Historiadors de Catalunya va publicar, l’any 2021, un documental
sobre el 1714 i la Diada titulat La Diada, una
història crítica. Al vídeo hi participen nou historiadors que
recorren els fets més desconeguts de la guerra de Successió que va tenir com a
col·lorari la
caiguda de Barcelona el 12 de setembre de 1714.
Els historiadors que participem en el
documental són: el catedràtic emèrit en Història Moderna de la UAB Ricardo
García Cárcel, la catedràtica emèrita d'Història Moderna de la UB Mari
Àngels Pérez Samper, Daniel Rubio,
professor d'Història Econòmica de la UNED de Cervera, Jordi Canal i Morell,
professor de l'École des hautes études en sciences de París, Joaquim Coll i
Amargós, historiador i articulista, Roger Molinas Amorós, arqueòleg,
Luis
Sorando Muzas, vexil·lòleg
i Óscar
Uceda Márquez, historiador i president d'Historiadors de Catalunya.
Segons aquests historiadors, en el vídeo
s'hi recullen tots els mites, manipulacions, tergiversacions i falsedats que el
nacionalisme ha anat construint com a relat d'una guerra que no va ser com
explica. Per exemple, afirmen que en el
Fossar de les Moreres no hi ha cap fossa comuna dels homes i dones
que defensaren la ciutat; que els catalans no utilitzaren la Senyera, la
bandera de quatre barres, sinó pendons amb figures religioses i, finalment, i el
que és més evident, la
guerra de Successió no va ser una guerra d’Espanya contra Catalunya
sinó un conflicte dinàstic i civil de caràcter europeu i que també afecta
territoris d’Amèrica.
Ras i curt, el punt de vista i la
interpretació d’Historiadors de Catalunya no deixa de ser versió més sobre el
1714.
Tot amb tot, no hauríem d’oblidar que la
Història és una ciència humana o social que dona un coneixement científic del
passat de la societat humana a través d’un estatut científic profundament
diferenciat de les ciències naturals. És una ciència útil, perquè l’estudi del
passat pot indicar una possible evolució del futur, però a la vegada és una
ciència interpretativa i selectiva. Això explica les manipulacions que ha patit
per part del poder i/o de diferents grups i col·lectius.
El poder polític, de totes les
ideologies, ha intentat manipular la història al llarg del temps. Això demostra
la utilitat de la història. La manipulació històrica pot donar-se per acció o
per omissió amb l’objectiu de presentar una determinada visió de la realitat.
Així, la celebració d’una data determinada sempre té una lectura política en un
sentit determinat
Podeu trobar més informació a:
El
mito del 11 de septiembre de 1714 y de la Guerra de Sucesión, per Yolanda Canales, a EL DEBATE.
(11-09-2023)
La ruta 1714
NADAL i FARRERAS, Joaquim: L’onze
de setembre i el centralisme borbònic.
