L’ISLAM (2): ELS PILARS BÀSICS I LA UNICITAT DE DÉU

L'islam presenta tot un seguit de valors religiosos i morals que forneixen una visió del món i de l'home, una Weltanshauung pròpia. Així, tots els musulmans comparteixen un seguit d’obligacions, de caràcter social i religiós, que és coneixen com a pilars bàsics (“arkan”) en els quals es poden reconèixer. Són els següents:

Post -- LA ESTRATEGIA DEL DESARRAIGO

Us recomano que llegiu l’article de Pedro Olalla: La estrategia del desarraigo. És una extraordinària i brillant lliçó d’història del darrer segle sobre el Pròxim Orient i una anàlisi del perquè dels refugiats. I, malauradament, de per què n’hi haurà més.

“...Un 11% de la humanidad está ya en guerra pero hacen falta más refugiados para reventar las costuras del mapa del mundo y minar la cohesión y la conciencia de las sociedades...”

L’ISLAM (1): UN ÚNIC MÓN ISLÀMIC?

Des de l’atac de l’11 de setembre del 2001, el món musulmà, l’islam i l’islamisme han passat a ocupar un lloc preeminent en les nostres vides i societats occidentals. Molt sovint les nostres percepcions sobre aquest termes són esbiaixades i l’etnocentrisme que ens envolta a Occident és de posar-ho tot en el mateix sac. Moltes vegades la imatge que en tenim –estereotipada- és de conflicte, agressió, fonamentalisme i especialment, de terrorisme a escala global. I caiem en el reduccionisme, per exemple, de considerar l’islam com la “religió de l’espasa”: una religió per se violenta i que genera terror.

CAMPS, Victoria

 

 "ELOGIO DE LA DUDA”

FILOSOFIA /

Arpa y Alfil Editores, S.L. / Pàgines: 173 / ISBN: 978-84-16601-10-3 / 1a edició: maig 2016.

El dubte! Un llibre, actual, que parla del dubte! En els temps que vivim és una alenada d’aire fresc! Si, sí, perquè la nostra quotidianitat està plena de posicions xacrosament extremes, com per exemple: el que és bo i el que és dolent, el que és propi i el que és aliè, el que és legal i el que és il·legal, etc. I la nostra política encara més: dretes i esquerres, unionistes i independentistes, constitucional i anticonstitucional, en contra de i a favor de, etc. Sembla que no hi hagi espai per a una actitud de reflexió, de contrastar opinions, de matisació i mesura; fins i tot, d’una certa ponderació i prudència... No hi ha lloc, doncs, per a terceres vies. És més fàcil situar-se en el sí o en el no, en l’actitud visceral, entre altres coses per què per fer-ho no calen molts arguments. Fet i fet, cal constantment definir-se, formar part d’una posició, ser només d'un equip, prendre sempre una bandera. (i ai, “les banderes”, quin mal que sempre han fet). Sembla que la consigna només sigui: "amb nosaltres, o contra nosaltres". Però, és clar, pertànyer a un grup conforta i facilita estar en el món.  

POST 20: TECNOLOGIES DIGITALS I XARXES SOCIALS: COM ESTAN INCIDINT EN LES NOSTRES FORMES DE PENSAR

L’escriptura i la lectura on line, que no lineal, i tota la nostra activitat a la xarxa estan creant modificacions en els nostres processos de lectura i escriptura i, al capdavall, contribueixen a canviar la nostra manera de pensar.

Durant molts anys, l’única forma de coneixement era l’escriptura lineal que imposava una manera de pensar determinada. Però l’aparició de l’hipertext ens ofereix una nova manera d’accedir al coneixement i de conèixer la realitat, abandonant els antics sistemes conceptuals basats en la linealitat, per donar pas a la multi-linealitat dels vincles i els nodes. De fet, l’hipertext s’ha convertit en una forma revolucionària d’expressió, a causa de les seves semblances amb les formes de procedir del cervell humà.

POST 19: L’HIPERTEXT SÓC JO; ELS HIPERTEXTUALS SOM NOSALTRES

1- L’hipertext: un nou paradigma

En algun punt de la postmodernitat la lectura i l’escriptura tradicionals sembla que han començat a retrocedir. Actualment l’hipertext és un dels elements indiscutibles de la societat informacional i respon al pensament de la complexitat. Aquest nou paradigma ja està fortament arrelat en la nostra societat i canvia les formes existents de la lecto-escriptura tradicionals. Tanmateix, es dilueix clarament la frontera entre el lector i l’escriptor.

POST 18: COM L'HIPERTEXT ENS PERMET APROXIMAR-NOS A LA COMPLEXITAT

1-Paradigma racional i postmodernitat

La postmodernitat va anar prenen força amb les crítiques al paradigma racional-cartesià.

El terme postmodern es defineix per oposició a allò que és modern. I la modernitat engloba el paradigma cartesià i la Il·lustració. A més de les crítiques filosòfiques i científiques (Barthes, Derrida, Foucault, Kristeva, Deleuze, Guattari i Bajtin), alguns esdeveniments històrics i socials han contribuït a la creació de la societat postmoderna. Les guerres mundials, el colonialisme racionalista, els desequilibris ecològics, els desequilibris socio-econòmics, les reivindicacions de les minories, el paper del feminisme, el creixement del sector terciari i la caiguda del sector primari, el gran creixement de les ciutats, la crisi de les famílies, el paper de la joventut, el creixement de la classe mitjana... han estat esdeveniments que han obligat a qüestionar-se la idea de progrés i, amb això, a repensar la modernitat.

Els Estats Units (1607-1920): el naixement d'una gran potència (III)

5. EL CREIXEMENT ECONÒMIC: 1870-1900
5.1. Revolució, creixement industrial i monopolis.

Durant aquest període, i gràcies als abundants recursos naturals, Estats Units s’estava convertint en la potència industrial més important del món, i homes de negocis astuts i llestos van fer grans fortunes. El primer ferrocarril transcontinental es va acabar en 1869. Entre 1860 i 1900 els kilòmetres totals de vies fèrries va augmentar de 50.000 a gairebé 322.000: més que en tota Europa en el seu conjunt. Per a estimular aquesta expansió, el govern federal va atorgar préstecs i va regalar terres als ferrocarrils de l’oest.

Els Estats Units (1607-1920): el naixement d'una gran potència (II)

3. UNA NOVA NACIÓ: 1785-1860
3.1. La consolidació de la República.

Com a primer president d'Estats Units, George Washington va governar amb un estil federalista, en el sentit de establir les bases de l'estat federal. Quan els agricultors de Pennsylvania, a partir de 1791, es van negar a pagar un impost federal sobre el whisky, Washington va mobilitzar a un exèrcit de 13.000 homes per a  sufocar la Revolta del Whisky. Amb Alexander Hamilton al capdavant de la Secretaria d'Hisenda, el govern federal es va fer càrrec dels deutes de cada estat i va crear una banca nacional. Aquestes mesures fiscals van ser concebudes per encoratjar la inversió i persuadir a la iniciativa privada que donés suport al nou govern federal.

Els Estats Units (1607-1920): el naixement d'una gran potència (I)

1. LA FORMACIÓ DE LES COLÒNIES: 1607-1775
1.1. Els orígens: les colònies angleses

“...Els Estats Units començaren com una extensió d’Europa...”[1]. De fet, els anglesos foren els darrers en arribar. Ja a l’entorn de l’any 1000, grups víkings havien arribat a les costes americanes i cent anys desprès del descobriment de Colon, exploradors espanyols, anglesos, holandesos i francesos cercaren or i glòria en les riberes del nord d’Amèrica. Però foren un petit grup de colonitzadors anglesos qui, l’any 1607, fundà un llogaret anomenat Jamestown (Virgínia). Eren portadors d’una cèdula del rei Jaume I d’Anglaterra, i finançats per una companyia londinenca, que els hi atorgava el dret a colonitzar les terres entre el paral·lel 34 i 45 de la costa nord-americana. La colònia amb el temps prosperà i els primers virginians descobriren la manera de guanyar diners amb el conreu de tabac, el qual començaren a enviar cap a Anglaterra el 1614.

KAFKA, Franz

"LA METAMORFOSIS Y OTROS RELATOS"

LITERATURA SEGLE XX

Diario El Pais, S.L. / Pàginas: 159 / ISBN 84-89669-27-9 / Edició: 2002.

Qui no ha llegit La Metamorfosis de Franz Kafka? Abans es llegia durant el BUP o el COU, quan la vaig llegir per primera vegada; ara... Ara es llegeixen altres coses.

Aquesta novel·la i també els petits relats que acompanyen a aquesta edició són un dolor extrem. Un dolor que es procrea i recrea constantment, un dolor que alguns van voler anomenar de l’absurd, però que el va convertir en l'autor més inquietant i revelador del segle passat. La seva influència ha fet que el terme kafkià s'apliqui a situacions angoixants i, a voltes, grotesques i/o esperpèntiques.

LITERATURA MEDIEVAL VIII: EL COMPONEN MERAVELLÓS DEL ROMAN

Tristany i Iseu i El Cavaller de la Carreta responen a moltes de les característiques del “roman courtois”, gènere aparegut a les corts del nord de França al segle XII, escrit en vers i en francès, en el qual els herois són cavallers que protagonitzen aventures i viuen passions amoroses, tot seguint les pautes de l’amor cortès. Tanmateix, aquests cavallers han de solucionar algun conflicte o element pertorbador que amenaça la pau de la cort. Per tal de resoldre’l el cavaller haurà de superar tot de proves (multitud d’aventures de tota mena); només quan les haurà vençudes, podrà tornar a la cort amb la pau restablerta dels valors cavallerescos i amb la plena realització personal. Una característica recurrent, un leitmotiv en aquests relats és la presència dels elements meravellosos. 

LITERATURA MEDIEVAL VII: L’ESPAI EN EL ROMAN

El valor simbòlic de l’espai en les produccions literàries medievals és molt important. En moltes obres i en un munt de composicions trobadoresques podem apreciar, per exemple, la diferència entre la cort i el bosc.

Efectivament, tant el Tristany i Iseu com El Cavaller de la Carreta es situen en uns espais que es mouen en la dicotomia ordre/caos.

El primer element està representat per la societat organitzada de la cort; el segon, per la naturalesa salvatge i sovint encantada, amb el bosc com a màxim exponent. Així, la natura (el bosc), el caos, s’oposa al castell, que representa l’ordre. Fet i fet, hi ha una simbologia paral·lela d’allò que també és la dicotomia medieval: cultura enfront natura, entre allò que és construït, conreat i habitat i allò que és feréstec i salvatge, el caos.

Però serà precisament l’espai del caos (el bosc), l’entorn salvatge i imprevisible, l’espai que constituirà l’objectiu cavalleresc: serà on els cavallers obtindran aventures, tant per glorificar la seva fama com per efectuar penitència i retrobar-se amb si mateixos.

I em pregunto, per què els nostres amics cavallers els agradava més aquesta tendència de “fugir” cap al caos i no mantenir-se en l’ordre? Potser la solitud, com l’amor, també va néixer a l’Edat Mitjana?

POST 17: ANÀLISI LEXICOMÈTRICA (2)

Seguint amb l'anàlisi, en una primera aproximació de la taula anterior podem veure que la paraula més repetida és: “dones”

21 vegades	"Dones, Lluita Feminista e Independència" (TEXT 1)
25 vegades	"Feministes per la independència" (TEXT 2)

Tanmateix, les paraules “feministes/feminista” tenen una freqüència molt més gran en el TEXT 2 (15 vegades) que en el TEXT 1 (3 vegades).

També podem destacar que hi ha 3 paraules que es repeteixen en els dos textos però amb freqüències diferents:

	"Dones, Lluita Feminista e Independència" (TEXT 1)	"Feministes per la independència" (TEXT 2)
país	6 vegades	10 vegades
dret	6 vegades	5 vegades
independència / independentistes	7 vegades	4 vegades

I, finalment, també podem constatar que la paraula lluita (18 vegades) i social (6 vegades) apareixen en el TEXT 1, però cap en el TEX 2.

POST 16: ANÀLISI LEXICOMÈTRICA (1)

Introducció

I arribem al final d’aquest passeig per les Escriptures Hipertextuals. Es tractava de caminar tot reflexionant sobre la lectura i l’escriptura com un dels nostres mecanismes de creació de la nostra pròpia subjectivitat. Tal com ens ha comentat Joan Campàs al començament d’aquest recorregut: “...La nostra aprehensió del món està mediada pel llenguatge; el món és llenguatge. Recordem Wittgenstein: els límits del meu llenguatge són els límits del meu món. Aquesta alteritat (jo - món) o el món com l'Altre és el que delimita el nostre jo, i aquesta delimitació és el que permet la diferenciació. Ens fem conscients del jo i del món a través del llenguatge. És, doncs, el llenguatge el que construeix la subjectivitat; un individu incapaç de simbolitzar es deshumanitza. La consciència d'un mateix només és possible en el diàleg: el subjecte existeix quan s'adreça a l'altre (el jo existeix només si hi ha un tu)...”.

I un vessant pràctic d’aquest passeig per determinar si el llenguatge oral, l'escriptura lineal i la hipertextualitat, permeten construir diferents models de subjectivitat, és dur a terme una anàlisi lexicomètrica de textos, “...d'un conjunt de blogs feministes, activistes en general o polítics...”.

POST 15: GEORGE LAKOFF I ELS MARCS DE REFERÈNCIA

George Lakoff va escriure el llibre No pienses en un elefante sobre el llenguatge polític. La frustració política que li causava l'estratègia del partit demòcrata als EUA el va portar a teoritzar sobre el perquè de la situació sempre guanyadora dels republicans.

  

Com a especialista de lingüística cognitiva observa i analitza la forma de pensar de la gent. Així, la lingüística cognitiva ha establert que pensem en termes de marc mentals i metàfores. Per Lakoff: “...los marcos son estructuras mentales que conforman nuestro modo de ver el mundo; todas las palabras se definen en relación a marcos conceptuales. Puesto que el lenguaje activa los marcos, los nuevos requieren un nuevo lenguaje..” (pàg.4). Fet i fet, el marc de referència del "pare estricte" i valors com autoritat, disciplina o identitat i la capacitat de mobilitzar emocions han afavorit les polítiques conservadores nord-americanes.

La idea de canviar els marcs de referència és molt interessant (em recorda a la influència subtil)  i penso que Internet hi està contribuint: “...Cambiar de marco es cambiar el modo que tiene la gente de ver el mundo. Es cambiar lo que se entiende por sentido común. Puesto que el lenguaje activa los marcos, los nuevos marcos requieren un nuevo lenguaje. Pensar de modo diferente requiere hablar de modo diferente...” (pàg 4)

Per a Lakoff els marcs estan a la sinapsi del nostre cervell en forma de circuit neuronal. Com ell mateix diu: “...Cuando los hechos no encajan en los marcos, los marcos se mantienen y los hechos se ignoran....” (pàg. 59)

Més informació a:

• Article a El País, de Jose Luis Pardo: “Es el marco, imbécil”

• Article a Lausin's Blog, blog de Llaura Goméz Lausín: Análisi del libro No pienses en un elefante.