Seguidors

dissabte, 7 d’agost del 2010

CORTAZAR, Julio

 
 
"RAYUELA"


LITERATURA LLATINOAMERICANA

EDHASA  / Pàgines: 635 / ISBN: 84-350-0145-8 / Edició: octubre 1983.


Rayuela, publicada el 1963, és una narració complexa, difícil, innovadora. De fet, es pot llegir de dues maneres diferents (hi ha, al principi, una breu explicació per determinar les dues formes de seguir la lectura). Hom l’ha catalogat com una antinovel·la. Però potser Cortázar pretenia establir una altra relació entre la seva novel·la i el lector, el qual és, evidentment, el protagonista i argument principal.



-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 
 
"HISTORIA DE CRONOPIOS Y DE FAMAS"


LITERATURA LLATINOAMERICANA

EDHASA  / Pàgines: 133 / ISBN: 84-350-1512-2 / Edició: octubre 1986.



“... Aquesta és una obra surrealista. En ella es distingeixen tres tipus d'éssers per les seves actituds. Hi ha els cronopios, que corresponen als éssers que es troben al marge dels esdeveniments descrits per l’autor, com els poetes i els asocials; els "fames", molt diferents dels cronopios, éssers importants i formals que defensen l'ordre establert (presidents, magistrats, etc.) Finalment tenim als "esperança" que són personatges intermedis que es deixen portar tant per cronopios com per fames. 

L’obra es caracteritza essencialment per ser escrita a base de vinyetes, contes curts i amb un surrealisme que comporta al desenvolupament de la imaginació.

Cortázar en aquest llibre, sobretot en la quarta i última part, descriu els actors socials de la seva època. La classe alta, la burgesia argentina dels anys 1950-1960, és representada pels fames. Hi ha en tot això un joc amb el sentit de les paraules perquè l'última part té com a subtítol, "Fase mitològica". Els fames eren éssers alats que s'encarregava de dispersar les males notícies. Els cronopios, en nom crono-temps, poden ser entesos com la classe mitjana argentina d'aquesta època. Volen imitar els fames, però són mediocres, volen que els seus fills siguin de sang de fama, però els eduquen com cronopios. Eugenèsia, és un conte que revela aquest aspecte. Mentre que els esperances representen les classes baixes de la societat, a l'espera. Cal recordar que l'esperança és l'únic que queda dins de la caixa quan escapen d'ella els mals en el mite de Pandora. Però el que és un mal és l'espera, la seva apatia...”. (Sintetitzat de Wikipedia en data 6 d’agost 2010).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada