WILDE, Oscar

 

"EL FANTASMA DE CANTERVILLE"

LITERATURA ANGLESA / SEGLE XIX

El País / Pàgines: 165 / ISBN: 84-96246-47-7 / Edició: 2004.

 

Oscar Wilde (Oscar Fingal O'Flahertie Wills Wilde) va néixer l'octubre del 1854 a Dublín i va morir a París el novembre del 1900. En el curt espai de temps que va durar la seva vida va passar de ser l'escriptor favorit, consentit i aplaudit per la noblesa i l'alta burgesia londinenca, a caure en desgràcia i acabar els darrers anys sumit en la indigència. La condemna a dos anys (1895-1897) de treballs forçats per homosexualitat, el va portar a viure a París i el va conduir irremeiablement al trist i prematur final.

NO ÉS LA INFLACIÓ: ÉS LA COBDÍCIA

 

Poc abans de les eleccions de 1992, Bush (pare) era considerat imbatible per la majoria dels analistes polítics. Fonamentalment a causa dels seus èxits en política exterior, com la fi de la Guerra Freda i la Guerra del Golf Pèrsic. La seva popularitat havia arribat al 90% d'acceptació, un rècord històric. En aquestes circumstàncies, James Carville, el cap pensant de la campanya electoral de Bill Clinton, va assenyalar que aquesta s'havia d'enfocar sobre qüestions més relacionades amb la vida quotidiana dels ciutadans i necessitats més immediates.

ECO, Umberto

 

“EL NOMBRE DE LA ROSA”

 LITERATURA ITALIANA / NOVEL·LA HISTÒRICA

Editorial Lumen. / Pàgines: 670 / ISBN: 84-264-2980-7 / 4ª Edició: gener 1992.

 

La publicació de la novel·la d'Umberto Eco, El nom de la rosa (l'any 1980), va ser un autèntic boom literari. També va esdevenir un autèntic fenomen social. Efectivament, va ser, alhora, un èxit comercial, que va agradar al lector mitjà que només buscava un entreteniment entre les pàgines, i una obra mestra aclamada pels acadèmics (tot i que conté més de 200 cites en llatí).

Això és un fenomen poc comú. Pel que fa a la venda en massa, l'explicació és senzilla: Eco va crear una novel·la policíaca que manté atrapat al lector des de les primeres pàgines. D'altra banda, l'escriptor era un expert en semiòtica, és a dir, en l'estudi dels signes i els significats. Com a expert en aquesta àrea, Umberto Eco va escriure una història que amaga molt més del que pot semblar per a una novel·la de crims. El llibre és ple de missatges, de símbols, amb codis molt diversos. Novel·la policíaca, històrica, gòtica…? Tot això i més és El nom de la rosa: descobrim-ho.

“LE MALADE IMAGINAIRE” I “YOLANDA DIAZ Y LAS FORMAS”

Torno a recomanar-vos dos articles del meu amic Rafael G.C. El primer d’ells és Le malade imaginaire (Nueva Tribuna, 13 de març de 2023) i el segon és Yolanda Díaz y las formas (Nueva Tribuna, 24 de març de 2023).

En el primer d’ells, en Rafa va demanar-me -en privat- una crítica i jo li vaig fer pensant en els aspectes formals: potser en algun moment li rebatré el contingut (ho tinc pendent, Rafa). I com que ell és ment inquieta, va contestar-me amb el segon.

Gaudiu dels dos articles perquè són molt bons.

REED, John

 

“MEXICO INSURGENTE. La revolución mexicana de 1910”

 LITERATURA NORD-AMERICANA / HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

SARPE. / Pàgines: 274 / ISBN: 84-7291-797-5 / Edició: 1985.

 

John Reed (Portland, 1887-Moscou, 1920) va ser un destacat periodista i dirigent obrer nord-americà. Es va graduar a la Universitat Harvard el 1910, i va iniciar la seva carrera de periodisme en la publicació The Masses, de contingut socialista i feminista. Va ser cèlebre pels seus reportatges sobre les revolucions mexicana i russa, i va participar en la fundació del Partit Comunista dels Estats Units d'Amèrica. És autor de Mèxic insurgent (1914) i Deu dies que van estremir el món (1918). Acusat d'espionatge, va haver de fugir a l'URSS el 1919. Un any després va morir de tifus a Moscou i va ser enterrat a la Plaça Roja, al costat del Kremlin, com a heroi de la Revolució. Segons sembla, John Dos Passos, va arribar a considerar-lo el millor escriptor americà de la seva època.

SHAKESPEARE, William

William Shakespeare no necessita presentació: simplement és un dels més grans dramaturgs de tota la història de la literatura. Però voldríem destacar que un dels trets més significatius de les seves obres són els seus personatges. Tots tenen una veu pròpia que els ha fet transcendir i esdevenir universals. Tots tenen les seves contradiccions, els seus defectes i virtuts, i tots són un reflex de la condició humana. El que fa Shakespeare amb els seus personatges és crear un mirall per tal que ens mirem a nosaltres mateixos i ens veiem reflectits. Per tot això, d’aquí la grandesa de Shakespeare.

Podeu trobar més informació a:

• Blog sobre las obras de William Shakespeare
• ¡Bienvenido a shakespeare.com.es! 

 

A PROPÒSIT DE GOYA, ELS TÀRTARS I DE PER QUÈ DELS VOTANTS D’ULTRA DRETA.

Per tal que el lector pugui situar-se, tot això que ve a continuació s’inicia en un article del meu bon amic Rafa G.C. titulat Yolanda Díaz, Pinocho o Pepito Grillo i publicat a Nueva Tribuna el 4 de setembre de 2022. L’article va provocar que li escrivís un missatge personal que deia: “Tinc la sensació que, tot sovint, des de l'esquerra semblem a “Saturno devorando a su hijo”.  Ja que parlem de contes infantils, per quant un article parlant de "¡Que viene el coco!". I entenc per ‘coco’ al PP i Vox.”.

Com que el meu amic Rafa és “...Más que cosmopolita, caospolita (término que está por ser inventado, y del que no me reservo ningún derecho); más que escribidor, letraherido; y más que instruido, no buen estudiante: un poco químico, otro poco economista, algo de sociólogo y otro algo de filosofo...”[i] va contestar-me amb un altre article. En aquest cas, el seu títol es ¡Que vienen los tártaros!, publicat també a Nueva Tribuna, el 16 de novembre de 2022.

Fet i fet, i aplicant la seva màxima de “usted pregunte lo que quiera, que yo contestaré lo que me dé la gana”, i amb coincidències i amb diferències, a continuació us ofereixo algunes notes com a resposta. 

PÉREZ, Manel

 

"LA BURGUESÍA CATALANA. Retrato de la élite que perdió la partida "

 

CATALUNYA / POLÍTICA

Ediciones Península / Pàgines: 277 / ISBN: 978-84-1100-091-8 / Primera Edició: juny 2022.

 

No és normal començar una ressenya o comentari amb un toc d’atenció. Però en aquest cas ens sembla molt oportú. Estem davant d’un llibre que documenta qui forma part de la burgesia catalana, quines són les claus de la seva decadència després del procés independentista i com van actuar durant aquest. Per tant, es tracta d’una lectura que recomano a tothom.

QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (VIII). MODEL ESGOTAT-LLUITA DE PODER

Pere Aragonès i Jordi Sànchez van tancar l'acord de govern que permetria la investidura del líder d'ERC el tercer cap de setmana de maig del 2021. Un any i cinc mesos després d'aquell pacte, Sànchez ja no és secretari general de Junts, Aragonès viu les setmanes de més incertesa al Palau de la Generalitat i l’acord de govern s’ha trencat.

Post – INVASIÓ RUSSA A UCRAÏNA (2): Pacta servanda sunt

 

Us convido a llegir l’anàlisi del meu amic Rafael G.C., Pacta servanda sunt (els acords han de ser preservats), publicat el dia 1 d’octubre de 2022, a NUEVA TRIBUNA.

Entre altres coses diu: “... No podemos saber qué nos deparará en el futuro más o menos próximo esta infame guerra iniciada por la Rusia de Putin, “ni lo pretendiera”, que diría Camarón, lo único que sabemos es que, si queremos la paz, entonces debemos llenar de significado performativo nuestro discurso, pues la gramática no tiene -y por mucho que se empeñen los filósofos del lenguaje: nunca ha tenido- ese glamour escocés, esa magia, ese talento para alterar la realidad como si fuera un hechizo de brujería. Un pacto, cualquier pacto, todo pacto, en tanto que acto del lenguaje, deviene “realizativo” siempre y cuando exista una coerción creíble, autónoma o heterónoma, que obligue a las partes a respetarlo. [...]Si quieres la paz, prepara las leyes. Y prepara quien las defienda, a la paz y a las leyes...”

I finalitza amb la idea que Si vis pacem para legem (si vols pau prepara la llei). Potser el problema rau en qui, com i de quina manera s’aplica aquesta idea en el món actual.

Post – INVASIÓ RUSSA A UCRAÏNA (1): El que no ens expliquen

Primer de tot, cal dir que soc dels que pensen que la invasió russa a Ucraïna és una barbaritat grandiosa. No tinc prou qualificatius per definir-la. Tots els que se us puguin ocórrer, podríem afegir-los a un immens llistat.

Però, i si Putin no fos el “dolent”? Aquesta és, més o menys, la tesi de l’article de Jorge Mora Forero, publicat el 30 de setembre de 2022, a NUEVA TRIBUNA i que porta per títol: Del poder mundial y otros asuntos.  I que us convido i commino a llegir. Hi trobareu una altra visió del que ens expliquen.  

Per cert, també us retrobareu amb el concepte de LEBENSRAUM.