ALTRES DÈRIES

 

• "La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà": CRONOLOGIA, ESPAI I TEMATICA
• A PROPÒSIT DE GOYA, ELS TÀRTARS I DE PER QUÈ DELS VOTANTS D’ULTRA DRETA II: ELS FRAMES
• A PROPÒSIT DE GOYA, ELS TÀRTARS I DE PER QUÈ DELS VOTANTS D’ULTRA DRETA.
• ANTROPOLOGIA DE LA RELIGIO (1): LES MIRADES DELS AUTORS I DE LES CORRENTS TEÒRIQUES
• ANTROPOLOGIA DE LA RELIGIO (2): UNA APROXIMACIÓ DES DE LA VESSANT FENOMENOLÒGICA
• ART DEL XVII FINS 1870 (I): ROCOCÓ, ACADEMICISME I CLASSICISME: CONTINUÏTATS? (El rapte de les sabines - N.Poussin / El columpio - J.H.Fragonard)
• ART DEL XVII FINS 1870 (II): NEOCLASSICISME I REVOLUCIÓ: PERVIVÈNCIES I RUPTURES? (La mort de Sèneca - J.L.David / El jurament dels Horacis - J.L.David / La mort de Marat - J.L.David / El somni d'Endimió - A.L.Girodet)
• ART DEL XVII FINS 1870 (III): ROMANTICISME: LA REACCIÓ AL NEOCLASSICISME (Els afusellaments del 3 de maig - F.de Goya / Acantilados blancos en Rügen - Caspar D. Friedrich / La llibertat guiant al poble - E.Delacroix)
• ART DEL XVII FINS 1870 (IV): REALISME I NATURALISME: LA MODERNITAT. (Enterrament a Ornans - G.Courbet / El vell músic - E.Manet)
• CONCEPTE DE PÀTRIA: UN ESBÓS (I)
• CREENCES I COSMOVISIONS
• DIFERÈNCIES I SIMILITUDS ENTRE SABER FILOSÒFIC I SABER CIENTÍFIC
• DIVAGACIONS ENTRE EL 28M I EL 23J
• EL RENAIXEMENT: UNA NOVA COSMOLOGIA
• Els Estats Units (1607-1920): el naixement d'una gran potència (I)
• Els Estats Units (1607-1920): el naixement d'una gran potència (II)
• Els Estats Units (1607-1920): el naixement d'una gran potència (III)
• EVOLUCIÓ I PRINCIPALS FASES EN LES FORMES D'ORGANITZACIÓ DEL PODER POLÍTIC FINS AVUI
• FACTORS DE L'APARICIÓ DEL PENSAMENT RACIONAL A L'ANTIGA GRÈCIA
• IL·LUSTRACIÓ, REVOLUCIÓ FRANCESA I EL TERROR
• IL·LUSTRACIÓ: ALGUNES CARACTERÍSTIQUES
• L'ENEIDA, ENEES I VIRGILI: UNA APROXIMACIÓ
• L'ISLAM (1): UN ÚNIC MÓN ISLÀMIC?
• L'ISLAM (2): ELS PILARS BÀSICS I LA UNICITAT DE DÉU
• L'ISLAM (3): BRANQUES I MISTICISME
• L'ISLAM (4): FILOSOFIA, PENSAMENT I CIÈNCIA
• L'ISLAM (5): EL XIISME. SÍMBOLS I SIGNIFICACIÓ POLÍTICA I SOCIAL
• L'ISLAM (6): EL CONCEPTE DE GIHAD. FORMES I CONTROVÈRSIES.
• L'ISLAM (7): EL CONFLICTE ÀRAB-ISRAELIÀ. CRÒNICA DEL PROCÈS DE PAU
• L’ISLAM (8): ISLAM I ISLAMISME. DOS CARES DE LA MATEIXA MONEDA?
• LA FILOSOFIA: QUIN SENTIT TE?
• LA MODERNITAT (I): UNA DEFINICIÓ EN SENTIT AMPLI I GENERAL
• LA MODERNITAT (II): ELS SEUS INICIS EN L'ART
• LA MODERNITAT (III): LES PRIMERES AVANTGUARDES EN L'ART
• LA MODERNITAT (IV): LES SEGONES AVANTGUARDES EN L'ART
• LA POSTMODERNITAT (I): ALGUNES NOTES
• LA POSTMODERNITAT (II). ART I MULTICULTURALITAT
• LA POSTMODERNITAT (III): ÉS LA POSTMODERNITAT UNA NOVA RACIONALITAT?
• LA POSTMODERNITAT (IV) - Déu ha mort, Marx també i jo mateix no em trobo gaire bé
• LA POSTMODERNITAT (V): la superestructura del nostre temps?
• LA POSTMODERNITAT (VI): de la Modernitat a la Postmodernitat. De la filosofia postmoderna al nou realisme filosòfic. Articles
• LITERATURA MEDIEVAL I: ORALITAT I ESCRIPTURA
• LITERATURA MEDIEVAL II: HERÈNCIA I TRADICIÓ
• LITERATURA MEDIEVAL III: ELS TEXTOS, ELS AUTORS I ELS LECTORS
• LITERATURA MEDIEVAL IV: LA PREDESTINACIÓ I LES ANTICIPACIONS EN LA CHANSON DE ROLAND
• LITERATURA MEDIEVAL V: UN EXEMPLE DE LA FIN D'AMORS
• LITERATURA MEDIEVAL VI: EL CONCEPTE D'AMOR EN EL "ROMAN" (Nota 1)
• LITERATURA MEDIEVAL VI: EL CONCEPTE D'AMOR EN EL "ROMAN" (Nota 2)
• LITERATURA MEDIEVAL VI: EL CONCEPTE D'AMOR EN EL "ROMAN" (Nota 3)
• LITERATURA MEDIEVAL VII: L’ESPAI EN EL ROMAN
• LITERATURA MEDIEVAL VIII: EL COMPONEN MERAVELLÓS DEL ROMAN
• NIETZSCHE AVUI: LA VIGÈNCIA DE LA SOSPITA
• NIETZSCHE I ELS FILÒSOFS DE LA SOSPITA
• NIETZSCHE: UNA PRIMERA APROXIMACIÓ
• NO ÉS LA INFLACIÓ: ÉS LA COBDÍCIA
• NOTES SOBRE LA TEORIA DEL CONEIXEMENT: RACIONALISME (PLATÓ) versus EMPIRISME (ARISTÒTIL)
• PENSAMENT MÍTIC, PENSAMENT RACIONAL
• PER A QUÈ SERVEIX LA PERSPECTIVA DE GÈNERE?
• QUATRE CONCEPTUALITZACIONS EDUCATIVES DE LA MODERNITAT: ROUSSEAU, MAKARENKO, NEILL I ILLICH
• QUÈ ESTEM CONSTRUINT?
• QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (II). FRAGMENTACIÓ I SILENCI
• QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (III). CONSTRUCCIÓ D’UNA REALITAT
• QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (IV). EL MAMBO INDEPENDENTISTA
• QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (IX). IRREALITAT I MESSIANISME.
• QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (V). FRUSTRACIÓ
• QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (VI). SOBRE ELS INDULTS
• QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (VII). JA ERA HORA ¡
• QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (VIII). MODEL ESGOTAT-LLUITA DE PODER
• ROMANTICISME (I): MARC HISTÒRIC I SOCIAL
• ROMANTICISME (II): MITES. MOTIUS CULTURALS I SOCIALS
• ROMANTICISME (III): LA REVOLTA ROMANTICA
• ROMANTICISME I IDEALISME ALEMANY: APUNTS
• S’HA DE PARLAR DE GÈNERE O DE GÈNERES?
• SEGLE XIX: L’ECLOSIÓ DE LES IDEOLOGIES, LES MASSES I LA DESRAÓ
• SEGLE XIX: L’ECLOSIÓ DE LES IDEOLOGIES, LES MASSES I LA DESRAÓ. Les diferents respostes de Marx i Nietzsche
• SEMÍRAMIS: REALITAT O MITE?
• SMART CITY: ENTRE L'EFICIÈNCIA I L'OCI. EL DEBAT ENTRE TECNOLOGIA I CULTURA
• TFG – EL NOU REALISME FILOSÒFIC I LES COSES EXTERNES AL SUBJECTE: RESOLT EL PROBLEMA DE COM ACCEDIM AL CONEIXEMENT?

 

Actualitzat: 21/01/2025

LA POSTMODERNITAT (VI): de la Modernitat a la Postmodernitat. De la filosofia postmoderna al nou realisme filosòfic. Articles.

 

La modernitat

La modernitat, entesa com a conjunt d’idees i actituds oposades a les de l’antiguitat i l’edat mitjana, que es va iniciar a Europa amb el Renaixement, va obtenir un nou impuls i la seva majoria d’edat amb la Il·lustració, al segle XVIII. Però, per a bé o per a mal, la modernitat ha arribat al seu final, s'ha esgotat: va morir en alguna de les moltes tempestes del turbulent segle XX. Els principis de la modernitat (llibertat, igualtat i fraternitat), desenvolupats a gran escala pels il·lustrats i aplicats als segles XIX i XX, han donat finalment,  resultats que han conduït a un cert desengany i/o decepció. I, certament, el període comprès entre la formulació del projecte il·lustrat del segle XVIII i la realitat del segle XXI, no permet fer un balanç molt satisfactori de la modernitat.

GORDON, Noah

 

TRILOGIA SOBRE LA FAMILIA COLE

 

Noah Gordon va publicar la seva primera novel·la, El rabí, l’any 1965. Ràpidament, es va convertir en un dels llibres més venuts a la seva època. Però el reconeixement internacional no va arribar fins a la publicació d’El metge, l’any 1986. De fet, El metge es va convertir en un best-seller i en un referent en l’anomenada novel·la història. Tanmateix, el gran èxit de la novel·la va comportar l’adaptació cinematogràfica d’aquesta, l’any 2013, dirigida per Philipp Stölzl. Recentment, també se n’ha fet un musical.

Amb tot, El Metge va esdevenir el primer llibre de la trilogia de la família Cole: ras i curt, la narració de les aventures i vicissituds de tres generacions de metges, que abasta un període que va del segle XI fins al XX.