Seguidors

dissabte, 22 de gener del 2011

SEMÍRAMIS: REALITAT O MITE?


     Semíramis fou una llegendària reina, considerada junt amb Ninus com els mítics fundadors de l'Imperi Assiri de Ninus o Níniveh. La seva història es narrada per Diodor de Sicília (o Diodor Sícul, historiador grec de Sicília que va viure al segle I aC. i fou  contemporani de Juli Cèsar i August) que l'agafa de Ctèsies de Cnidos (metge i historiador de l'antiga Grècia, nascut a Cnidos, era fill de Ctesioc o Ctesiarc i membre de la família dels Asclepíades i va néixer en una data desconeguda abans del 425 aC.).
    
     Segons el relat de Diodor, Ninus era un gran guerrer que va construir la ciutat de Níniveh o Nínive vers el 2182 aC i va dominar bona part d'Àsia. Les restes de Nínive es van trobar a Kouyujik i Nabi Yunus, de les que només s'ha pogut excavar la primera perquè a la segona hi ha una capella musulmana. Les primeres excavacions les va fer el cònsol francès a Mosul, Botta, el 1843, el qual va trobar el palau reial de Sargon II. Les ruïnes foren explorades pel britànic Sir Austen Henry Layard el 1847, que va trobar el palau de Sennàquerib i la famosa llibreria d'Assurbanipal amb 22000 tauletes gravades. Altres exploradores foren George Smith i Hormuzd Rassam entre d'altres. Vers 1921 hi va fer excavacions el Museu Britànic (equip dirigit per L.W. King) a la zona del temple d'Habu. El 1927 hi va excavar Campbell Thompson; des el 1981 hi va excavar David Stronach de la Universitat de Berkeley. També s'han fet diverses excavacions per arqueòlegs iraquians. Es calcula que les seves ruïnes ocupen un àrea de 730 hectàrees (7.300.000 m²).


                                      
Localització de Níniveh a Mesopotàmia 
 (VIQUIPÈDIA. Nínive [En línia]. http://ca.wikipedia.org/wiki/N%C3%ADnive; [Consulta: en data 11 d’octubre de 2010]
     
     Semíramis fou la filla de la deessa peix Derceto d'Ascaló, nascuda dels seus amors amb un jove sirià, però va haver d'abandonar a la seva filla al desert per deixar-la morir; la nena fou salvada per uns coloms fins que fou descoberta pels pastor de la zona; el cap dels pastors reials, Simmes, la va criar, i li va donar el seu nom.

     La seva extraordinària bellesa va arribar a orelles d'Onnes, amic i general del rei Ninus que la va fer portar a la seva cort; els assiris estaven embarcats en el setge de Bactra que no podien conquerir i quan Semíramis va arribar va idear un pla que va reeixir i la ciutat fou conquerida. Ninus, atret per la seva intel·ligència i bellesa va decidir fer-la la seva dona. Amb Ninus la reina va tenir un fill de nom Nínies o Nino. Un altre relat diu que va matar a Ninus i va assolir tot el poder.
          
     La llegenda li va atribuir tota mena de fets, com la construcció d'edificis i jardins fabulosos i tot el que no tenia un constructor conegut li fou atribuït (fins i tot les piràmides d'Egipte). Se li atribueix la conquesta d'Egipte i Etiòpia però en canvi no va poder conquerir l'Índia.
           
     Després de 42 anys de regnat va abdicar i va desaparèixer agafant forma de coloma i el seu fill Nínies la va succeir.

   Heròdot esmenta a Semíramis com a reina de Babilònia. Probablement podria identificar-se amb Sammuramat, reina històrica d' Assíria, esposa de Shamshi-Adad V i regent del seu fill Adadnirari III.

  Si seguim  el relat de Diodor de Sicília, el qual data la construcció de la ciutat de Nínive vers el 2182 aC, ens adonem que la cronologia no és la mateixa quan Heròdot ens parla de Semíramis com esposa de Shamshi-Adad V. En efecte, Shamsi-Adad V va ser rei d'Assíria en el període comprès entre 823 aC. i 811 aC. Va ser fill i successor de Salmanasar III. Sota el seu regnat, Assíria no va aconseguir el poder aconseguit pels seus antecessors, però almenys va poder sobreposar-se a la greu crisi política que va travessar en rebre el tron. En el moment de la seva mort, el seu fill Adadnarari III era menor d'edat, de manera que la regència va ser exercida per la reina mare, la babilònia Sammuramat, que ha passat a la història amb el nom de Semíramis, a través dels historiadors grecs.


Assíria entre el 824 aC i el 671 aC
(VIQUIPÈDIA. Assíria [En línia].http://es.wikipedia.org/wiki/Asiria  [Consulta: en data 11 d’octubre de 2010])

      Tot amb tot, la llegenda i el mite ha arribat fins als nostres dies per mitjà del devenir d’una grapat de referències culturals. Algunes d’elles són les següents:
  • En el Llibre IV de Les metamorfosis d'Ovidi apareix com la gran constructora d'una muralla.
  • Semíramis apareix anomenada en la Divina comèdia com emperadriu de molta gent i desenfrenada en el vici de la luxúria. Segons Dante, va promulgar el plaer com lícit entre les seves lleis per lliurar-se de la infàmia a la qual havia caigut. D'ella es diu que va donar de mamar a Nino i va arribar a ser esposa seva.
  • L'escriptor valencià Cristóbal de Virués (segles XVI i XVII) va escriure una tragèdia anomenada La gran Semíramis.
  • Calderón de la Barca va escriure La filla de l'aire sobre el mite de Semíramis.
  • Durant la segona meitat del segle XX, l'escriptor espanyol Alejandro Núñez Alonso va  construir una ambiciosa sèrie de novel·les històriques al voltant del personatge.
  • En l'obra teatral Les cadires d'Eugène Ionesco, Semíramis és el nom d'una de les protagonistes, una dona de 94 anys d'edat.
  • En la tragèdia Tito Andrònic de William Shakespeare, diversos personatges es dirigeixen a Tamorer, emperadriu dels gots, com Semíramis, per assenyalar que és alhora poderosa i cruel o poderosa i luxuriosa, potser.
  • En la cançó “Illuminati” del grup musical Malice Mizer, apareix referit part del mite.
  • La pel·lícula de Primer Zeglio Duel de Reis (Semiramide), de 1962, està basada en la seva biografia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada