QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (V). FRUSTRACIÓ

La reacció, a voltes amb força violència, viscuda a Catalunya desprès de la Sentencia del Tribunal Suprem del judici del procés ha generat anàlisis de tots colors i orientacions polítiques. En aquest sentit, estic molt d’acord amb l’article que publica avui, a La Vanguardia, el professor Manuel Castells: Explosiones sociales. 

GREENE, Graham

"EL PODER Y LA GLORIA”

LITERATURA ANGLESA / SEGLE XX

Diario El País / Pàgines: 330 / ISBN: 84-89669-32-5 / 2002.

El Poder y la Gloria és considerada per molts crítics literaris com la gran obra de Graham Greene (1904-1991), la seva obra mestra. Aquella en què va posar tot el seu esforç per plasmar les seves grans inquietuds morals i filosòfiques sobre el món que ens envolta i que sempre li van preocupar molt. 

BATLLE, Carme

 "L’EXPANSIÓ BAIXMEDIEVAL" 
HISTÒRIA DE CATALUNYA. Volum III

HISTÒRIA CATALUNYA (SEGLES XIII i XIV)

Edicions 62 / Pàgines: 492 / ISBN: 84-297-2784-1 / 1ª Edició: maig 1988.

La Història de Catalunya, publicada per Edicions 62 entre 1987 i 2003, és, sense cap mena de dubte, una de les obres de referència sobre la història del nostre país. Dirigida per Pierre Vilar, consta de deu volums, que comprenen les etapes que van des dels primers pobladors fins als anys vuitanta del segle XX[i]. Cada període està redactat per diferents especialistes i tots amb pròleg de Pierre Vilar. 

 

Precisament, una de les parts fonamentals de tota l’obra són les introduccions fetes per Pierre Vilar. L’historiador identifica i planteja les problemàtiques de cada període. Tanmateix assenyala llacunes i qüestions a resoldre. A partir de les seves premisses, els autors de cada volum resolen els interrogants establerts per Vilar.

 

En el cas de L’expansió baixmedieval, Carme Batlle analitza aquest període, dels segles XIII i XIV. Aquesta etapa es caracteritza per una expansió i una crisi i davallada (militar, política, econòmica i demogràfica) que Catalunya va experimentar amb molta més intensitat que molts dels seus veïns.

LA POSTMODERNITAT (V): la superestructura del nostre temps?

El concepte de Modernitat ha estat vinculat al moviment il·lustrat del segle XVIII. Anava unit a la confiança en el progrés de la Humanitat mitjançant un coneixement recolzat per la ciència i materialitzat en la tecnologia. Segons aquest moviment, la raó era l'instrument que ens permetria un saber cert de nosaltres mateixos i de la realitat. Aquest coneixement era la clau de l'emancipació humana, el seu alliberament de les cadenes de la ignorància, del dogmatisme i de la superstició. Aquest desenvolupament permetria una progressiva racionalització de la societat i un major control de la Humanitat sobre la Naturalesa, arranjant progressivament els mals que assolen al nostre món.

IL·LUSTRACIÓ, REVOLUCIÓ FRANCESA I EL TERROR

La Il·lustració començà a prendre forma amb la Revolució Anglesa de 1688. L’èxit econòmic de la Revolució Industrial, que va permetre el canvi de marc polític on es passà d’una societat d’estaments a una d’altra de protoliberal basada en conceptes il·lustrats, fou la causa d’un primer fort impuls que les idees il·lustrades reberen per tot arreu.

IL·LUSTRACIÓ: ALGUNES CARACTERÍSTIQUES

L’estat actual dels estudis sobre la Il·lustració[i] ja no posa en dubte la seva diversitat, pluralitat de matisos, diferents ritmes i localitzacions. En un sentit ampli la podríem definir com un fenomen cultural en el qual es creà un nou marc d’idees sobre l’home, la societat i la natura. Amb la racionalitat com a instrument, posà en dubte els conceptes existents, molt enquistats, sobre la visió tradicional del món, dominada especialment pel cristianisme. Fet i fet, podríem afirmar que aquest nou marc establí una manera moderna de pensar la societat. 

BERLIN, Isaiah

“SOBRE LA LIBERTAD. Dos conceptos de libertad”

Hª DEL PENSAMENT / SEGLE XX

Material en PDF

           

Isaiah Berlin (1909-1997) va ser professor i assagista. Va néixer a Letònia i es va nacionalitzar a Anglaterra. Es va ocupar d’estudiar teoria política i social, però se'l reconeix, sobretot, com a historiador de les idees. La seva primera gran obra va ser una biografia de Karl Marx, publicada el 1939.

 

 Va treballar en el Servei Britànic d'Informació, amb seu a Nova York, durant la Segona Guerra Mundial i, després, a l'Ambaixada d'Anglaterra a Washington, on havia de redactar informes setmanals sobre política interna i assumptes nord-americans. Va ser nomenat cavaller (Sir) el 1957, president fundador del Wolfson College d'Oxford i president de l'Acadèmia Britànica. 

 

Henry Hardy, un antic estudiant d'aquest college, va estar compilant i editant la correspondència i els textos (articles, conferències i capítols de llibres) de Berlin, molts dels quals eren inèdits o estaven perduts en revistes o llibres d'homenatge. Fins ara s'han publicat 17 volums amb els escrits de Berlin.

WELSCH, Wolfgang

"HOMBRE Y MUNDO. Filosofia en perspectiva evolucionista”

FILOSOFIA /Hª DEL PENSAMENT/TEORIA DEL CONEIXEMENT/MODERNITAT/POSTMODERNITAT

Editorial Pre-Textos / Pàgines: 217 / ISBN 978-84-15894-63-6 / Novembre 2014

            

En els anys vuitanta del segle XX, Wolfgang Welch va donar-se a conèixer entrant de ple en la discussió sobre la filosofia postmoderna. Amb la publicació, el 1987 de Nuestra modernidad postmoderna, Welsch plantejava que no s’havia d’entendre la filosofia postmoderna com un antimodernisme, sinó com la forma contemporània de la Modernitat [i]. Però amb el temps, Welsch també s’ha adonat que la Modernitat té problemes i molts interrogants. I que molt probablement seria possible una anàlisi sobre la seva superació. Així, Hombre y Mundo. Filosofia en perspectiva evolucionista (2012) és el resultat de la seva reflexió.

QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (IV). EL MAMBO INDEPENDENTISTA

D’entrada i per ser honest, he de manifestar la meva admiració pels articles de Jordi LLovet [1]. Els seus escrits són una barreja d’originalitat, de relació d’idees, un pou de saviesa i una fina ironia: peces d’una finíssima rellotgeria absolutament articulada i argumentada. Val a dir també que coincideixo en molts dels seus plantejaments. Fet i fet, és un plaer llegir els seus articles. 

BLASCO, Josep Lluís ; GRIMALTOS, Tobies

 

"TEORIA DEL CONEIXEMENT”

FILOSOFIA /Hª DEL PENSAMENT/ TEORIA DEL CONEIXEMENT

Publicacions de la Universitat de València (PUV) / Pàgines: 215 / ISBN 84-370-5736-1 / 2003 Segona Edició.

           

Aquest és un llibre de referència sobre la teoria del coneixement o epistemologia i un manual de lectura obligada pel món acadèmic i universitari en l’àmbit que ens ocupa.

La contraportada del llibre ens diu: “...El conreu sistemàtic dels problemes relatius al coneixement humà és una característica substantiva del pensament modern. Tanmateix, històricament, la tradició filosòfica a les universitats espanyoles s'ha mostrat molt deficitària en aquest camp. La introducció de l'epistemologia moderna, i de la modernitat en general, al pensament espanyol ha estat un procés complex i ple d'entrebancs. A partir dels anys setanta del segle XX es va iniciar un període de renovació molt intens que va canviar radicalment el panorama. En l'àmbit de la teoria del coneixement, l'aportació de Josep Lluís Blasco hi va ser de les més destacades [...]. El reconeixement al magisteri del professor Josep Lluís Blasco (1940-2003) és àmpliament compartit per diverses promocions de titulats en filosofia. Avui aquesta edició té el valor afegit de ser un testimoniatge més al qual suma de grat les seus aportacions el professor Tobies Grimaltos, atesa la seua vinculació personal i doctrinal amb Josep Lluís Blasco...”

FERRARIS, Maurizio

 

 

“MANIFIESTO DEL NUEVO REALISMO”

FILOSOFIA /Hª DEL PENSAMENT/ TEORIA DEL CONEIXEMENT/ NOU REALISME

Biblioteca Nueva / Pàgines: 182 / ISBN 978-84-9940-729-6 / 2013

El Manifesto del nuevo realismo del filòsof italià Maurizio Ferraris s’inscriu en l’anomenat nou realisme filosòfic o realisme especulatiu. El seu títol ja és prou revelador i agosarat: ens remet al de Marx. L’assaig desenvolupa una crítica contra tot el que és la filosofia moderna i postmoderna: tota la filosofia dels darrers tres-cents anys; quasi res!!!

De fet, no hi ha dubte que per Maurizio Ferraris la postmodernitat relativitzant és un període del pensament que ja hem de superar. Ferraris és un testimoni de la insatisfacció que experimentem molts pel que fa als excessos d'idees com, per exemple, les de Bruno Latour quan va assenyalar que Ramsès II no podia haver mort de tuberculosi perquè aquesta encara no s’havia descobert en aquell període. No obstant això, Ferraris es comporta encara com un postmodern: per exemple, quan assumeix que la tasca de la filosofia ha de seguir amb la deconstrucció dels grans relats moderns, o quan vol trencar amb l'epistemologia moderna, sense pensar en la dificultat que és rebutjar l'herència en la qual un es va formar. I és que la lectura de Ferraris va molt bé pel que ell rebutja, però no així per les seves propostes.

HARMAN, Graham

 

 

"HACIA EL REALISMO ESPECULATIVO. Ensayos y conferencias”

FILOSOFIA /Hª DEL PENSAMENT/ TEORIA DEL CONEIXEMENT/ NOU REALISME

Caja Negra Editora / Pàgines: 292 / ISBN 978-987-1622-35-1 / 2015

           

En l’àmbit de la filosofia, l’origen del nou realisme o realisme especulatiu fou l’obra del filòsof francès Quentin Meillassoux (1967), Después de la finitud. Ensayo sobre la necesidad de la contingencia, publicada el 2006. Però el tret de sortida del moviment i la seva presentació pública va ser el col·loqui al Goldsmith College de Londres, el 2007, en el qual van participar, a més de Meillassoux, Iain Hamilton Grant, Ray Brassier (1965) i Graham Harman (1968). 

Però Hacia el realismo especulativo de Graham Harman és un conjunt de conferències que havia aparegut originalment en l’any 2010 sota el nom de Towards speculative realism: essays and lectures. Va representar en el seu moment un punt de compromís amb la tradició i de ruptura amb els postulats originals del realisme especulatiu. Al volum traduït se li afegeixen tres conferències que no estaven en el llibre original: “La estètica como cosmologia”, "McLuhan al máximo" i "Greenberg, Duchamp i la próxima vanguardia". El resultat final és un llibre que ofereix un apropament no només al pensament de Harman sinó als principals problemes del nou realisme.

MEILLASSOUX, Quentin

 

"DESPUES DE LA FINITUD. Ensayo sobre la necesidad de la contingencia”

FILOSOFIA /Hª DEL PENSAMENT/ TEORIA DEL CONEIXEMENT/ NOU REALISME

Caja Negra Editora / Pàgines: 208 / ISBN 978-987-1622-34-4 / 2016

           

Quin és el límit per al nostre accés a la realitat? La possibilitat o impossibilitat de conèixer l'essència de les coses ha estat una qüestió cabdal en tota la història de la filosofia; també ha generat el debat sobre la dicotomia entre idealisme i realisme. Però ha estat una qüestió i un debat que semblava trobar el seu punt d'inflexió en el pensament kantià i en la impossibilitat d'accedir a la cosa-en-sí. 

SOLER, Antonio

 

"APOSTOLES Y ASESINOS”

LITERATURA ESPANYOLA SEGLE XXI / HISTÒRIA DE CATALUNYA

Galaxia Gutenberg / Pàgines: 437 /  ISBN 978-84-16495-82-5 / Primera edició: març 2016.

           

Un altre excel·lent regal del meu amic Pere...

El 10 de març de 1923 van assassinar a Salvador Seguí Rubinat, conegut com el Noi del Sucre: “...A Seguí lo asesinaron el sábado, 10 de marzo, alrededor de las siete de la tarde. Su muerte era inminente, estaba calculada por los instigadores, trazada por los asesinos que ya estaban planeando el cómo, el dónde, y el cuándo...”. (Soler: pàg.415).

Avui fa 96 anys de la seva mort: “...La vida no toca los timbales intuyendo que está a punto de llegar a un momento crucial. Los desastres brotan en medio de lo cotidiano, lo desmoronan, lo trituran y lo engullen en el silencio. La aniquilación tiene la esencia de lo incommovible, no importa si la provoca una enfermedad, una catàstrofe de la naturaleza o la mano de otro hombre. “La muerte es cotidiana, la muerte es lo más cotidiano”, había dicho alguna vez el Noi del Sucre. Y así se dirigió hacia ella. Y así sucedió...”. (Soler: pàg.416).

TFG – EL NOU REALISME FILOSÒFIC I LES COSES EXTERNES AL SUBJECTE: RESOLT EL PROBLEMA DE COM ACCEDIM AL CONEIXEMENT?

Si us ve de gust i en teniu ganes, ja podeu accedir al meu Treball de Final de Grau (TFG) d’Humanitats. El TFG està dins de l’àmbit de Pensament i ha estat dirigit per la doctora Montserrat Crespín Perales.    

El TFG, i la corresponent Presentació en format vídeo, estan publicats en el Repositori institucional de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i hi podeu accedir des del següent enllaç:

http://hdl.handle.net/10609/91650

            

Post - DIA INTERNACIONAL DE LA DONA 2019

"...NO ES NEIX DONA, S'ARRIBA A SER DONA..."

(Simone de Beauvoir, 1949)

Post – LA MALVERSACIÓN DE LOS VALORES

La recomanació d’aquesta vegada és La malversación de los valores, de Sami Naïr, publicat avui a El PAIS. A l’article es planteja la necessitat de delimitar i concretar la frontera entre les forces democràtiques i les forces reaccionàries/regressives. També apunta un seguit d’aspectes que serien interessants de filar més prim i en un punt i a part. Per exemple, la trobada entre extrems (tant de dreta com d’esquerra), les identitats essencialistes, la relativització i banalització dels valors democràtics, etc.

Post – A LA MEMÒRIA DE JOSEP FONTANA

En els darrers temps, la figura de l’historiador Josep Fontana ha estat fortament vilipendiada per molta gent, tant pels partidaris del procés com per molta intel·lectualitat espanyola. 

L’article de Gonzalo Pontón, La responsabilidad de los historiadores (El País 29-IX-2018), torna a situar les coses al seu lloc i és un petit-gran homenatge a la figura de Josep Fontana.

QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (III). CONSTRUCCIÓ D’UNA REALITAT

Seguim en el laberint, en el bucle sense fi. Però avui vull compartir amb tots vosaltres dos articles que m’han semblat que palpen la realitat.

GOYTISOLO, Juan

"SEÑAS DE IDENTIDAD”

LITERATURA ESPANYOLA SEGLE XX

Editorial Seix Barral / Pàgines: 422 /  ISBN 84-322-5003-1 / Edició: abril de 1980.

Si a Espanya ha existit un escriptor a la vegada tant estimat com repudiat aquest és Juan Goytisolo. Mort el 2017, va saber d'exilis, de silencis i de crits de llibertat. Tot plegat en una de les obres més sòlides de la literatura en castellà.

El 1931 els presagis d'una guerra civil a Espanya estaven a la vista. La confrontació entre espanyols finalment esclatà. Va ser el 1936 quan va començar una de les guerres més documentades, però també més cruels i doloroses. Encara més per als que van tenir pèrdues que van marcar les seves vides. Juan Goytisolo, juntament amb els seus germans Luis i José Agustín van perdre a la seva mare el 1938 durant un bombardeig franquista a Catalunya. I d'aquí en endavant van caminar sols i molt lluny, com tants d’altres.

LA POSTMODERNITAT (IV) - Déu ha mort, Marx també i jo mateix no em trobo gaire bé

 

“...Durant el revolucionari Maig del 68 francès, un jove de París va aconseguir sintetitzar una complexa actitud vers el món en una única frase, que va pintar a la paret d’un edifici: "Déu ha mort, Marx també i jo mateix no em trobo gaire bé”. La postmodernitat representa aquest esperit: sorgeix com una reacció davant el fracàs del projecte modern, que proposava un món de metes que donés sentit a la vida. Autors com Jean-François Lyotard o Jean Baudrillard es troben entre els principals teòrics d’aquest fenomen cultural i filosòfic, que sorgeix durant la segona meitat del segle XX. La postmodernitat es fonamenta en la negació de moltes de les característiques de la modernitat: s’abandonen la vocació de transcendir o de ser universals, l’existència d’un destí personal i col·lectiu o la validesa de les utopies.

Com a moviment, ja no té, a diferència de la modernitat, un horitzó comú definit per als éssers humans i és escèptic vers el progrés social o científic. El pensament postmodern, per tant, deixa de buscar referents universals i una de les conseqüències més clares d’aquest fet és el desenvolupament d’una cultura que es mira a si mateixa com el seu propi ideal: si ja no creiem en paradigmes externs, quin és el model, sinó nosaltres mateixes? La cerca de plaer immediat, el culte al cos, la desconfiança vers els grans relats polítics o la idealització de l’alliberament personal són algunes de les característiques sociològiques que deriven d’aquesta cultura intrínsecament narcisista...”

Aquest és un fragment de l’excel·lent i aclaridor article, Postmodernitat:el final de les ideologies?, de Víctor Alonso Berbel, publicat tot just avui fa quatre anys (26-5-2014), a Directa. No faré cap comentari perquè estic d’acord amb tot el que comenta. Només us el recomano.