A hores d’ara, sembla que Donald Trump guanyarà les eleccions presidencials dels Estats Units per un ampli marge de vots. Fins ahir, les enquestes provocaven un clima d'incertesa i vertigen, en unes de les eleccions presidencials que semblaven les més disputades en dècades: es parlava de resultats molt ajustats i que tot es decidiria per un grapat de vots.
Des de l’inici dels tràgics successos del passat dimarts 29 d’octubre, una allau d’informacions, cròniques, comentaris, anàlisis,... han aparegut en tots els mitjans de comunicació i xarxes socials. M’interessen aquells que:
a) posen l’èmfasi en el retard de la presa de decisions de les diverses administracions (govern central i comunitats autònomes) i en el paper que hauria d’ocupar cada una d’elles.
b) creuen que els governs, els polítics i les institucions si salven els pobles.
i que a continuació un detallo:
El abordaje, per Rafael Granero Chulbi. NUEVA TRIBUNA (01/11/2024)
El descontrol en la política de Emergencias valenciana: de entregarla a Vox a la desconfianza de Mazón en su propio equipo, per Sergi Pitarch. EL DIARIO (01/11/2024)
Unidad sin claridad, per EDITORIAL. EL PAIS (02/11/2024)
La DANA, el imperio de la demagogia contrataca, per Carlos Sotos. NUEVA TRIBUNA (02/11/2024)
De danas y buitres, per Carlos Fortes. NUEVA TRIBUNA (02/11/2024)
Por orden, per Yolanda Arias Fernández. NUEVA TRIBUNA (02/11/2024)
Carta abierta a las Cortes Generales: "Hay que revisar el sistema de seguridad nacional y de protección civil", per Alberto Bueno. AGENDA PÚBLICA (03/11/2024)
¿Solo el pueblo salvará al pueblo?, per Quim González Muntades. NUEVA TRIBUNA (03/11/2024)
"LA CIUDAD DE LOS PRODIGIOS”
LITERATURA CATALANA / LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX
SEIX BARRAL / Pàgines: 574 / ISBN: 978-84-322-0781-5 / Edició: Abril 2023.
Què va passar l’any 1986? Doncs que, entre altres fets, es produeix l'ingrés d'Espanya i Portugal a la Unió Europea. Es presenta a Barcelona la candidatura als jocs olímpics del 1992. En l’àmbit internacional es produeix la catàstrofe nuclear de Txernòbil, es juga el mundial de futbol de Mèxic (que guanya Argentina). Al món del cinema s'estrenen: Aliens, el retorn; La mosca; Top gun. I Eduardo Mendoza publica La ciudad de los prodigios: la primera de les seves 14 novel·les va ser La verdad sobre el caso Savolta (1975). El 2010 va obtenir el Premi Planeta per Riña de gatos. Tenia 43 anys quan va escriure La ciudad de los prodigios.
"EL CRIT”
LITERATURA CATALANA / SEGLE XXI
PROA / Pàgines: 231 / ISBN: 978-84-7588-795-1 / Edició: Novembre 2019.
Blanca Busquets i Oliu va néixer a Barcelona l’any 1961, i és escriptora, guionista i filòloga catalana. Viu entre Barcelona i Cantonigròs. Treballa a Catalunya Ràdio des del 1986 i ha treballat a Televisió de Catalunya durant set anys, com a redactora d’un programa de música clàssica. Per la seva formació musical és una de les fundadores del Festival Internacional de Música de Cantonigròs i continua sent membre del comitè organitzador.
"INQUISITIO”
LITERATURA CATALANA / SEGLE XXI
COLUMNA EDICIONS, S.A. / Pàgines: 431 / ISBN: 978-84-664-0770-0 / Edició: Octubre 2006.
El terme inquisició (del llatí inquisitio, “indagació”, “investigació”), va ser, en sentit ampli, un tribunal religiós que esbrinava i castigava els delictes contra la fe. Més específicament, la Inquisició o Santa Inquisició fa referència tant al procés legal, com a les institucions de l'Església catòlica dedicades a la supressió del que consideraven heretgia. L'heretgia contrària a la religió, a l'era medieval europea, molt sovint es castigava amb la pena de mort. El jutge que presidia un tribunal inquisitorial rebia el nom d’inquisidor.
"UN REGNE PER A MI”
LITERATURA CATALANA / SEGLE XX
EDICIONS PROA / Pàgines: 282 / ISBN: B.16052-1976 / Edició: Abril 1976.
Pau Faner i Coll va néixer a Ciutadella (Menorca), el 1949. És novel·lista, pintor i professor de secundària retirat. Es doctorà en Filologia Romànica a Barcelona i va exercir de catedràtic d'anglès a Secundària. El seu estil destaca per inserir-se en l’anomenat realisme màgic, un moviment que combina elements mítics i costumistes (sovint amb tocs de ciència-ficció i aspectes màgics), i una narració amb un ritme viu. És per aquest motiu que Un regne per a mi, publicada el 1976 (Premi Sant Jordi de 1975), ressona per tot arreu a Cien años de soledad de Gabriel García Márquez.
"L’HEREU”
LITERATURA CATALANA / SEGLE XX
EDICIONS 62 / Pàgines: 222 / ISBN: 84-297-3119-9 / Edició: Setembre 1990.
L'hereu és una novel·la de Prudenci Bertrana, publicada l'any 1931. És la primera de les tres novel·les que formen la trilogia autobiogràfica Entre la terra i els núvols, juntament amb El vagabund (1933) i L'impenitent (1948). Representa la consagració literària de Prudenci Bertrana i és una mostra de narrativa modernista. Va guanyar el Premi Crexells de 1931.
"EL IMPERIALISMO CATALAN.
Prat de la Riba, Cambó, D’Ors y la conquista moral de España”
HISTÒRIA DE CATALUNYA / HISTÒRIA D’ESPANYA
EDHASA / Pàgines: 1.097 / ISBN: 84-350-2649-3 / Edició: 2003.
El imperialismo catalán. Prat de la Riba, Cambó, D’Ors i la conquista moral de España és el títol del llibre de l’historiador Enric Ucelay-Da Cal, publicat l’any 2003. Una obra en què l’autor aprofundeix en el projecte que va plantejar Prat de la Riba, que Francesc Cambó va intentar vendre a Madrid, i que Eugeni d’Ors va vestir com a intel·lectual, d’articular Espanya des del catalanisme i a través de la Lliga de Catalunya. La idea era la formació d’un imperi dual, o de nacionalitats, que recollís el reconeixement de Catalunya com una unitat cultural en una Espanya imperial. Un discurs que, posteriorment, el falangisme va manipular per adaptar-lo al seu ideari.
La nostra civilització actual –i especialment el món occidental- reivindica, entre d’altres, el cientifisme, com a valor suprem per aconseguir certeses i veritats. Hi ha molt estesa l'actitud que només existeix o hi ha allò que podem veure o tocar; o, a tot estirar, allò que els científics diuen haver demostrat que existeix. Estem persuadits que l'única veritat és la que ve avalada pels mètodes científics, tot i que aquests caminin, moltes vegades, a les palpentes i cada dos per tres estiguem assistint a nous descobriments que invaliden moltes de les afirmacions anteriors. Sembla que tantes rectificacions només serveixen per aplaudir l'avenç de la ciència, però amb prou feines per entendre que, davant la immensitat del desconegut, és un exercici d'arrogància i prepotència continuar afirmant que no hi ha més realitat que la que és capaç de mostrar-nos la ciència a partir dels seus laboratoris, i que, més enllà, només hi ha fantasia, superstició o engany.
Tanmateix, i molt probablement a causa del desconeixement, moltes persones suposen que el saber filosòfic i el saber científic són conceptes antagònics o contradictoris entre si. És cert que aquestes dues branques del saber comparteixen una relació de col·laboració positiva i de grans sinergies, però també mantenen diferències.
Per altra banda, en el comentari de El buit diví, de Ramon Sabaté, també apuntàvem algunes diferències i similituds entre saber filosòfic i saber científic. Ara, en aquest comentari, voldríem constatar-ne algunes més.
Us recomanem la lectura de l’article de Manel García Biel, La irresponsable política virtual de Puigdemont y Junts. L’article es va publicar el passat 30 de març a NUEVA TRIBUNA i analitza el discurs, del 12 de març a Elna, de presentació de la candidatura de Puigdemont a la Presidència de la Generalitat ([i]).
L’EXCEPCIONALITAT PERMANENT.
Els nostres estats d’excepció”
GLOBALITZACIO / NEOLIBERALISME / MÓN ACTUAL
Editorial Anagrama / Pàgines: 108 / ISBN: 978-84-339-0197-2 / Edició: 2023.
L'excepcionalitat permanent d'Ignasi Gozalo Salellas és una obra que ens convida a reflexionar sobre l'excepcionalitat com la nova normalitat i les formes de dominació del present. El sobirà -“...Carl Schmitt va escriure a Teologia política [...] que “sobirà és aquell qui decideix sobre l’estat d’excepció”...”- (pàg. 21), encara que no sempre visible, és present en diferents figures, controlant la nostra quotidianitat i aplicant una excepcionalitat constant. Gozalo Salellas, en un estil que combina el llenguatge juridicomilitar del segle XX amb elements de crònica i assaig, actualitza el concepte d'estat d'excepció a les societats contemporànies.
"EL BUIT DIVÍ”
LITERATURA CATALANA / SEGLE XXI
Editorial Círculo Rojo / Pàgines: 126 / ISBN: 978-84-1199-703-4 / Edició: Novembre 2023.
En Ramon Sabaté Farnós, de formació tecnicocientífica, acaba de publicar El buit diví. Tal com assenyala: “... L’assaig [...] intentarà, en primer lloc, descriure breument però amb certa profunditat els conceptes d’Infinit, Buit i Temps per cada una de les següents disciplines de coneixement: Filosofia, Religions, Matemàtiques, Mecànica quàntica i Cosmologia. En segon lloc, analitzarem com podríem explicar, o si més no visionar, els conceptes de Creació i Déu. Veurem que hi ha grans coincidències, i també contradiccions naturalment, entre Religions i Física (Humanisme i Ciència en general) i acabarem amb quatre apunts sobre la consciència i algunes visions totalment personals de tot plegat...” (Pàg.18)
"GENERACIÓN DE CRISTAL”
LITERATURA CATALANA / SEGLE XXI
Editorial Talón de Aquiles / Pàgines: 63 / ISBN: 978-84-10058-50-7 / Edició: 2023.
En disciplines com la literatura, i en algunes altres arts, sovint s'ha utilitzat el concepte de generació. Habitualment, s’ha aplicat per classificar un grup d'individus més o menys de la mateixa edat i relacionats entre si. Tanmateix, aquests grups d’individus tenen algunes característiques comunes que els donen una identitat com a grup. Així, alguns dels elements o requisits necessaris per identificar a una generació serien: 1) coincidència dels naixements del grup en unes dates pròximes, 2) una formació intel·lectual similar, 3) l'existència d'un fort esdeveniment generacional que els hagi marcat d'alguna manera i els aglutini, 4) l'ús d'un llenguatge generacional propi i 5) un cert rebuig vers la generació anterior a la seva pel seu anquilosament. Així i per citar alguns exemples de la literatura, i especialment des del vessant acadèmic, hom ha categoritzat, entre d’altres: a la generació del 98, a la generació del 27, a la generació del 36, a la generació beat.
"GUERRA CIVIL”
LITERATURA CLÀSSICA / HISTÒRIA DE ROMA
Editorial Gredos / Pàgines: 172 / ISBN: 84-249-2517-3 / Edició: 2000.
Molt sovint es parla sobre els èxits assolits per la humanitat com una proesa col·lectiva, de treball en equip. Es considera que sense aquest component grupal molts esdeveniments, descobriments i invents històrics no haurien estat possibles de manera individual. Tot i això, i des del meu punt de vista, això no deixa de ser una mitja veritat.
Hi ha centenars de personatges il·lustres que han influït de manera decisiva al món, ja sigui amb les seves idees, invents, accions o descobriments. Tots retenim en la memòria molts d’aquests personatges històrics. Tots recordem grans figures que han travessat èpoques i que es mantenen en la nostra ment. Fet i fet, aquests personatges històrics han marcat el desenvolupament de la Història. Tots han contribuït al fet que la societat s'hagi transformat: a voltes per bé i, a voltes, per malament. Juli Cèsar és un d’ells.
"CAPITANES INTRÉPIDOS”
LITERATURA ANGLESA / SEGLE XIX
Editorial El País / Pàgines: 164 / ISBN: 84-96246-56-6 / Edició: 2004.
Aquest relat de Rudyard Kipling (1865-1936) es va publicar a Londres el 1897. Igual que a El Llibre de la selva (1894), a Stalky & C. (1899) i a Kim (1901), l'autor estudia atentament l'home en formació, el jove ja en lluita amb la vida i les seves emboscades. De fet, és un dels temes predilecte de Kipling, en part derivat de Stevenson. En part, també influït pels records dels anys passats a l'Índia, és a dir, en un país on el noi es desenvolupa gairebé al carrer i on, com a conseqüència, les influències i els contactes tenen una força més activa que a Occident.
En el comentari titulat A PROPÒSIT DE GOYA, ELS TÀRTARS I DE PER QUÈ DELS VOTANTS D’ULTRA DRETA, parlàvem de frames (marcs mentals i metàfores). I m’ha semblat interessant explicar una mica més que són.
Els marcs o frames són les representacions mentals que ens ajuden a estructurar la informació que percebem constantment. Els frames ofereixen una definició d'un problema que, alhora, implica una presentació determinada de la informació. Acceptar un frame significa aleshores acceptar certes premisses o condicions i alhora conseqüències sobre una discussió determinada. Per exemple, referir-se a la Unió Europea com la burocràcia de Brussel·les implica una valoració en termes negatius que genera un efecte en cadascun de nosaltres, encara que sigui inconscient.
"POÉTICA”
FILOSOFIA CLÀSSICA / Hª DEL PENSAMENT
Alianza Editorial / Pàgines: 119 / ISBN: 978-84-206-5809-4 / Edició: 2007.
La Poètica és un dels llibres de teoria de la literatura més importants de tots els temps. També es coneix amb el nom de Sobre la poètica i es tracta d'una obra escrita per Aristòtil, al segle IV aC, on reflexiona sobre l'estètica i dos dels gèneres literaris més populars del moment: la tragèdia grega i l'epopeia.
Els crítics consideren que l'obra inicial estava dividida en dues parts: la primera part que parlava sobre la tragèdia i l'epopeia i la segona part que tractava sobre la comèdia i la poesia. No obstant això, aquesta segona part es va perdre i avui dia només en coneixem la primera.
A la Poètica, Aristòtil porta a terme una mena de manual sobre la tragèdia indicant quines són les seves característiques i la definició del gènere. En el seu estudi també ens trobem amb la comparació d’aquest gènere amb altres arts i reflexions sobre la mimesi a l'hora de crear objectes artístics. Per tant, l'objectiu principal que l'autor perseguia amb la publicació d'aquest text era ensenyar i mostrar la guia que s'havia de seguir per poder fer un bon text literari.
"DRÁCULA”
LITERATURA ANGLESA / SEGLE XIX
Editorial El País / Pàgines: 474 / ISBN: 84-96246-59-0 / Edició: 2002.
Qui no coneix la història de Dràcula? Però la llegenda d’aquest clàssic de la literatura de terror va ser elevada a un dels llocs de l’imaginari actual pel cinema, després de vint-i-cinc anys de la seva publicació. Precisament, Dràcula, escrita per l’irlandès Bram Stoker el 1897, no va tenir un gran èxit en la seva època. I no va ser fins a partir l’aparició de la pel·lícula Nosferatu, el 1922, dirigida per Friedrich Wilhelm Murnau quan es va iniciar la creació d’un dels mites més icònics de la literatura i el cinema de terror.
"O CÉSAR O NADA"
LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX
Editorial Planeta / Pàgines: 416 / ISBN: 84-08-02505-8 / Primera edició: maig de 1998.
A més de ser el pare dels llibres del detectiu Pepe Carvalho, que li van reportar justa fama (i a més de ser també altres coses, com a membre del PCE, gourmet, periodista o redactor de l'enciclopèdia Larousse), Manuel Vázquez Montalbán va escriure una obra polifacètica. Van ser tant poemaris, assajos, com novel·les de no-ficció, etc. Aquestes darreres, habitualment, basant-se en diversos personatges històrics. És el cas d'O Cèsar o res, novel·la articulada al voltant de la figura del gairebé mític Cèsar Borja o Borgia. Encara que en realitat la narració afecta tota la seva no menys cèlebre família. Des del seu oncle avi Calixt III o, és clar, el seu pare i també Papa Alexandre VI, fins al descendent que més lluny va arribar, almenys davant dels ulls de l'Església catòlica: el seu nebot-net Francesc de Borja, duc de Gandia, general de la Companyia de Jesús i que fou proclamat sant.
1 v. intr. [LC] Vagar,
anar-se’n d’un costat a l’altre fora del lloc on caldria estar.
2 v. intr. [LC] Deixar anar la pensa, el discurs, d’un
costat a l’altre, especialment allunyar-se de l’assumpte que es tracta, fora
dels límits de la raó.
"EL FANTASMA DE CANTERVILLE"
LITERATURA ANGLESA / SEGLE XIX
El País / Pàgines: 165 / ISBN: 84-96246-47-7 / Edició: 2004.
Oscar Wilde (Oscar Fingal O'Flahertie Wills Wilde) va néixer l'octubre del 1854 a Dublín i va morir a París el novembre del 1900. En el curt espai de temps que va durar la seva vida va passar de ser l'escriptor favorit, consentit i aplaudit per la noblesa i l'alta burgesia londinenca, a caure en desgràcia i acabar els darrers anys sumit en la indigència. La condemna a dos anys (1895-1897) de treballs forçats per homosexualitat, el va portar a viure a París i el va conduir irremeiablement al trist i prematur final.
Poc abans de les eleccions de 1992, Bush (pare) era considerat imbatible per la majoria dels analistes polítics. Fonamentalment a causa dels seus èxits en política exterior, com la fi de la Guerra Freda i la Guerra del Golf Pèrsic. La seva popularitat havia arribat al 90% d'acceptació, un rècord històric. En aquestes circumstàncies, James Carville, el cap pensant de la campanya electoral de Bill Clinton, va assenyalar que aquesta s'havia d'enfocar sobre qüestions més relacionades amb la vida quotidiana dels ciutadans i necessitats més immediates.
“EL NOMBRE DE LA ROSA”
LITERATURA ITALIANA / NOVEL·LA HISTÒRICA
Editorial Lumen. / Pàgines: 670 / ISBN: 84-264-2980-7 / 4ª Edició: gener 1992.
La publicació de la novel·la d'Umberto Eco, El nom de la rosa (l'any 1980), va ser un autèntic boom literari. També va esdevenir un autèntic fenomen social. Efectivament, va ser, alhora, un èxit comercial, que va agradar al lector mitjà que només buscava un entreteniment entre les pàgines, i una obra mestra aclamada pels acadèmics (tot i que conté més de 200 cites en llatí).
Això és un fenomen poc comú. Pel que fa a la venda en massa, l'explicació és senzilla: Eco va crear una novel·la policíaca que manté atrapat al lector des de les primeres pàgines. D'altra banda, l'escriptor era un expert en semiòtica, és a dir, en l'estudi dels signes i els significats. Com a expert en aquesta àrea, Umberto Eco va escriure una història que amaga molt més del que pot semblar per a una novel·la de crims. El llibre és ple de missatges, de símbols, amb codis molt diversos. Novel·la policíaca, històrica, gòtica…? Tot això i més és El nom de la rosa: descobrim-ho.
Torno a recomanar-vos dos articles del meu amic Rafael G.C. El primer d’ells és Le malade imaginaire (Nueva Tribuna, 13 de març de 2023) i el segon és Yolanda Díaz y las formas (Nueva Tribuna, 24 de març de 2023).
En el primer d’ells, en Rafa va demanar-me -en privat- una crítica i jo li vaig fer pensant en els aspectes formals: potser en algun moment li rebatré el contingut (ho tinc pendent, Rafa). I com que ell és ment inquieta, va contestar-me amb el segon.
Gaudiu dels dos articles perquè són molt bons.