L’ISLAM (4): FILOSOFIA, PENSAMENT I CIÈNCIA

Com ja hem comentat a L’ISLAM (2): ELS PILARS BÀSICS I LA UNICITAT DE DÉU, la religió a l’islam comprèn els nostres conceptes de religió i política: és una regla de vida, una llei. El principi de la unicitat de Déu no és aplicat només en la seva dimensió espiritual i religiosa, sinó també en l’esfera material i temporal (societat i política). La separació entre allò espiritual i allò material no té sentit a l’islam tradicional on la Xara o Llei islàmica ⎯fonamentada en l’Alcorà i en la Sunna⎯ regula alhora el comportament religiós i l’ordenament polític i social. Però que succeeix amb la filosofia, el pensament i la ciència? Com s’ha articulat amb el fet religiós i al llarg de la història? Quines relacions han mantingut?

Post – DESPRÈS DEL 18 DE FEBRER

Per a ser sincer, no he participat activament en els actes organitzats per CASA NOSTRA CASA VOSTRA. No he anat a cap concert n'hi ha cap manifestació. I això no vol dir que la iniciativa o proposta dels organitzadors no s’ho valgui. Simplement, m’he limitat a signar el Manifest de la seva web.

Però el meu bon amic Rafa Granero m’ha obert els ulls. Ha volgut compartir amb mi una carta enviada a El País i a El Periódico, en data 19 de febrer, que subscric totalment, i que diu el següent: 

¿Sólo vanidad?

160.000 participantes da pie para sentirse orgullosos, incluso para legítimamente caer en cierta vanidad, por lo que no está de más que, ahora que todos nos felicitan, los que ayer participamos nos miremos de manera crítica.

Ya nos hemos manifestado por los más de 5.000 desgraciados que en el 2016 perdieron la vida en el Mediterráneo ¿para cuándo otra manifestación para exigir "casa nostra és casa vostra" para los 7000 desgraciados que a lo largo de ese mismo año han perdido la vida en España por algo con tan poco glamour como ser pobres?

Señores del arco parlamentario catalán, señora alcaldesa de Barcelona, señores organizadores de la manifestación del sábado 18 de febrero, pienso que les atañe mostrar que su participación no fue sólo para quedar encantados de verse y recibir loanzas y parabienes por su actuación: nuestro cuarto mundo, aunque mucho menos glamoroso, también les compete. 

Doncs sí, coincideixo amb el meu amic. Efectivament, després del bany de progressisme i bones intencions que ens hem donat, també fora interessant que poséssim fil a l’agulla als problemes dels “refugiats” que tenim a casa. I, evidentment, no vull dir: “primer, els d’aquí”. 

Tal com es pregunta el meu amic Rafa Granero: Només vanitat? 

L’ISLAM (3): BRANQUES I MISTICISME

L’islam no ha estat ni és una religió monolítica, superficial, ritualista i estàtica. Moltes de les discussions, controvèrsies i disputes que han tingut lloc i tenen en el seu si és desconeguda per a molta gent d’Occident. Com el cristianisme, a més de diferents espiritualitats i corrents de pensament, té divisions doctrinals prou importants per a escindir-lo en diverses confessions. N’hi ha tres de principals (se solen designar com a “branques”) i són: el sunnisme, el xiisme i el kharigisme (o ibadisme).

L’ISLAM (2): ELS PILARS BÀSICS I LA UNICITAT DE DÉU

L'islam presenta tot un seguit de valors religiosos i morals que forneixen una visió del món i de l'home, una Weltanshauung pròpia. Així, tots els musulmans comparteixen un seguit d’obligacions, de caràcter social i religiós, que és coneixen com a pilars bàsics (“arkan”) en els quals es poden reconèixer. Són els següents:

Post -- LA ESTRATEGIA DEL DESARRAIGO

Us recomano que llegiu l’article de Pedro Olalla: La estrategia del desarraigo. És una extraordinària i brillant lliçó d’història del darrer segle sobre el Pròxim Orient i una anàlisi del perquè dels refugiats. I, malauradament, de per què n’hi haurà més.

“...Un 11% de la humanidad está ya en guerra pero hacen falta más refugiados para reventar las costuras del mapa del mundo y minar la cohesión y la conciencia de las sociedades...”