Seguidors

dimarts, 8 de setembre del 2026

DE FOXA, Agustín

 


"MADRID DE CORTE A CHEKA"

LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX

EDITORIAL RENACIMIENTO / Pàgines: 469 / ISBN: 978-84-16034-81-9 / 2ª Edició: octubre 2020.

 

Madrid de Corte a Cheka (1938), d'Agustín de Foxá, és un dels textos més cèlebres —i més controvertits— de la narrativa espanyola sobre la Guerra Civil.

Foxá, diplomàtic i escriptor falangista, va escriure la novel·la a partir de la seva pròpia experiència: com molts membres de l'aristocràcia i la burgesia benestant madrilenya, va viure amagat o refugiat en ambaixades durant els primers mesos de la guerra a la zona republicana. El llibre s'inscriu en el possible corrent de “novel·la de guerra” produïda pel bàndol vencedor, un gènere que en aquells anys va conèixer una producció abundant però desigual en qualitat literària. Foxá és, amb diferència, un dels casos on l'ambició estètica supera la mera propaganda.

dijous, 27 d’agost del 2026

ALBERTI, Rafael

 


"101 SONETOS"

LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX

SEIX BARRAL / Pàgines: 250 / ISBN: 84-322-3843-0 / 1ª Edició: desembre 1980.

 

Val la pena començar aclarint la naturalesa del llibre, perquè condiciona tota la lectura crítica: és una recopilació de sonets procedents de Marinero en tierra, Cal y canto, A la pintura, Roma, peligro para caminantes i Amor en vilo, entre d’altres, i publicada per primera vegada l'any 1980. No és, doncs, un poemari concebut com a unitat orgànica des de l'origen, sinó una antologia retrospectiva que el mateix Alberti va construir per mostrar la seva relació continuada —gairebé obsessiva— amb la forma del sonet al llarg de mig segle de trajectòria poètica. 

dimarts, 4 d’agost del 2026

CELA, Camilo José

 

 


"LA FAMILIA DE PASCUAL DUARTE”

LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX

EDICIONES DESTINO / Pàgines: 165 / ISBN: 84-233-0732-8 / Març 1977.

 

La família de Pascual Duarte és la primera novel·la de Cela, publicada el 1942, en plena postguerra espanyola. Amb aquesta obra s'inaugura el tremendisme, corrent literari que porta a l'extrem el realisme mitjançant la representació descarnada de la violència, la misèria moral i física, i els instints més primaris de l'ésser humà. La novel·la va suposar una ruptura amb la narrativa complaent i edulcorada que predominava en aquells anys sota la censura franquista, tot i que paradoxalment també va patir problemes amb la censura.

dijous, 2 de juliol del 2026

OLLER, Narcís


 

"LA BOGERIA”

 

LITERATURA CATALANA / SEGLE XIX

EDITORIAL LAIA / Pàgines: 132 / ISBN: 84-7222-812-6 / Edició: 1980.

 

La Bogeria (1899) és una de les novel·les més singulars de Narcís Oller, considerada el màxim exponent del naturalisme català. A diferència de les seves obres anteriors —La papallona, Vilaniu o La febre d'or—, aquesta novel·la abandona la descripció de grans frescos socials per endinsar-se en un territori psicològic i mèdic poc explorat fins aleshores en la literatura catalana: la malaltia mental.

La novel·la segueix la història de Daniel Serrallonga, un home intel·ligent i sensible que progressivament cau en la bogeria. El relat s'articula a través de la perspectiva d'un narrador testimoni —un amic i metge— que observa i documenta el deteriorament del protagonista. Aquesta estructura és un dels encerts formals més destacats de l'obra: la veu narrativa externa permet mantenir una distància clínica que reforça la mirada naturalista, alhora que genera una tensió emocional considerable.

divendres, 26 de juny del 2026

GABRIEL, Markus.

 


"ETICA PARA TIEMPOS OSCUROS.

Valores universales para el siglo XXI.”

FILOSOFIA / ETICA / NOU REALISME

Pasado y Presente / Pàgines: 403 / ISBN: 978-84-122888-03 / 4ª Edició: gener 2024.

 

Una aposta valenta en temps de confusió

Hi ha llibres que arriben en el moment just. O que, si més no, voldrien arribar en el moment just. Ética para tiempos oscuros de Markus Gabriel és un d'aquests intents: un filòsof que surt del seu gabinet conceptual per dir alguna cosa rellevant sobre el món que crema a fora. La pregunta que cal fer-se, però, és si ho aconsegueix del tot. La resposta, com sol passar amb les coses filosòficament serioses, és: parcialment sí, i parcialment no.

Markus Gabriel (Remagen, 1980) és catedràtic de filosofia a la Universitat de Bonn i una de les figures més mediàtiques del pensament filosòfic europeu actual. Juntament amb Maurizio Ferraris, és un dels principals impulsors del que es coneix com a nou realisme filosòfic (vegeu en aquest mateix blog l’etiqueta dedicada a nou realisme), un corrent que emergeix cap al 2012 amb voluntat de superar tant l'idealisme postmodern com el reduccionisme científic. Hem tingut ocasió, en aquest blog, de comentar el pensament de Ferraris, que, des d'una perspectiva complementària, ha construït l'edifici del nou realisme des del costat de l'ontologia i la teoria del coneixement. En Gabriel, el projecte adopta un caràcter més ampli i, en aquest llibre concretament, aspira a fonamentar des del nou realisme una ètica universal vàlida per als nostres temps foscos. L'expressió és de Brecht, però l'ús que en fa Gabriel és propi: no es tracta de lamentar la foscor sinó de pensar com actuar moralment dins d'ella.

dimarts, 23 de juny del 2026

L'ÈPOCA DEL CLAROBSCUR I ELS MONSTRES (5): LA RESPONSABILITAT DE L'ESQUERRA. L'EFECTE IGUAZÚ I L'AUTOCRÍTICA PENDENT

 

A partir de les anàlisis publicades, en aquest blog, a la sèrie sobre L'època del clarobscur i els monstres i les tesis del meu bon amic, R. Granero, publicades a Nueva tribuna, amb el títol El Efecto Iguazú: de la anatomía de un colapso sistémico al advenimiento de una reacción ultra (19/02/2026), es fa evident que els monstres de la reacció ultra no neixen en el buit. El “clarobscur” gramscià —aquell interregne on el vell món es mor i el nou no pot néixer— també s'alimenta directament de les renúncies, errors estratègics i derives de la mateixa esquerra, la socialdemocràcia i el progressisme institucional.

"El vell món es mor i el nou triga a aparèixer, i en aquest clarobscur sorgeixen els monstres." — Antonio Gramsci.

diumenge, 24 de maig del 2026

L'ÈPOCA DEL CLAROBSCUR I ELS MONSTRES (4): LA PRECARITZACIÓ I LA POLARITZACIÓ DE LA RIQUESA

 

Els monstres no sorgeixen del no-res. Hem dit això en els articles anteriors d'aquesta sèrie, i ho tornem a dir perquè és la clau de volta de tot plegat. En els lliuraments anteriors hem examinat la dissolució de l'ordre geopolític liberal, el retorn de les doctrines expansionistes i l'ascens d'una mentalitat reaccionària, fosca, disfressada d'eficiència i racionalitat. En aquest article ens detenim en el substrat material (la infraestructura, per als més marxistes) de tots els altres fenòmens.

Així, en paral·lel als fenòmens comentats en els anteriors articles, i des d’una perspectiva de la infraestructura material, s’ha anat produint, el trencament de les condicions econòmiques, laborals i socials que van constituir el fonament del pacte democràtic de postguerra.

Perquè els monstres, sovint, neixen de la por. I la por neix, molt sovint, de la precarietat.

dissabte, 2 de maig del 2026

VAROUFAKIS, Yanis

 


"TECNOFEUDALISMO. 

El sigiloso sucesor del capitalismo”

 

ECONOMIA / NEOLIBERALISME / GLOBALITZACIÓ

EDICIONES DEUSTO / Pàgines: 263 / ISBN: 978-84-234-3675-0 / Sèptima Edició: setembre 2025.

 

Tecnofeudalismo és l’obra de l’economista grec Yanis Varoufakis, publicada el 2023 i que està generant molta repercussió. L'obra proposa que el capitalisme ha estat desplaçat per un nou règim econòmic —el tecnofeudalisme— en el qual les grans plataformes tecnològiques substitueixen els mercats tradicionals per feus digitals, i els capitalistes convencionals es converteixen en vassalls dels senyors feudals de l'era digital.

En aquest sentit, el nostre comentari intenta examinar els fonaments teòrics d'aquesta tesi. I esbrinar les seves aportacions originals a la teoria econòmica crítica i les limitacions conceptuals i empíriques que presenta, tot posant-la en diàleg amb autors com Karl Marx, Shoshana Zuboff, Nick Srnicek i David Harvey.

dissabte, 18 d’abril del 2026

L’ÈPOCA DEL CLAROBSCUR I ELS MONSTRES (3): LA IL·LUSTRACIÓ FOSCA

 

Els monstres no sorgeixen del no-res. Hi ha forces, idees, actituds ... que es van coent a foc lent, amb temps, a poc a poc, però sense pausa. En els temps actuals, neixen en servidors, en blogs obscurs, en les xarxes del finançament del capital risc i en el núvol i els algoritmes del poder tecnològic. De vegades, porten corbata o samarreta de marca, parlen de Nietzsche i de Menci, i es presenten com la nova intel·ligència que ha vist allò que la resta del món s'ha negat a reconèixer.

Vivim, com hem dit en els articles anteriors d'aquesta sèrie, en l'època del clarobscur. El vell ordre liberal-democràtic s'esquerda per tot arreu. Les institucions creades després de 1945 perden legitimitat. Les doctrines expansionistes tornen a circular amb tota naturalitat. I en aquest espai entre dos mons, entre el que mor i el que no acaba de néixer, creix quelcom que no és exactament el feixisme clàssic, però que beu de les mateixes fonts profundes: del rebuig a la modernitat igualitària.

dissabte, 4 d’abril del 2026

HOMET, Xavier

 


"BAHARI”

 

  LITERATURA CATALANA / SEGLE XXI

Amazon / Pàgines: 247 / ISBN: 9788289886712 / Edició: 2025.

 

Bahari —mot suahili que significa “mar” o “oceà”— és una novel·la de Xavier Homet, company de joventut i amic. S'inscriu en la tradició de la narrativa contemporània sobre trauma, memòria i culpa. El protagonista, Mario Abril, és un biòleg que, després de sobreviure al genocidi ruandès entre hutus i tutsis de l'any 1994, retorna a Barcelona amb l'ànima trencada i la memòria plena de silencis. El títol no és un ornament exòtic, sinó una metàfora central de l'obra: el mar com a abisme interior, com a espai d'allò inabastable i incontrolable, que reflecteix l'estat psíquic d'un home incapaç de tocar fons però tampoc de sortir a la superfície.

diumenge, 22 de març del 2026

SALVAT, Ricard

 


"EL TEATRO COMO TEXTO, COMO ESPECTÁCULO”

 

  ASSAIG / TEATRE

Montesinos Editor, S.A. / Pàgines: 152 / ISBN: 84-85859-561 / Edició: 1983.

 

Les classes d’Història de les Idees Estètiques que impartia en Ricard Salvat (1934- 2009), a la UB, l’any 1983, eren tot un esdeveniment. En aquell moment, Salvat era un professor eminent, catedràtic de categoria, amb una colossal cultura i un referent en el teatre. Les seves classes s’omplien de gom a gom, havies de fer cua per entrar-hi, i no sabies mai quina part del temari explicaria, però sí que parlaria de teatre, la seva gran passió.  

diumenge, 1 de març del 2026

SÁEZ MATEU, Ferran

 


"LA FI DEL PROGRESSISME IL·LUSTRAT.

El debat natura/artifici en la política”

 

  ASSAIG / FILOSOFIA / POSTMODERNITAT / PERSPECTIVA DE GÈNERE /

Pòrtic / Pàgines: 214 / ISBN: 978-84-9809-582-1 / 2ª Edició: desembre.

 

“...Fa més de quatre dècades, molt abans de la caiguda del mur de Berlín, tothom pressentia el declivi immediat de l’escolàstica marxista, i per això el plantejament postmodern sonava tan bé. [...] També, en certa manera, quedava certificada la defunció de tota la línia de pensament modern-il·lustrat. Això ja era més greu [...] S’estava qüestionant la idea d’un pensament abstracte que no només pretenia comprendre el món com a totalitat, sinó transformar-lo també com a totalitat. Heus aquí la raó de ser veritablement legítima del postmodernisme, la que avui no seria gaire assenyat d’impugnar: al segle XX, la raó il·lustrada va degenerar en deliris polítics que desembocaven en el LAGER i en el GULAG... ” (la negreta és meva. Pàg. 146)

“...Les reaccions no es van fer esperar: Jürgen Habermas va identificar postmodernitat amb antimodernitat, i el PENSIERO DEBOLE de Vattimo amb neoconservadorisme, etc. Gravíssim error. El postmodernisme va fructificar, en part, com a conseqüència d’aquesta idolatria moderna cap a una raó il·lustrada...” (Pàg. 147)

“...La confluència en un període de temps molt curt -entorn del 1990- de les tres qüestions [...] (enfonsament del comunisme, pandèmia de la sida i triomf del radicalisme islàmic) va donar lloc, a partir de complexes interseccions conceptuals, als gèrmens de la postmodernitat paròdica, és a dir, de la constel·lació d’idees que, tot i provenir de la dècada de 1970, està presidint el primer quart del segle XXI...” (Pàg. 88)

dilluns, 16 de febrer del 2026

MARTIN, George R.R.


 

"FUEGO Y SANGRE”

 

LITERATURA NORD-AMERICANA / NOVEL·LA FANTÀSTICA /

Penguin Random House Grupo Editorial / Pàgines: 879 / ISBN: 978-84-01-03557-9 / Edició: juny 2024.

 

Segles abans que tinguessin lloc els esdeveniments que es relaten a Canción de hielo y fuego[i], la Casa Targaryen, era l'única dinastia de senyors drac que va sobreviure a la Maldición de Valyria. Una maledicció va caure sobre la mítica ciutat i la va fer desaparèixer per sempre... però els Targaryen i els seus dragons aconseguiren escapar i sobreviure, i es van assentar a l'illa de Rocadragón.

Els fets que es narren en aquesta extensa història estan escrits per l'Archimaestre Gyldayn de la Ciudadela de Antigua, per la qual cosa amb prou feines hi ha diàlegs. Per què era tan perillós acostar-se a Valyria després de la Maledicció? Com era Poniente quan els dracs dominaven els cels? Què va passar realment durant la Danza de los dragones?

Així, Fuego y Sangre,  de George R.R. Martin, pot considerar-se una peça única dins del gènere fantàstic: funciona més com una crònica històrica que com una novel·la convencional. El llibre narra la història completa de la Casa Targaryen fins a Aegon III; una nissaga real que apareix 300 anys abans de la sèrie literària Canción de hielo y fuego. La novel·la es va publicar el 20 d’octubre de 2018 i és el primer volum del llinatge de la família de reis més famosa de Poniente.  

dimecres, 21 de gener del 2026

L’ÈPOCA DEL CLAROBSCUR I ELS MONSTRES (2): LES DOCTRINES EXPANSIONISTES

 

Els monstres no sorgeixen del no res. Hi ha forces, idees, actituds que es van coent a foc lent, amb temps, a poc a poc però sense pausa. D’altres, retornen del passat, brollen de bell nou, tornen a aparèixer amb força. D’aquestes darreres, les doctrines expansionistes, en són una part.

