Seguidors

dijous, 12 d’agost del 2010

MUÑOZ MOLINA, Antonio

 
"LA NOCHE DE LOS TIEMPOS"


LITERATURA CASTELLANA

Seix Barral / Pàgines: 958 / ISBN: 978-84-322-1275-8 / Edició: novembre 2009.


En alguns titulars i diaris he llegit que “La noche de los tiempos” era una història d’amor. I ho és. Però, realment no ho és. O dit d’una altra manera, és moltes més coses que una narració d’amor. M’explicaré. Efectivament, la novel·la narra l’aventura amorosa d’Ignacio Abel i Judith Biely. Circumscriure tota la novel·la, de 958 pàgines, per detallar els avatars d’aquesta relació seria pel lector una tasca feixuga i, a voltes, avorrida. Però Muñoz Molina utilitza aquest recurs -la història entre ells dos- per vestir una crònica, un retrat, de la societat espanyola, en concret dels mesos anteriors (del 7 d’octubre de 1935, data de la conferència d’Ignacio Abel a la Residencia de Estudiantes) a l’aixecament militar contra la Segona República,  fins als primers mesos de guerra civil (finals d’octubre del 1936). Per altra part, aquesta fotografia del període no es queda aquí i també forneix el tarannà de la societat espanyola des de principis del segle XX, des de la “nit dels temps”. I amb la gràcia i l’habilitat de no caure en maniqueismes.

Per fer-ho, Muñoz Molina fa servir dos tipus d’elements, els personatges de ficció i els personatges històrics. En els personatges de ficció és reflecteixen les diverses estratificacions socials, tant de classe com culturals, de tota una època i les que van sorgint fruit dels canvis que es produeixen, només a Espanya (el cunyat d’Ignacio Abel, Víctor, que esdevé falangista), sinó en el món (el professor Rossman i la seva filla, perseguits pel feixisme i comunisme). Pel que fa als personatges històrics, cal destacar les aparicions de Moreno Villa (reivindicat com a intel·lectual de la generació del 27), Negrín (hiperdinàmic i lúcid amb els enfrontaments i desunions entre les diverses forces del Frente Popular), Alberti (grotesc com a organitzador d’obres de teatre en el si de l’Alianza de Intelectuales Antifascistas), Azaña (cansat i menyspreat per tots), Bergamin (l’intel·lectual orgànic, defensor de la revolució) i quasi tota la nòmina de la Generació del 27. Per cert, aquests darrers no surten massa ben parats en les primeres pàgines del llibre (de la 63 a la 67).

Narrativament, Muñoz Molina utilitza anades i tornades, del present va al passat i a l’inrevés. Tanmateix, es recrea en les descripcions i amb la reiteració de frases. I aquestes, tot sovint, són llargues, subordinades i amb un estil molt personal. Aviso: pot arribar a cansar.

Podeu trobar un parell de bones crítiques a El cultural i a Letras libres

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada