L’ISLAM (7): EL CONFLICTE ÀRAB-ISRAELIÀ. CRÒNICA DEL PROCÈS DE PAU

El conflicte àrab-israelià (i Palestina) sembla formar part de l’ADN de jueus i àrabs. La conflictivitat és eterna, constant i sagnant. Però la guerra del Golf de 1990-1991 va canviar la situació geoestratègica de la zona i dels actors implicats. Efectivament, tal com assenyala Antoni Segura: “...La guerra havia deixat constància de la decadència soviètica i de la supremacia militar i del liderat mundial dels EUA. Al mateix temps, l’aliança dels règims àrabs i les potències occidentals i la no-intervenció directa d’Israel en el conflicte havien preparat el camí per a una posterior negociació entre àrabs i jueus en què fos possible intercanviar pau per territoris...”[1]. És, doncs, en aquest context que s’iniciaren tot un seguit d’iniciatives, reunions i negociacions conegudes com a procés de pau israelià-àrab-palestí, tal com l’anomena Isaías Barreñada[2].

L'ISLAM (6): EL CONCEPTE DE GIHAD. FORMES I CONTROVÈRSIES.

El concepte de gihad és de constant i rabiosa actualitat. Molt sovint no és del tot conegut per la població del món occidental i a voltes està mal utilitzada pels mitjans de comunicació[1]. Tanmateix,  perquè també té una pluralitat de sentits els quals, tant tenen a veure amb l’individu com amb la col·lectivitat, amb continguts tant espirituals com sociopolítics. Val a dir que, alhora, també és un concepte complicat donat que hi ha una forta diversitat interpretativa i que cap figura de la jerarquia religiosa islàmica explicita el seu significat i sentit concret. Tot plegat, fa que el terme  s’associï al terrorisme islamista. Però què és realment el gihad? Com cal interpretar-lo?

L'ISLAM (5): EL XIISME. SÍMBOLS I SIGNIFICACIÓ POLÍTICA I SOCIAL

Pels xiïtes, Alí va ser el primer imam; el mot “xia” significa “...conjunto de adeptos o seguidores de una causa...”[1] i per això “xia d’Alí” significa el "partit d'Alí" o "facció d'Alí"). Pels xiïtes, Alí, hauria d'haver estat el primer successor per dret de Muhàmmad. Per tant rebutgen la legitimitat dels primers "califes ortodoxes o Ben Guiats" i només accepten com a guies religiosos els qui consideren descendents de la família del Profeta (Ahl al-Bayt) a partir de la seva filla Fàtima az-Zahra i del seu cosí Alí ibn Abi-Tàlib, marit de Fàtima i gendre de Mohàmmad, el Profeta. Aquests descendents són els imams, als quals s'atribueix una autoritat política i espiritual especial sobre la comunitat.

L’ISLAM (4): FILOSOFIA, PENSAMENT I CIÈNCIA

Com ja hem comentat a L’ISLAM (2): ELS PILARS BÀSICS I LA UNICITAT DE DÉU, la religió a l’islam comprèn els nostres conceptes de religió i política: és una regla de vida, una llei. El principi de la unicitat de Déu no és aplicat només en la seva dimensió espiritual i religiosa, sinó també en l’esfera material i temporal (societat i política). La separació entre allò espiritual i allò material no té sentit a l’islam tradicional on la Xara o Llei islàmica ⎯fonamentada en l’Alcorà i en la Sunna⎯ regula alhora el comportament religiós i l’ordenament polític i social. Però que succeeix amb la filosofia, el pensament i la ciència? Com s’ha articulat amb el fet religiós i al llarg de la història? Quines relacions han mantingut?

Post – DESPRÈS DEL 18 DE FEBRER

Per a ser sincer, no he participat activament en els actes organitzats per CASA NOSTRA CASA VOSTRA. No he anat a cap concert n'hi ha cap manifestació. I això no vol dir que la iniciativa o proposta dels organitzadors no s’ho valgui. Simplement, m’he limitat a signar el Manifest de la seva web.

Però el meu bon amic Rafa Granero m’ha obert els ulls. Ha volgut compartir amb mi una carta enviada a El País i a El Periódico, en data 19 de febrer, que subscric totalment, i que diu el següent: 

¿Sólo vanidad?

160.000 participantes da pie para sentirse orgullosos, incluso para legítimamente caer en cierta vanidad, por lo que no está de más que, ahora que todos nos felicitan, los que ayer participamos nos miremos de manera crítica.

Ya nos hemos manifestado por los más de 5.000 desgraciados que en el 2016 perdieron la vida en el Mediterráneo ¿para cuándo otra manifestación para exigir "casa nostra és casa vostra" para los 7000 desgraciados que a lo largo de ese mismo año han perdido la vida en España por algo con tan poco glamour como ser pobres?

Señores del arco parlamentario catalán, señora alcaldesa de Barcelona, señores organizadores de la manifestación del sábado 18 de febrero, pienso que les atañe mostrar que su participación no fue sólo para quedar encantados de verse y recibir loanzas y parabienes por su actuación: nuestro cuarto mundo, aunque mucho menos glamoroso, también les compete. 

Doncs sí, coincideixo amb el meu amic. Efectivament, després del bany de progressisme i bones intencions que ens hem donat, també fora interessant que poséssim fil a l’agulla als problemes dels “refugiats” que tenim a casa. I, evidentment, no vull dir: “primer, els d’aquí”. 

Tal com es pregunta el meu amic Rafa Granero: Només vanitat?