Seguidors

dissabte, 18 d’octubre del 2025

FENIMORE COOPER, James

 

"EL ÚLTIMO MOHICANO”

 

LITERATURA NORD-AMERICANA / NOVEL·LA HISTÒRICA

Diario El Pais, S.L. / Pàgines: 429 / Volum 47 / ISBN: 84-96246-57-4 / Edició: 2004.

 

D’entrada hem de comentar que l'obra més cèlebre de James Fenimore Cooper (1789-1851), sens dubte, és El último mohicano (1826). I és una novel·la històrica portada al cinema en mitja dotzena d'ocasions, l'última el 1992 per Michael Mann amb Daniel Day-Lewis i Madeleine Stowe com a protagonistes, i una inoblidable banda sonora a càrrec de Trevor Jones, Randy Edelman, Daniel Lano

diumenge, 5 d’octubre del 2025

Post-1714 I LA DIADA: UNA HISTÒRIA CRÍTICA

Historiadors de Catalunya va publicar, l’any 2021, un documental sobre el 1714 i la Diada titulat La Diada, una història crítica. Al vídeo hi participen nou historiadors que recorren els fets més desconeguts de la guerra de Successió que va tenir com a col·lorari ​​la caiguda de Barcelona el 12 de setembre de 1714.

Els historiadors que participem en el documental són: el catedràtic emèrit en Història Moderna de la UAB Ricardo García Cárcel, la catedràtica emèrita d'Història Moderna de la UB Mari Àngels Pérez Samper, Daniel Rubio, professor d'Història Econòmica de la UNED de Cervera, Jordi Canal i Morell, professor de l'École des hautes études en sciences de París, Joaquim Coll i Amargós, historiador i articulista, Roger Molinas Amorós, arqueòleg, Luis Sorando Muzas, vexil·lòleg i Óscar Uceda Márquez, historiador i president d'Historiadors de Catalunya.

Segons aquests historiadors, en el vídeo s'hi recullen tots els mites, manipulacions, tergiversacions i falsedats que el nacionalisme ha anat construint com a relat d'una guerra que no va ser com explica. Per exemple, afirmen que en el Fossar de les Moreres no hi ha cap fossa comuna dels homes i dones que defensaren la ciutat; que els catalans no utilitzaren la Senyera, la bandera de quatre barres, sinó pendons amb figures religioses i, finalment, i el que és més evident, la guerra de Successió no va ser una guerra d’Espanya contra Catalunya sinó un conflicte dinàstic i civil de caràcter europeu i que també afecta territoris d’Amèrica.

Ras i curt, el punt de vista i la interpretació d’Historiadors de Catalunya no deixa de ser versió més sobre el 1714.

Tot amb tot, no hauríem d’oblidar que la Història és una ciència humana o social que dona un coneixement científic del passat de la societat humana a través d’un estatut científic profundament diferenciat de les ciències naturals. És una ciència útil, perquè l’estudi del passat pot indicar una possible evolució del futur, però a la vegada és una ciència interpretativa i selectiva. Això explica les manipulacions que ha patit per part del poder i/o de diferents grups i col·lectius.

El poder polític, de totes les ideologies, ha intentat manipular la història al llarg del temps. Això demostra la utilitat de la història. La manipulació històrica pot donar-se per acció o per omissió amb l’objectiu de presentar una determinada visió de la realitat. Així, la celebració d’una data determinada sempre té una lectura política en un sentit determinat

 

Podeu trobar més informació a:

El mito del 11 de septiembre de 1714 y de la Guerra de Sucesión, per Yolanda Canales, a EL DEBATE. (11-09-2023)

La ruta 1714

NADAL i FARRERAS, Joaquim: L’onze de setembre i el centralisme borbònic.

dilluns, 29 de setembre del 2025

PAXTON, Robert O.

 


"ANATOMÍA DEL FASCISMO”

 

HISTÒRIA / HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA / MÓN ACTUAL

Capitán Swing Libros, S.L. / Pàgines: 422 / ISBN: 978-84-949668-1-1 / Edició: 2006.

 

Robert O. Paxton és un historiador i politòleg nord-americà. Com a investigador, s'ha especialitzat en la història social i política de l'Europa contemporània durant la Segona Guerra Mundial, especialment en la França de Vichy. Paxton ha treballat principalment sobre dos temes: la França durant l'ocupació nazi entre 1940 i 1944; i l’auge i propagació del feixisme.

Sobre el primer tema, als anys seixanta i setanta, va ser el primer a establir, sobre la base dels arxius alemanys, la col·laboració activa de la França de Vichy dins de l'Europa de Hitler. Una tesi rebuda al principi amb fredor a França i ara àmpliament acceptada. Pel que fa al segon tema, el 1998 va publicar l’article Las cinco etapas del fascismo, en el qual suggereix que el feixisme no pot definir-se únicament com una ideologia. I començar a identificar cinc etapes paradigmàtiques del moviment feixista. Així, amb aquesta hipòtesi de treball, el 2004 publica Anatomia del fascismo, on desenvolupa la seva tesi de les cinc etapes del feixisme.

divendres, 5 de setembre del 2025

LAKOFF, George


  

"NO PIENSES EN UN ELEFANTE.

Lenguaje y debate político”

 

CIÈNCIA POLÍTICA / HISTÒRIA DELS ESTATS UNITS / MÓN ACTUAL

Ediciones Península / Pàgines: 156 / ISBN: 978-84-9942-595-5 / Edició: Novembre 2020.

 

George Lakoff és un reconegut lingüísta nord-americà i professor universitari. A No pienses en un elefante aborda la temàtica dels marcs conceptuals o frames que s'utilitzen en la política, especialment la nord-americana. Lakoff descriu perquè els marcs conceptuals del partit republicà tenen tant de poder en l'opinió pública; alhora que fa una anàlisi des del punt de vista del partit demòcrata, sobre la manera com s'hauria d'actuar per equilibrar aquest poder.

dimecres, 4 de juny del 2025

CHAMAYOU, Grégoire

 

"LA SOCIEDAD INGOBERNABLE.

Una genealogia del liberalismo autoritario”

 

ECONOMIA / NEOLIBERALISME / MÓN ACTUAL

Ediciones Akal / Pàgines: 428 / ISBN: 978-84-460-5182-4 / Edició: 2022.

 

La tasca que es proposa Grégoire Chamayou a La sociedad ingobernable. Una genealogia del liberalisme autoritari (2022) és esbrinar la nostra realitat en la qual impera el neoliberalisme i, en concret, tornar sobre els passos fins quan aquest no era més que una perspectiva de futur possible. En això rau la seva originalitat. L'autor (és doctor en Filosofia i investigador al Max-Planck-Institut de Berlín) no analitza doctrines ni programes, la coherència dels quals a posteriori sembla inexorable, sinó que procedeix com la genealogista de Foucault: no busca l'origen (l'essència, la veritat, les coses clares i diferents de Descartes), sinó que s'ocupa de les meticulositats i dels atzars dels començaments de la lluita. Retrocedeix així en el temps fins a la crisi dels anys setanta, quan les classes dominants van veure amenaçats els seus privilegis i van emprendre la recerca de solucions que permetessin salvar el sistema de lliure empresa.

dimarts, 6 de maig del 2025

DESCARTES, René

 

Llegir a Descartes és entrar en el món del racionalisme. El racionalisme, en filosofia, i en un sentit ample, és un corrent de pensament, que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos. Per altra banda, el racionalisme inaugura la modernitat.

L'ideal del racionalisme és convertir la filosofia en una ciència exacta com les matemàtiques. Defensa l'innatisme, la teoria que defensa que alguns coneixements (o tot el coneixement) són innats, és a dir, no adquirits per mitjà de l’aprenentatge o l’experiència -el coneixement a priori-, i l'evidència com a criteri únic del coneixement veritable. S'oposa a l’empirisme i a la creença cega en l'autoritat.

 

Podeu trobar més informació sobre el Racionalisme a:

EL RACIONALISME I ELS SEUS POSTULATS

NOTES SOBRE LA TEORIA DEL CONEIXEMENT: RACIONALISME (PLATÓ) versus EMPIRISME (ARISTÒTIL)

 

diumenge, 23 de març del 2025

TRUMP I LA ULTRADRETA (1): EL PRINCIPI MOTOR, LA IDEA-MARC.

La ultradreta, la serp que ara recorre el món amb més força. Bolsonaro, Milei, Bukele, Orbán, Meloni, Salvini, Netanyahu, Erdogan, Marine Le Pen, Putin, Trump, Musk, Abascal, Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, Mazón... i cada vegada són més i els segueix més gent. Tenen un principi motor, un frame (una idea-marc): “Admit nothing, deny everything” (“No admetre res, negar-ho tot”). Més o menys, aquests era el concepte de George Lakoff sobre la idea-marc:  sense construir un marc mental propi no hi ha cap ideologia que pugui triomfar. Si, ara aquest és el frame, el principi motor de la serp que recorre el món. La frase és de Roy Cohn, però se la va apropiar Donald Trump. Cohn... tot un personatge¡ 

dimecres, 19 de març del 2025

GINER, Salvador

 


"HISTORIA DEL PENSAMIENTO SOCIAL”

HISTÒRIA / HISTÒRIA DEL PENSAMENT

EDITORIAL ARIAL, S.A. / Pàgines: 690 / ISBN: 84-344-1675-1 / Edició: Desembre 1982.

 

Historia del pensamiento social, del professor Salvador Giner, va publicar-se el 1967. En aquell moment va ser el compendi més important, de les idees econòmiques, polítiques, històriques i sociològiques des de l’època clàssica fins als anys 60 del segle XX.

Però aquest tractat ha perviscut en el temps. La seva proverbial claredat, erudició, equanimitat i esperit crític, ha convertit aquesta obra en una eina indispensable de treball i font indefugible de coneixements per a sociòlegs, historiadors, economistes i quants mostren interès per la filosofia moral i política. Aquesta edició ha estat revisada i substancialment ampliada per tal d'atendre millor la permanent demanda a què està sotmès aquest vast i ambiciós tractat, un text clàssic i de referència, sense comparació en llengua castellana.

dimarts, 18 de febrer del 2025

AUTORS

ALAS "Clarin", Leopoldo

ALCOBERRO, R. / MENSA, J. / LURI, G. / PORTA, J.Mª / COSTA, M. / MAYOS, G. / DEFEZ, A.

AMAT, Jordi

ANÒNIM - TRISTAN E ISEO

ARISTÒFANES

ARISTÒTIL

BARCELÓ, Elia

BAROJA, Pío

BATLLE, Carme

BAUM, L.Frank

BEARDSLEY, Monroe C.; HOSPERS, John

BERGER, Peter L.

BERLIN, Isaiah

BERTRANA, Prudenci

BIOY CASARES, Adolfo

BLASCO, Josep Lluís ; GRIMALTOS, Tobies

BOGHOSSIAN, Paul

BORGES, Jorge Luis

BOSCH, Alfred

BOSCH, Aurora

BOWRA, C. M.

BREY, A.; INNERARITY, D.; MAYOS, G.

BUSQUETS, Blanca

CALDERON DE LA BARCA, Pedro

CAMPS, Victoria

CAMUS, Albert

CAPOTE, Truman

CARDÚS, Salvador

CARPENTIER, Alejo

CARR, Raymond

CASONA, Alejandro

CASSANY, Daniel

CASTRO, Américo

CERCAS, Javier

CERVANTES, Miguel de

CÈSAR, Juli

CHAMAYOU, Grégoire

CHAVES NOGALES, Manuel

CICERÓ, Marc Tul·li

CONRAD, Joseph

CORTAZAR, Julio

CRANE, Stephen

DAMASIO, Antonio

DE IRISARRI, Angeles

DESCARTES, René

DE SAINT-EXUPÉRY, Antoine

DELIBES, Miguel

DICKENS, Charles

DURAS, Marguerite

DURRELL, Lawrence

ECO, Umberto

ELIADE, Mircea

ELLIOT, J.H.

ESPINOSA, Albert

ESPRIU, Salvador

ÈSQUIL

EURÍPIDES

FANER, Pau

FAST, Howard

FENIMORE COOPER, James 

FERRARIS, Maurizio

FOLLETT, Ken

FONTANA, Josep

GARCIA CARCEL, Ricardo

GARCIA LORCA, Federico

GARCIA MARQUEZ, Gabriel

GARCIA MORALES, Adelaida

GASCH, Ramon ; GONZALEZ, Andreu

GENET, Jean

GEYMONAT, Ludovico

GIL DE BIEDMA, Jaime

GINER, Salvador

GOETHE, Johann Wolfgang von

GOMBRICH, Ernst H.

GORDON, Noah

GOYTISOLO, Juan

GOZALO SALELLAS, Ignasi

GRAN CABDILL SEATTLE

GREENE, Graham

GRIMAL, Pierre

GROSSMAN, Vasili

GUILLUY, Christophe

HAMMETT, Dashiell

HAN, Byung-Chul

HARMAN, Graham

HERNANDEZ, Miguel

HOBBES, Thomas

HOBSBAWM, Eric J.

HORKHEIMER, Max / ADORNO, Theodor W.

ISHIGURO, Kazuo

JONAS, Hans

JOYCE, James

JÜNGER, Ernst

KAFKA, Franz

KANT, Immanuel

KIPLING, Rudyard

KOSINSKI, Jerzy

KUHN, Thomas S.

LAFORET, Carmen

LAKOFF, George

LAMPEDUSA, Giuseppe Tomasi di

LAVAL, Christian ; DARDOT, Pierre

LAWRENCE, David Herbert

LONDON, Jack

MANFREDI, Valerio Massimo

MANKELL, Henning

MANN, Thomas

MAQUIAVELO, Nicolas

MARSÉ, Juan

MARTIN ALEGRE, Sara

MATUTE, Ana María

MAYOS, Gonçal

MEILLASSOUX, Quentin

MENDOZA, Eduardo

MONTSERRAT TORRENTS, José

MORALES MIRÓ, Marta

MUÑOZ MOLINA, Antonio

NADAL i FARRERAS, Joaquim

NEL·LO, Oriol

NIETZSCHE, Friedrich

OFÈLIA DRACS

OLIVIER, Roy

ORTEGA Y GASSET, José

ORWELL, George

PAXTON, Robert O.

PAYNE, Stanley G.

PÉREZ, Manel

PÉREZ-REVERTE, Arturo

PLA, Josep

PLATÓ

POE, Edgar Allan

REED, John

RIQUER i PERMANYER, Borja de

SABATÉ FARNÓS, Ramon

SALINAS, Pedro

SALVADÓ, Albert

SÁNCHEZ PIÑOL, Albert

SARTRE, Jean-Paul

SEGALEN, Martine

SEGURA, Cristian

SENDER, Ramón J.

SERRA CASALS, Enric

SHAKESPEARE, William

SHELLEY, Mary W.

SLOTERDIJK, Peter

SOBOUL, Albert

SOLER, Antonio

STEINBECK, John

STENDHAL

STEVENSON, Robert Louis

STIGLITZ, Joseph

STOKER, Bram

SUETONI

THORNTON, Michael J.

TROYES, Chrétien de

TURRÓ, Salvi

UCELAY-DA CAL, Enric

UNAMUNO, Miguel de

VALLCORBA, Jaume

VALLE-INCLÁN, Ramón Maria del

VALLÈS ALTÉS, Joan

VÁZQUEZ MONTALBAN, Manuel

VIAN, Boris

VICENS I VIVES, Jaume

VICENS I VIVES, Jaume; LLORENS, Montserrat

VILAR, Pierre

VILLALONGA, Llorenç

WELSCH, Wolfgang

WILDE, Oscar

XENOFONT

YOURCENAR, Marguerite

ZABOROV, Mijail