Seguidors

dissabte, 25 de setembre del 2010

RIQUER i PERMANYER, Borja de

 
 
"IDENTITATS CONTEMPORÀNIES: 
CATALUNYA I ESPANYA


HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA
Eumo editorial / Pàgines: 277 / Volum 28 / ISBN: 84-7602-846-6 / Edició: octubre 2000.


Tal com s’assenyala en la contraportada del llibre: “...Ara que ens veiem immersos de nou en una onada de neoespanyolisme, llibres com aquest, fets des del rigor científic i des del compromís cívic, tenen la gran virtut d'aportar una elevada dosi de sensatesa política en el coneixement històric. El llibre aplega deu articles sobre algunes de les qüestions cabdals d'aquest debat tan vell com d'actualitat: sobre el sorgiment de les noves identitats contemporànies; sobre el nacionalisme espanyol i la feble nacionalització de les societats hispàniques; sobre les actituds catalanes davant l'estat dels liberals, davant el nacionalisme espanyol i els inicis del catalanisme. Uns suggestiva presentació relliga el volum i situa, de ple, el seu contingut en les controvèrsies polítiques actuals. La seva lectura resulta imprescindible per entendre per què hi ha diferents identitats nacionals a l'Espanya actual. Borja de Riquer pretén assolir un objectiu ambiciós i encomiable: el llibre ha de servir, sobretot, per fornir una mica més de prudència i de voluntat reflexiva a l'hora d'emetre opinions sobre la qüestió de les identitats i dels nacionalismes a Espanya...”.
 
En la presentació (“Sobre les conseqüències del triomf de l’Espanya única damunt els projectes pluralistes”) es manifesta què pretén el llibre : “...explicar com i per què durant el segle XIX, ja en el marc del règim liberal, s’imposa la visió d’una Espanya única i es frustraren els projectes alternatius que propugnaven la construcció d’una Espanya plural...” [pàg. 10] i, tanmateix, constatar la feblesa del projecta nacionalitzador espanyol.

Per a defensar aquestes tesis, el llibre està dividit en quatre grans unitats temàtiques:

1) “La qüestió de les identitats contemporànies a Catalunya i Espanya” està formada per dos articles:
- En el primer, “La feble nacionalització espanyola del segle XIX”, planteja la tesi del seu títol i les causes d’aquella feblesa. Els títols dels seus capítols podrien considerar-se, tanmateix, les causes:
  • “Una nacionalització lenta i superficial”.
  • “Peculiaritats de la revolució liberal espanyola”.
  • “La limitada eficàcia política de l’acció unificadora de l’estat”.
  • “La precària nacionalització de la vida política espanyola”.
  • “Un país poc vertebrat econòmicament i socialment”.
  • “Un missatge nacionalitzador conservador i nostàlgic”.
  • “Insuficiències de l’acció nacionalitzadora de l’estat”.
  • “La impopularitat de la monarquia”.
  • “L’esglèsia catòlica i la nacionalització dels espanyols”.

- En el segon article, “La formació de les noves identitats: el cas català”, és una continuació i ampliació de l’anterior en el qual s’analitzen les causes de la formació i de la consolidació d’una identitat catalana com a diferent de l’espanyola. Els capítols que configuren aquest segon article són:
  • “Balanç historiogràfic: de la persistència d’apriorismes i essencialismes a les darreres i renovadores aportacions”.
  • “La qüestió de les noves identitats en el marc del règim liberal: el model francés”.
  • “El peculiar cas espanyol”.
  • “Periodització del procés identitari”. En aquest punt, Borja de Riquer determina les següents etapes:

        - 1ª  Etapa: Identitats velles i noves a l’inici de la revolució liberal, fins a mitjan anys 1840.
        - 2ª  Etapa: Des de mitjan anys 1840 fins a 1875.
        - 3ª  Etapa: Primera fase de la Restauració, 1875-1900.
  • “Federalistes, regionalistes i catalanistes a la Catalunya del període 1868-1898.
  • “La irrupció dels nacionalismes perifèrics: el 1898.

2) Aquesta segona unitat és titola “La difícil acomodació de Catalunya dins l’Espanya liberal” i està formada per dos articles diferents però complementaris:
- El primer, “Formes i instruments de poder a la Catalunya liberal”, s’analitza el funcionament de la vida política en els inicis del règim liberal, especialment durant l’etapa isabelina, entre els anys 1840 i 1868.

El seu capítol principal és:
  • “Com funcionaren els instruments del poder liberal a la Catalunya de mitjan segle XIX?” Es tracta d’un estudi sobre els efectes que tingué a Catalunya el predomini del poder militar sobre les institucions civils liberals, qüestió bàsica per poder entendre com fou de problemàtica i conflictiva l’acomodació dels catalans dins de la política espanyola.
- El segón, anomenat “La participació dels catalans en la política espanyola del segle XIX” és una breu aproximació a l’anàlisi del per què fou tan escassa la presència de catalans en la direcció de la vida política d’aquella centúria.

3) La tercera unitat s’anomena “L’acció política dels conservadors catalans: de Duran i Bas a Cambó” i estudia l’acció política dels conservadors catalans al llarg de quasi un segle, des de 1840 a 1931.
- El primer article d’aquesta unitat, “El conservadurisme polític català: del fracàs del moderantisme al desencís de la Restauració”, publicat l’any 1981, encara és una de les aportacions més completes sobre l’actuació política dels conservadors catalans durant una bona part del segle XIX. Borja de Riquer utilitza la riquíssima documentació de Manuel Duran i Bas per estudiar l’actuació del que s’anomenat els “ministerials a la catalana” (la col·laboració condicionada amb el govern a canvi de contraprestacions.) i explica el desencís dels conservadors catalans (Duran, Mañe i altres) davant el model d’Estat espanyol i la pràctica política del sistema de la Restauració.
Aquest article està configurat pels següents capítols:
  • “El conservadorisme català: del moderantisme a la Unión Liberal”.
  • “De la perplexitat al reagrupament de forces (1868-1873)”.
  • “L’organització del moviment alfonsí a Catalunya (1873-1874)”.
  • “1875-1876: l’enfrontament amb Cánovas”.
  • “Rectificació o Restauració”.

- En el segón article, “Els corrents conservadors catalans i la seva evolució cap al catalanisme polític”, amb un to més assagístic, s’analitza l’evolució cap al catalanisme polític de molts conservadors de procedència urbana i rural i les seves diferències.
L’article està confegit pels següents capítols:
  • “Els conservadors catalans i l’estat espanyol centralista”.
  • “El pensament conservador de la burgesia urbana”
  • “L’aparició del regionalisme econòmic burgés”.
  • “El pensament de la burgesia rural”.
  • “1898: cap a la convergència dels conservadors catalans”.

- El tercer article, “Francesc Cambó: un regeneracionista desbordat per la política de masses”, està dedicat al seguiment del principal polític conservador català del primer terç del segle XX. En ell es posa èmfasi en la irrupció del catalanisme en la política espanyola a partir de 1901. També s’examinen els projectes català i espanyol de Francesc Cambó i les principals etapes de la seva actuació política.
En aquest article hi destaquen els següents capítols:
  • “El catalanisme intervencionista, fruit de la modernització política”.
  • “La qüestió catalana és plantejada al Congrés”.
  • “La Mancomunitat, la victòria catalanista que accentuà la descomposició dinàstica”.
  • “1916: la gran ofensiva camboniana per una Espanya gran”.
  • “El protagonisme de Cambó en la crisi de 1917”.
  • “L’estèril presència dels catalanistes al govern”.
  • “1918: el tactisme de Cambó: era arribada l'hora de Catalunya”.
  • “I de nou el replegament conservador: 1919, quan Cambó agafà el fusell”.
  • “Entre la política i els interessos econòmics: el Cambó home de negocis”.
  • “1922: l’oportunitat perduda per Cambó”.
  • “Preparant la sortida a la dictadura”.
  • “Cambó i la democratització del sistema polític de la Restauració”.

4) La quarta unitat, “Sobre els nacionalismes català i espanyol”, està integrat per dos assaigs interpretatius i un text de debat historiogràfic.
-En el primer article, “Modernitat i pluralitat, dos elements bàsics per a entendre i analitzar el catalanisme”, Borja de Riquer defensa la tesi que el catalanisme és, en gran mesura, fruit de la major modernitat de la societat catalana i alhora un agent de modernització dels comportaments polítics.
En aquí, els capítols destacats són:
  • “Avenços i dèficits”.
  • “Dos discursos i dues cultures”.
  • “Una triple frustració”.
  • “Factors de modernitat”.
  • “Modernitat i evolució doctrinal”.

-En el segon article, “Aproximació al nacionalisme espanyol contemporani”, s’ofereix un ampli esquema interpretatiu sobre les característiques i els camins del nacionalisme espanyol al llarg dels segles XIX i XX.
-En el tercer article, “Sobre el lloc dels nacionalismes i regionalismes en la història contemporània espanyola. Un debat historiogràfic”, és un toc d’atenció sobre la rellevància que cal atorgar a aquests moviments dins d’un esquema interpretatiu global i un contrapunt als plantejaments de Juan Pablo Fusi.
Fet i fet, i tal com diu el seu autor: “...aquest és un llibre d’història que pretén explicar i fer entendre l’origen d’un dels problemes que avui provoquen més controvèrsies polítiques: el de les identitats a l’Espanya contemporània...”

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
 
"REGIONALISTES I NACIONALISTES (1898-1931)


HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA
DOPESA. Conèixer Catalunya / Pàgines: 140 / Volum 22 / ISBN: 84-7.235-415-6 / Edició: abril 1979.


Aquest llibre és una síntesi panoràmica dels primers trenta anys del segle XX a Catalunya. Així, abasta des del desastre del 98 del XIX fins l’adveniment de la Primera República espanyola.

S’analitzen, doncs, les conseqüències de la crisi del 98 a Catalunya i l’inici del procés de conscienciació nacionalista. Ambdós contribuiran a la progressiva imposició política i ideològica de les idees catalanistes. El fil conductor estarà marcat pel protagonisme de la Lliga i pels intents de crear alternatives nacionalistes de caire més popular i progressistes.

Però també seran anys de profundes transformacions econòmiques i socials: accentuat creixement, diversificació industrial, augment del pes demogràfic i econòmic de la ciutat de Barcelona sobre la resta de Catalunya.

Els antagonismes de classe esclataran amb força i la constant lluita social assolirà un alt nivell de violència.

Un excel·lent i aclaridor llibre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada