Seguidors

dissabte, 29 d’agost del 2009

ELIADE, Mircea

"EL MITO DEL ETERNO RETORNO"

HISTÒRIA ANTIGA / FILOSOFIA DE LA HISTÒRIA

Alianza Editorial / Pàgines: 156 / ISBN 84-206-3607-X / Edició: 2006


Per a Mircea Eliade, la mentalitat arcaica es mou per arquetips i no accepta la història. Els pobles feliços no tenen història. És un constant cicle de l'etern retorn que es renova cada any com el dels déus de la vegetació. En el moment que es tanca el cicle el caos torna i poden tornar els morts, com la lluna, que és el primer mort que ressuscita periòdicament. El mal es comprèn com unes ascesi per millorar el següent cicle. Uns determinats dies al començament de l'any ens indiquen com serà aquest. També a començaments de l'any hi ha la cerimònia d'expiació, en la qual es llança fora del poble al boc expiatori o es expulsa els dimonis. Això provoca el mite de l'Edat d'Or i de les successives edats separades per cataclismes o diluvis. Plató és un exponent de aquesta concepció arcaica.

Els jueus estableixen la Història com un reflex de la personalitat de Jahvè que castiga amb el mal als que s'aparten d'Ell, però al final la història acabarà i el Messies establirà el regne etern de l'Edat d'Or.

L'home antic es defensava de la Història abolint periòdicament gràcies a la repetició de les cosmogonies o donant-li un significat metahistòric: convertint el personatge històric en un heroi mític i l'esdeveniment històric en categoria mítica. Es arribarà a dir que Gengis Khan era el nou David que anava a realitzar les profecies d'Ezequiel.

Per als cristians, la Història és lineal, una línia que va des de la caiguda a la Redempció que és un fet únic que es dóna una vegada per totes i per a tots. No obstant això la idea lineal de la Creació, caiguda, Redempció i fi del món està travessada per fenòmens cíclics com la influència dels astres en la vida.

A l'Edat Moderna i a la Il·lustració, la teoria de la Història és la d'un procés infinit, encara que en l'actualitat i en economia es torna un altre vegade a l'idea dels cicles. Per al marxisme, l'Edat d'Or està al final, no al principi de la història.

Finalment, Eliade ens dóna una explicació dels horrors històrics. Aquests es van suportar com a càstigs de Déu i com anuncis d'una nova era. Per superar el terror a la història hi ha la fe que fa a l'home totpoderós i li permet participar en la creació d'una manera ontològica (Si teniu fe podeu dir a la muntanya que es faci a la mar). L'home té llibertat que li concedeix autonomia en un món regit per lleis i la certesa que les tragèdies històriques tenen un sentit, encara que no sigui evident per als homes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada