Seguidors

dissabte, 8 de gener del 2011

PLA, Josep


 
 
 
 
"MADRID. EL ADVENIMIENTO DE LA REPÚBLICA

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA
El Pais / Pàgines: 173 / Volum 22 / ISBN: 84-89669-84-8 / Edició: 2003.



L'abril de 1931, el matí mateix de la proclamació de la Segona República Espanyola, Josep Pla és enviat a Madrid per Cambó com a corresponsal parlamentari de La Veu de Catalunya i es converteix en observador directe dels primers dies del nou règim. El dietari madrileny d'aquests mesos, de gran valor històric, és recollit en la seva obra Madrid. L'adveniment de la República. Va romandre a la capital d'Espanya durant gairebé tot el període republicà (1931-1936), exercint de cronista parlamentari, cosa que li va permetre relacionar-se amb les elits polítiques i culturals espanyoles. Pla, que no era ni antirepublicà ni antimonàrquic, sinó un pragmàtic que cercava la modernització de l'Estat, va manifestar en un primer moment certa simpatia per la República, creient que el nou sistema polític podia quallar a Espanya si es consolidava seguint el model de la República Francesa, encara que a poc a poc es va anar desencantant amb el curs que prenien els esdeveniments fins a considerar-la una completa "bogeria frenètica i destructora".
 
Al·legant raons de salut i amenaçat de mort, abandonà un Madrid convuls i molt perillós pocs mesos abans de començar la Guerra Civil Espanyola. Però tampoc Barcelona li semblà segur i fugí amb un vaixell de la Catalunya republicana en direcció a Marsella, el setembre de 1936, en companyia d'Adi Enberg, ciutadana noruega nascuda a Barcelona amb la qual tenia una relació formal d'anys ençà. A Marsella, Adi treballà per al SIFNE ("Servicio de Información de la Frontera Nordeste de España"), una organització d'espionatge franquista finançada per Francesc Cambó, tasques en les quals, segons algunes fonts, va col·laborar també Pla durant la seva estada a Marsella.
Continuà el seu exili a Roma, on escriu per encàrrec de Francesc Cambó bona part de la monumental Història de la Segona República Espanyola, publicada el 1939, i que Pla refusà a reeditar i incloure-la en les seves Obres Completes. La tardor de 1938, Adi Enberg i Pla es desplacen a Biarritz i d'allà estant arriben a atènyer Sant Sebastià i a entrar a l'Espanya franquista.
 
El gener de 1939 entra a Barcelona poc després que les primeres forces franquistes, al costat de Manuel Aznar (avi de Jose Mª Aznar)i d'altres periodistes, per a fer-se càrrec de la direcció del diari La Vanguardia. Entre febrer i abril d'aquell any esdevé sotsdirector del diari que queda sota la direcció d'Aznar.

Pla va escriure les notes i articles que componen el llibre des d'abril de 1931 a maig de 1932. No era un missioner sinó un cronista. Té amics en tots els sectors polítics i freqüenta les tertúlies, el parlament i les sales de redacció. El resultat és una imatge fascinant, i també íntima, d'aquest moment ja gairebé llegendari que va ser la instauració de la República a Espanya, només que en vena periodística i testimonial.

El diapasó ideològic espanyol que reflecteix Pla, era tant ampli com rígid. El repartiment, entre simfònic i d’opereta, anava des dels monàrquics fins als anarquistes, passant pels republicans d'esquerra i els republicans de dreta, els militars espanyolistes i els catalanistes d'esquerra, els capellans catòlics i els rics, les multituds i els intel·lectuals. Les cares, per cert, eren més homogènies que les idees. Tots els que miro, escriu, tenen cara de monàrquics. Fins a tal punt eren similars, que una de les maneres de subratllar la diferència eren els barrets, sobre el sentit polític Pla escriu una de les pàgines més incisives del dietari. Un barret podia costar un cap.

La seva imatge antiromàntica de Madrid ho és també de la política i potser de la vida. De Madrid li agrada el clima, les tertúlies, el Museu del Prado i la seva relativa obertura davant el foraster. Abomina de la resta: del menjar ("de monòtona vulgaritat"), de les cases "fredes i de mal gust", de la seva vida intel·lectual "buida i hiperbòlica", del seu gris burocràtic. La seva antipatia no és supèrbia ni rancor: Pla tracta a Madrid com a una antiga coneguda de la família, sense concessions però en confiança. No hi ha dubte que és ella, molesta però incitant, acomodatícia però decisiva, la protagonista d'aquest llibre. L'altra, plena de ganyotes i enigmàtica, és la història, ja llavors amb el nerviós vestit del present.

Madrid ve a dir Pla, va ser republicana com uns dies abans va ser monàrquica i pocs anys després franquista. L'actualitat és també de qui té el poder i la ideologia és un maquillatge. Ningú ho va dir millor que aquella senyoreta del carrer en Sol, a qui Pla li sent brunzir: "Amb això de la República encara no m'he estrenat".

Uns dies després de la proclamació de la República, Pla assisteix a la crema d'un convent jesuïta a la Gran Via En lloc de persignar o editorialitzar, observa com s'agrupa una multitud per contemplar l'incendi. En aquest espectacle, els protagonistes són sempre uns altres. Diu: "Els terrats dels voltants estan plenes de gent. A la nostra, el fet és comentat amb volubilitat. Un núvol de venedors ambulants s'ha situat molt a prop de la vorera del convent preveient que un gran gentada anava a desfilar davant la popularíssima església envoltada en flames. D'aquesta manera, una gran part dels madrilenys ha pogut contemplar l'espectacle menjant xurros, bunyols i aquests gelats que aquí anomenen pols ". En aquest desaforament, entre jacobí i de sarsuela, Pla arriba a sentir per Madrid una pietat massa semblant a l’estupor.

Al contrari de la majoria dels intel·lectuals espanyols del moment, a Pla no l'apassionaven les consideracions històriques ni filosòfiques. Més li interessava la interpretació dels detalls i de les notícies. Per alguna cosa el seu llibre està ple d'anècdotes. Hi ha una deliciosa amb Ortega i Gasset, a qui Pla admirava, que resumeix la seva idea de la volubilitat de les preses de partit intel·lectuals. Un dia el filòsof, envoltat per una cort de marqueses i comtesses, es va trobar amb el rei Alfons XIII a casa d'un amic basc. Interessat, el monarca va preguntar què ensenyava a la universitat. "Metafísica, senyor", li va respondre Ortega, reverent. "Això, va dir el Rei, deu ser molt complicat". Ortega no li va perdonar la rialleta "francesa, borbònica i madrilenya" i es va fer un "republicà inflamat". Pla no li va perdonar la relliscada.

Encara que mai parli per compte propi, el rei és una referència constant en les pàgines del dietari. A propòsit de la seva renúncia a utilitzar la força contra els republicans, escriu: "Resulta curiós constatar que, de vegades, els homes comencen a tornar-se sensats quan ho tenen tot perdut". Que millor epitafi per a un règim?

Madrid. L'adveniment de la República és l'oposat a un llibre de propaganda. Tot i haver apostat després pel bàndol franquista (una ganyota en un rostre rialler), Pla no té l'escriptor com a corifeu del poder. Aposta, en canvi, per l'observació subjectiva i sorneguera. La ironia és gairebé la seva única doctrina.

Moltes de les pàgines del llibre ocorren en restaurants. Encara que no li agradés el menjar local, Pla no va morir de fam a Madrid. Una taula pot ser un bon lloc per veure un país i un ciutadà és sobretot un comensal, moltes vegades descuidat. "El llagostí és mediterrani i li agrada molt a la gent ... Tots aquests estranys animalets serien magnífics si no deixessin tant rastre. La veritat és que deixen molts residus sota de les taules dels cafès, residus que solen -relativament- eternitzar. Després de sopar, trepitjar la cua d'un llagostí o d'una gamba li posa a un la pell de gallina i és un acte d'una tristesa irreparable ".

Més informació a:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada