Seguidors

dimarts, 21 de juliol del 2009

PLATÓ

 
"REPÚBLICA"
 
FILOSOFIA CLÀSSICA / Hª DEL PENSAMENT

Editorial Gredos, S.A. / Pàgines: 503 / ISBN: 84-249-2486-X / Edició 2000

La República (en grec politeia, de polis, que significa ciutat-estat) és un dels diàlegs més coneguts de Plató. També és, potser, el més ambiciós donat que exposa la seva teoria de l'art, la política, la societat, la justícia, l'ètica o la moral. Però amb el pas dels temps l’ha catalogat com l’obra on el filòsof grec proposa la seva concepció de l'Estat ideal, aquell en el qual el ciutadà pot desenvolupar-se i ser feliç. 


El diàleg transcorre al Pireu, cèlebre port d’Atenes, al sud-oest de Grècia, a casa de Polemarc, fill de Cèfal. Plató no introdueix directament en escena els personatges que mantenen la conversa, sinó que presenta, primerament, un narrador. Això Plató també ho fa en altres diàlegs. La novetat de La República és que, a diferència, dels altres, el relator és el mateix Sòcrates, veritable protagonista de l’obra. A més dels ja citats també intervenen Glaucó, Trasímac i Adimant.


L’estructura de l’obra consta de 10 llibres i el tema de cadascun d’ells podríem catalogar-los de la següent forma:


Llibre I: anàlisi de la justícia.

Llibres II: introducció a la justícia, l'art i la guerra.

Llibres III: l'educació dels guardians, jutges i els governants de l'Estat

Llibres IV: les virtuts, l'Estat ideal i la justícia

Llibres V: sobre l'educació de la dona i els fills i la diferència entre coneixement i opinió.

Llibres VI: símil del sol i símil de la línia. Idea de Bé i de Veritat.

Llibre VII: el mite de la caverna, teoria de les idees, dialèctica i educació.

Llibre VIII: l'organització de l'Estat i les parts de l'ànima

Llibre IX: sobre la felicitat del tirà

Llibre X: poesia i el destí de l'ànima. Mite de l’Ern


En el llibre I, Sòcrates va a casa de Polemarc. Allà també hi ha el seu pare, Cèfal, el sofista, i tots tres comencen a dialogar sobre el significat del terme justícia. Cèfal afirma que la justícia consisteix a dir la veritat i donar a cadascú allò que li correspon. Polemarc diu que el més just és fer el bé als amics i mal als enemics. Sòcrates diu que l'ésser humà just és aquell que no pot fer mal a un altre i identifica la justícia amb la saviesa i virtut, i la injustícia amb la ignorància i el vici.


En els llibres II, III i IV, Plató descriu la seva Ciutat-Estat ideal, així com als seus governants. És en aquest punt que afirma que els veritables governants han de ser els filòsofs, defensant la figura del filòsof-rei. Així mateix, farien de jutges i d'educadors. Als guerrers, els correspon la defensa de la ciutat i el poble, han de complir les lleis i respectar les decisions dels governants.


De la mateixa manera que hi ha tres parts de l'ànima: l'ànima racional, l'ànima irascible i l'ànima concupiscible, hi ha en l'ésser humà tres virtuts, que es corresponen amb les parts de l'ànima, que són: la prudència, el valor i la temprança, respectivament. Encara que es donen les tres en tots els éssers humans, sempre domina una sobre l'altra. Quan això es produeix en un Estat, llavors es pot parlar de justícia. L'Estat ideal perfecte reuniria aquestes tres virtuts, sent la justícia la més gran de totes i que consisteix en el fet que cadascú s'ocupi del que li correspon:


  • A l'ànima racional, li correspon la prudència i el seu lloc a la polis, el govern: el filòsof-rei.

  • A l'ànima irascible, li correspon el valor i el seu lloc a la polis, l'exèrcit: els guerrers.

  • A l'ànima concupiscible, li correspon la temprança i la seva posició a la polis, ser súbdits obedients i respectar les lleis. El poble, els artesans, comerciants i camperols.


Si cadascú fa el que li correspon dins de la polis, s'està fent justícia. Un Estat que és just, és reflex dels seus ciutadans.


En aquest context, l'educació és determinant a l'hora de definir el lloc de cada individu, en funció de les seves habilitats, coneixements i aptituds. El que tracta de demostrar Plató és que la justícia individual és un reflex de la justícia social. Totes dues són idèntiques.


En els llibres V a VII Plató tracta el tema de l'educació, no amb fins formatius, sinó com a mitjà d'ascendir del món sensible al món intel·ligible, a través de la dialèctica. Així mateix, defineix els diferents models de govern:


  • El millor model d'organització política seria la monarquia i/o aristocràcia d'organització política. L'aristocràcia és el govern dels millors, però han d'aliar-se amb els guerrers si volen conservar el seu poder, que acabaran fent-se amb el mateix, convertint-se així en Timocràcia.

  • La timocràcia és el govern dels militars, dels valents, però pot degenerar en Oligarquia.

  • L'oligarquia és la desviació de la Timocràcia, i seria el govern dels rics i com la riquesa es rebel·laran i restauraran la Democràcia.

  • La democràcia, o el govern de Tots, caurà en l'anarquia i la demagògia, donant lloc a la tirania.

  • La tirania és el govern d'un sol, i és conseqüència de la degeneració de la democràcia i és la forma més injusta de totes.


Els llibres IX i X, Plató els dedica a l'anàlisi de la felicitat i de l'ànima, així com de la destinació final d'aquesta.


Plató ha estat de gran influència en la història del pensament occidental, si bé és cert que també ha rebut grans crítiques de filòsofs com Nietzsche, que l'acusa de ser el culpable de la decadència de la cultura occidental, construïda des del menyspreu a la vida, fonamentat en la duplicació platònica de la realitat.

 

Actualitzat a 18-02-2024 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada