Seguidors

divendres, 24 de febrer del 2012

POE, Edgar Allan

 
 
"EL ESCARABAJO DE ORO Y OTROS CUENTOS”

NOVEL·LA NORD-AMERICANA
Diario El Pais, S.L. / Pàgines: 189 / Volum 20 / ISBN: 84-96246-28-0 / Edició: 2004.

Edgar Allan Poe (1809-1849) va ser un escriptor, poeta, crític i periodista romàntic nord-americà, generalment reconegut com un dels mestres universals del relat curt, del qual va ser un dels primers practicants al seu país. Va ser el renovador de la novel·la gòtica, i recordat especialment pels seus contes de terror. Considerat l'inventor del relat detectivesc, va contribuir així mateix amb diverses obres al gènere emergent de la ciència-ficció. 

En aquesta edició en castellà de Diario El Pais ens troben amb un primer conte,  L’escarabat d’or, del gènere de terror. Els altres, Els crims del carrer Morgue, El misteri de Marie Rogêt i La carta robada, pertanyen al gènere detectivesc que Poe realitzà, com tots els altres, amb tanta imaginació i brillantor. 

L'escarabat d'or va ser publicat el 1843. El narrador ens explica la història que va viure William Legrand, un cavaller de Nova Orleans, al mig del bosc, en companyia d'un servent negre, Júpiter, i del descobriment d'un presumpte escarabat d'or, que podria tractar-se d'una part del tresor del capità pirata Kidd. El narrador, a instàncies de Legrand, participa en la recerca del tresor, que troben, i el segon revela el criptograma que l'ha dut a trobar-ho. És un dels contes més llargs del seu autor - més de 40 pàgines, depenent de l'edició - i hi ha dues parts clarament diferenciades: la primera, en un clima nocturn i de terror, en què agafa importància l'escarabat, que sembla una calavera, i la segona, racionalista, en què trenca el que aparentava la visió de Júpiter. Les dues parts estan molt ben dosificades, i el fan un dels relats més complets de Poe.

Els crims del carrer Morgue es va publicar el 1841. El relat, un dels més cèlebres de Poe, narra la investigació que porta a terme l'inspector amateur C. Auguste Dupin per tal d'aclarir l'assassinat brutal de dues dones en una habitació tancada per dins i com si el criminal s'hagués esvaït. L'autor es basava en els mètodes de l'inspector de policia de París, Vidocq, i en realitat pretenia fer una burla de les pràctiques analítiques i racionalistes portades a l'extrem. Irònicament, però, va establir les bases de la narrativa policíaca. Dupin, inspirà a Arthur Conan Doyle el seu famós Sherlock Holmes

La història d’El misteri de Marie Rogêt, publicat entre 1842 i 1843, gira al voltant de la investigació que, una altra vegada, l'inspector C. Auguste Dupin, porta a terme per tal de descobrir qui va matar una jove venedora de perfums, Marie Rogêt, el cadàver de la qual es troba surant al Sena, a París. Basant-se només en la informació que en donen els diaris, Dupin segueix la seva esfereïdora lògica deductiva i arriba a les seves pròpies conclusions. Poe es va basar en uns fets reals ocorreguts a Nova York en què la víctima s'anomenava Mary Cecilia Rogers, el cos de la qual surava al riu Hudson, i que no havien estat resolts per la policia. Poe va anar escrivint el relat, exactament com el protagonista, a mesura que n'anava tenint noves dades per mitjà de la premsa.

La carta robada es va publicar l’any 1844. És l'última de les tres històries protagonitzades pel detectiu Auguste Dupin. La trama com a tal és que s'ha perdut una carta que pot perjudicar el seu amo, a qui anava dirigida, si cau en males mans. El prefecte de la policia parisenca en veure que no pot resoldre el misteri decideix demanar ajuda a Dupin, ja que se sap qui la té, però no on l'ha amagat l'audaç lladre.

Tot plegat, literatura amb dosis de misteri i un xic de terror. A gaudir-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada