivint primer a Boston, allà començarà a practicar la medicina amb Oliver Wendell Holmes, un reconegut cirurgià que l'ajudarà en els seus durs començaments a la terra promesa. Transcorreguts uns anys, es traslladarà a l'oest del país, a Holden's Crossing, un poble a les terres que encara no han estat arrabassades als indis sauk. Un cop allà, s'instal·larà i començarà la seva nova vida. Coneixerà Sarah qui té un fill, Àlex, d'una unió anterior, de la qual s'enamorarà, i amb qui contraurà matrimoni. I amb ella tindrà el seu fill Rob, també cridat a continuar el camí de la medicina, però amb una dificultat afegida, ja que una malaltia li deixarà unes seqüeles que, a priori faran que sembli impossible el fet que pugui practicar la medicina. Però Rob comptarà amb l'ajuda de Makwa, l'ajudant sauk del seu pare, que des del moment del seu naixement sabrà veure el xaman que el petit porta a dins.

Un nou context històric. Però persistència de la superació

La lectura de Chamán ens acosta a un context històric i territorial completament diferent del que trobàvem al primer lliurament de la trilogia. En aquesta ocasió, l'acció transcorre als Estats Units encara que comenci a Europa, i salta diversos segles endavant en el temps, ja que la primera transcorria a l'Edat Mitjana. Chamán és una novel·la on la superació torna a ser molt present, però en aquest cas, trobarem superació des de diverses perspectives; la superació que suposa començar des de zero en un lloc nou, i la superació personal davant d'un hàndicap en una època en què superar certes adversitats era realment difícil. També trobarem la duresa de l'època colonial, la manera com li va ser arrabassada la terra als indis i la duresa amb què eren tractats per part dels colons, el racisme portat a l'extrem; igual que l'ostracisme social a què es veien abocats aquells colons que no compartien la manera de pensar de la resta i no estaven disposats a maltractar els habitants originals. Noah Gordon també farà un recorregut per la Guerra de Secessió... Tot un ventall d'esdeveniments en una de les èpoques més convulses d'Amèrica.

Novetat en la forma narrativa

Escrita amb l'estil cuidat i àgil amb què Noah Gordon dota totes les seves obres, la prosa utilitzada és de fàcil lectura alhora que neta i cuidada. Aquesta novel·la es diferencia també de la primera quant a la forma narrativa, ja que si El Metge estava narrada de forma lineal en el temps, en aquesta ens trobem que l'autor recorre a la tècnica literària de l’in medias res, ja que comença des d'un esdeveniment a la vida de Rob fill i des d'aquí comencem a conèixer tota la història. A més, a Chamán ens trobem amb la figura del narrador omniscient, ja que Noah Gordon narra la novel·la en tercera persona, permeten als lectors que ens sentim testimonis privilegiats en tots i cadascun dels esdeveniments que aniran ocorrent al llarg de les seves pàgines.

Sense posseir una trama en què els nostres protagonistes es vegin immersos en tantes aventures, ni comptar amb tants escenaris diferents com a la primera, cosa que a priori pot fer pensar que es tracta d'una novel·la més monòtona; en realitat ens trobarem amb una novel·la la trama de la qual és potser més introspectiva, on les relacions que s'estableixen entre els personatges són molt importants i determinen el futur de molts. A parer meu, es tracta d'una novel·la en què la intensitat recau més en les relacions establertes entre els personatges que en les situacions que es van succeint.

Els personatges

Pel que fa als personatges, a Chamán llegim la història de dues generacions, i totes dues són igual d'interessants per al lector. Ben perfilats i dibuixats per l'autor, esdevenen grans companys de lectura.

El primer Rob J. Cole s'haurà d'enfrontar a aixecar la seva vida de nou en una terra estranya i moltes vegades hostil; però es tracta d'un home lluitador, que porta la medicina a la sang i que lluitarà per fer de tot allò que l'envolta un món millor; i quan arribem al seu fill, també Rob, no podrem evitar sentir una especial empatia per ell, perquè es tracta d'un personatge que veurem créixer al llarg de la novel·la, i esdevenir un ésser especial.

Personatges secundaris, com Makwa, també aconsegueixen deixar una gran empremta al lector, ja que Noah Gordon aconsegueix dotar-los d'una poderosa personalitat, i d'un gran ascendent sobre els personatges principals, fent que la influència que exerceixen sobre ells marquin el camí que aquests prendran en un futur. La relació que s'estableix entre Makwa i el petit Rob és realment especial, si més no, així ho hem sentit mestre llegíem.

Fet i fet, un altre gaudi de lectura.

 

 

 

"LA DOCTORA COLE”

LITERATURA NORD-AMERICA / NOVEL·LA HISTÒRICA

EDICIONES B / Pàgines: 489 / ISBN: 84-95501-64-3 / Edició: 1999.

 

La doctora Cole, publicada el 1996, és la tercera i darrera novel·la de la sèrie dedicada per l'autor a la família de metges de cognom Cole.

Ara, la tradició professional continua mitjançant una dona que, després d'exercir a Boston, es converteix en metgessa d'un extens territori rural. De mica en mica inicia una nova vida, molt diferent de l'anterior.

L'obra planteja una temàtica molt actual, relacionada amb problemes mèdics, seguretat social, tornada al camp de la població urbana, accés de la dona al món laboral, etc. Amb totes aquestes qüestions, l'autor ha elaborat un relat àgil i amè, de fàcil lectura, pensat per al consum massiu. Escrit amb estil senzill, sense destacables encerts estètics, de vegades ratlla al melodrama sentimental. Tot i això, l'acció no es limita a proporcionar una distracció senzilla, sinó que a través d'ella es comunica un clar missatge a favor de la sexualitat al marge del matrimoni i, sobretot, en defensa del suposat dret a avortar, per qualsevol motiu.