Les teories expansionistes són concepcions geopolítiques que justifiquen l'expansió territorial d'un Estat basant-se en subterfugis i apreciacions, com ara la superioritat racial, la necessitat econòmica o un mandat diví. N’hi ha d’històriques, les que s’han produït en un moment molt concret de la història, i d’altres de recurrents o que varien en funció del moment històric. 

dilluns, 5 de gener del 2026

CORTINA, Adela


 

"¿ÉTICA O IDEOLOGIA DE LA INTELIGENCIA ARTIFICIAL? El eclipse de la razón comunicativa en una sociedad tecnologizada

 

ÈTICA / INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL /

Editorial Planeta / Pàgines: 247 / ISBN: 978-84-493-4279-0 / Edició: Novembre 2024.

 

Adela Cortina és catedràtica d'Ètica i Filosofia Política a la Universitat de València. En aquest nou assaig, ens planteja la qüestió de si la intel·ligència artificial (IA) es regeix per l'ètica o si, per contra, està subsumida en una ideologia. Sense cap mena de dubte, aquest és un dels debats filosòfics més urgents del nostre temps.

En lloc d'oferir una resposta simple, la síntesi d'aquest debat revela una interacció complexa de principis morals universals davant de visions del món esbiaixades i, sovint, opaques, que influeixen en el desenvolupament i la implementació de la IA. La distinció crucial rau en si aspirem a un marc de valors universalment justificat o si simplement estem perpetuant interessos i biaixos específics sota la disfressa de la neutralitat tecnològica.

dissabte, 6 de desembre del 2025

L’ÈPOCA DEL CLAROBSCUR I ELS MONSTRES (1): GRAMSCI, la “WEIMAR GLOBAL” I ZIZEK.

 Gramsci

Els Quaderns de la presó (en italià: Quaderni del carcere) és una sèrie d'assajos escrits pel marxista italià Antonio Gramsci (1891-1937). Gramsci va ser empresonat pel règim feixista italià el 1926. Els Quaderns van ser escrits entre 1929 i 1935. El seu amic, Piero Sraffa, li havia proporcionat els estris d'escriptura i els quaderns. Gramsci va ser alliberat de la presó el 1935 i va morir l'abril de 1937.

dissabte, 15 de novembre del 2025

LIBORI, Joan Carles

 

"CORDA DE CÀNEM”

 

LITERATURA CATALANA / NOVEL·LA NEGRA

Voliana Edicions / Pàgines: 287 / Volum 8 / ISBN: 979-13-990314-1-6 / Edició: Setembre 2025.

 

Joan Carles Libori (1964), company i veí de Collbató, ha presentat, el passat mes de setembre, la seva primera novel·la: Corda de cànem. La novel·la està publicada per l’editorial Voliana Edicions, dins la col·lecció Falciot negre. Falciot negre és la nova col·lecció de narrativa criminal, negra i policíaca, que la mateixa editorial distingeix de la següent forma:

"...Falciot negre inclourà les dues grans varietats d’aquesta narrativa:

La novel·la policíaca, dita també novel·la enigma, detectivesca o procedimental que destaca pel paper central que hi té la investigació de crims per part de policies, detectius privats o particulars. En general es tracta de resoldre casos criminals tot seguint un procediment, ja sigui rutinari o original. En el seu esquema clàssic aquest subgènere es pot qualificar com de cohesió social, perquè amb la resolució del crim en qüestió tot torna a la normalitat establerta, sigui la que sigui.

La novel·la negra, entesa com a narració que va més enllà de l’esquema del crim i la seva investigació i que sovint se centra en altres motius literaris associats, com el món del delicte i dels ambients marginals des de dins, les conductes criminals en la vida quotidiana, les circumstàncies o condicionants personals de detectius i delinqüents, o la recreació, sovint càustica, de societats en crisi. Quasi sempre amb una visió de crítica social..."

(extret de: Voliana Edicions-Falciot negre, en data 22/10/2025)

 

dimarts, 4 de novembre del 2025

LA NOVEL·LA NEGRA

La novel·la negra és un gènere que deu el seu nom al tint fosc que adquireixen les seves històries. Habitualment, estan ambientades als baixos fons urbans i solen ser protagonitzades per personatges moralment complexos. Altrament, el seu nom també prové, per una banda, de la revista nord-americana Black Mask, on els pioners del gènere van publicar els relats d'aquestes característiques, i per l'altra, de la col·lecció Série Noire de l'editorial Gallimard.

dissabte, 18 d’octubre del 2025

FENIMORE COOPER, James

 

"EL ÚLTIMO MOHICANO”

 

LITERATURA NORD-AMERICANA / NOVEL·LA HISTÒRICA

Diario El Pais, S.L. / Pàgines: 429 / Volum 47 / ISBN: 84-96246-57-4 / Edició: 2004.

 

D’entrada hem de comentar que l'obra més cèlebre de James Fenimore Cooper (1789-1851), sens dubte, és El último mohicano (1826). I és una novel·la històrica portada al cinema en mitja dotzena d'ocasions, l'última el 1992 per Michael Mann amb Daniel Day-Lewis i Madeleine Stowe com a protagonistes, i una inoblidable banda sonora a càrrec de Trevor Jones, Randy Edelman, Daniel Lano

diumenge, 5 d’octubre del 2025

Post-1714 I LA DIADA: UNA HISTÒRIA CRÍTICA

Historiadors de Catalunya va publicar, l’any 2021, un documental sobre el 1714 i la Diada titulat La Diada, una història crítica. Al vídeo hi participen nou historiadors que recorren els fets més desconeguts de la guerra de Successió que va tenir com a col·lorari ​​la caiguda de Barcelona el 12 de setembre de 1714.

Els historiadors que participem en el documental són: el catedràtic emèrit en Història Moderna de la UAB Ricardo García Cárcel, la catedràtica emèrita d'Història Moderna de la UB Mari Àngels Pérez Samper, Daniel Rubio, professor d'Història Econòmica de la UNED de Cervera, Jordi Canal i Morell, professor de l'École des hautes études en sciences de París, Joaquim Coll i Amargós, historiador i articulista, Roger Molinas Amorós, arqueòleg, Luis Sorando Muzas, vexil·lòleg i Óscar Uceda Márquez, historiador i president d'Historiadors de Catalunya.

Segons aquests historiadors, en el vídeo s'hi recullen tots els mites, manipulacions, tergiversacions i falsedats que el nacionalisme ha anat construint com a relat d'una guerra que no va ser com explica. Per exemple, afirmen que en el Fossar de les Moreres no hi ha cap fossa comuna dels homes i dones que defensaren la ciutat; que els catalans no utilitzaren la Senyera, la bandera de quatre barres, sinó pendons amb figures religioses i, finalment, i el que és més evident, la guerra de Successió no va ser una guerra d’Espanya contra Catalunya sinó un conflicte dinàstic i civil de caràcter europeu i que també afecta territoris d’Amèrica.

Ras i curt, el punt de vista i la interpretació d’Historiadors de Catalunya no deixa de ser una versió més sobre el 1714.

Tot amb tot, no hauríem d’oblidar que la Història és una ciència humana o social que dona un coneixement científic del passat de la societat humana a través d’un estatut científic profundament diferenciat de les ciències naturals. És una ciència útil, perquè l’estudi del passat pot indicar una possible evolució del futur, però a la vegada és una ciència interpretativa i selectiva. Això explica les manipulacions que ha patit per part del poder i/o de diferents grups i col·lectius.

El poder polític, de totes les ideologies, ha intentat manipular la història al llarg del temps. Això demostra la utilitat de la història. La manipulació històrica pot donar-se per acció o per omissió amb l’objectiu de presentar una determinada visió de la realitat. Així, la celebració d’una data determinada sempre té una lectura política en un sentit determinat

 

Podeu trobar més informació a:

El mito del 11 de septiembre de 1714 y de la Guerra de Sucesión, per Yolanda Canales, a EL DEBATE. (11-09-2023)

La ruta 1714

NADAL i FARRERAS, Joaquim: L’onze de setembre i el centralisme borbònic.