Etiquetes
ANTROPOLOGIA
(3)
ASSAIG
(3)
CIÈNCIA POLÍTICA
(6)
CINEMA
(18)
CITES
(1)
COMENTARIS
(86)
CRITICA LITERARIA
(1)
DIDÀCTICA
(2)
ECONOMIA
(7)
ÈTICA
(4)
FILOSOFIA
(62)
GEOGRAFIA
(1)
GLOBALITZACIÓ
(11)
GUERRA CIVIL ESPANYOLA
(6)
HIPERTEXTUALITAT
(21)
HISTÒRIA
(46)
HISTÒRIA ANTIGA
(5)
HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA
(30)
HISTÒRIA D'ESPANYA
(14)
HISTÒRIA DE CATALUNYA
(14)
HISTÒRIA DE L'ART
(12)
HISTÒRIA DE ROMA
(5)
HISTÒRIA MEDIEVAL
(3)
HISTÒRIA MODERNA
(6)
IA
(1)
INVASIÓ RUSSA D´UCRAÏNA
(2)
ISLAM
(10)
LITERATURA ALEMANYA
(4)
LITERATURA ANGLESA
(15)
LITERATURA CATALANA
(22)
LITERATURA CLÀSSICA
(12)
LITERATURA ESPANYOLA
(31)
LITERATURA FRANCESA
(8)
LITERATURA ITALIANA
(3)
LITERATURA LLATINOAMERICANA
(5)
LITERATURA MEDIEVAL
(14)
LITERATURA NORD-AMERICANA
(13)
LITERATURA NÒRDICA
(1)
LITERATURA RUSSA
(1)
LLIBRES
(187)
MODERNITAT
(9)
MÓN ACTUAL
(59)
MÓN CLÀSSIC
(18)
MÚSIQUES
(2)
NEOLIBERALISME
(6)
NIETZSCHE
(10)
NOU REALISME
(6)
NOVEL·LA FANTÀSTICA
(1)
NOVEL·LA HISTÒRICA
(16)
NOVEL·LA NEGRA-POLICÍACA
(5)
PEDAGOGIA
(2)
PERSPECTIVA DE GÈNERE
(6)
POESIA
(6)
POST
(41)
POSTHUMANISME
(1)
POSTMODERNITAT
(17)
PRESOCRÀTICS
(3)
PROCÉS CATALUNYA
(14)
PSICOLOGIA
(1)
RACIONALISME
(2)
ROMANTICISME
(6)
SOCIOLOGIA
(5)
TEATRE
(2)
TEORIA DE LA CULTURA
(1)
TEORIA DEL CONEIXEMENT
(13)
TRANSHUMANISME
(1)
ULTRADRETA
(14)
Seguidors
dimarts, 18 de febrer del 2025
dilluns, 17 de febrer del 2025
FOLLETT, Ken
SAGA “LOS PILARES DE LA TIERRA”
Amb la saga de Los pilares de la tierra, Ken Follett s’ha convertit en un dels màxims exponents de la novel·la històrica. Així, amb milers de llibres venuts, l'autor gal·lès és, indubtablement, un dels escriptors més cèlebres del segle XX i XXI.
La saga està formada per:
Los pilares de la tierra (1989)
Un mundo sin fin (2007)
Una columna de fuego (2017)
La armadura de la luz (2023)
Etiquetas:
LITERATURA ANGLESA,
LLIBRES,
NOVEL·LA HISTÒRICA
dimarts, 21 de gener del 2025
ALTRES DÈRIES
- "La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà": CRONOLOGIA, ESPAI I TEMATICA
- A PROPÒSIT DE GOYA, ELS TÀRTARS I DE PER QUÈ DELS VOTANTS D’ULTRA DRETA.
- A PROPÒSIT DE GOYA, ELS TÀRTARS I DE PER QUÈ DELS VOTANTS D’ULTRA DRETA II: ELS FRAMES
- ANTROPOLOGIA DE LA RELIGIO (1): LES MIRADES DELS AUTORS I DE LES CORRENTS TEÒRIQUES
- ANTROPOLOGIA DE LA RELIGIO (2): UNA APROXIMACIÓ DES DE LA VESSANT FENOMENOLÒGICA
- ART DEL XVII FINS 1870 (I): ROCOCÓ, ACADEMICISME I CLASSICISME: CONTINUÏTATS? (El rapte de les sabines - N.Poussin / El columpio - J.H.Fragonard)
- ART DEL XVII FINS 1870 (II): NEOCLASSICISME I REVOLUCIÓ: PERVIVÈNCIES I RUPTURES? (La mort de Sèneca - J.L.David / El jurament dels Horacis - J.L.David / La mort de Marat - J.L.David / El somni d'Endimió - A.L.Girodet)
- ART DEL XVII FINS 1870 (III): ROMANTICISME: LA REACCIÓ AL NEOCLASSICISME (Els afusellaments del 3 de maig - F.de Goya / Acantilados blancos en Rügen - Caspar D. Friedrich / La llibertat guiant al poble - E.Delacroix)
- ART DEL XVII FINS 1870 (IV): REALISME I NATURALISME: LA MODERNITAT. (Enterrament a Ornans - G.Courbet / El vell músic - E.Manet)
- CONCEPTE DE PÀTRIA: UN ESBÓS (I)
- CREENCES I COSMOVISIONS
- DIFERÈNCIES I SIMILITUDS ENTRE SABER FILOSÒFIC I SABER CIENTÍFIC
- DIVAGACIONS ENTRE EL 28M I EL 23J
- EL RENAIXEMENT: UNA NOVA COSMOLOGIA
- Els Estats Units (1607-1920): el naixement d'una gran potència (I)
- Els Estats Units (1607-1920): el naixement d'una gran potència (II)
- Els Estats Units (1607-1920): el naixement d'una gran potència (III)
- EVOLUCIÓ I PRINCIPALS FASES EN LES FORMES D'ORGANITZACIÓ DEL PODER POLÍTIC FINS AVUI
- FACTORS DE L'APARICIÓ DEL PENSAMENT RACIONAL A L'ANTIGA GRÈCIA
- IL·LUSTRACIÓ, REVOLUCIÓ FRANCESA I EL TERROR
- IL·LUSTRACIÓ: ALGUNES CARACTERÍSTIQUES
- L'ENEIDA, ENEES I VIRGILI: UNA APROXIMACIÓ
- L’ÈPOCA DEL CLAROBSCUR I ELS MONSTRES (1): GRAMSCI, la “WEIMAR GLOBAL” I ZIZEK.
- L’ÈPOCA DEL CLAROBSCUR I ELS MONSTRES (2): LES DOCTRINES EXPANSIONISTES
- L’ÈPOCA DEL CLAROBSCUR I ELS MONSTRES (3): LA IL·LUSTRACIÓ FOSCA
- L'ÈPOCA DEL CLAROBSCUR I ELS MONSTRES (4): LA PRECARITZACIÓ I LA POLARITZACIÓ DE LA RIQUESA
- L'ISLAM (1): UN ÚNIC MÓN ISLÀMIC?
- L'ISLAM (2): ELS PILARS BÀSICS I LA UNICITAT DE DÉU
- L'ISLAM (3): BRANQUES I MISTICISME
- L'ISLAM (4): FILOSOFIA, PENSAMENT I CIÈNCIA
- L'ISLAM (5): EL XIISME. SÍMBOLS I SIGNIFICACIÓ POLÍTICA I SOCIAL
- L'ISLAM (6): EL CONCEPTE DE GIHAD. FORMES I CONTROVÈRSIES.
- L'ISLAM (7): EL CONFLICTE ÀRAB-ISRAELIÀ. CRÒNICA DEL PROCÈS DE PAU
- L’ISLAM (8): ISLAM I ISLAMISME. DOS CARES DE LA MATEIXA MONEDA?
- LA FILOSOFIA: QUIN SENTIT TE?
- LA MODERNITAT (I): UNA DEFINICIÓ EN SENTIT AMPLI I GENERAL
- LA MODERNITAT (II): ELS SEUS INICIS EN L'ART
- LA MODERNITAT (III): LES PRIMERES AVANTGUARDES EN L'ART
- LA MODERNITAT (IV): LES SEGONES AVANTGUARDES EN L'ART
- LA NOVEL·LA NEGRA
- LA POSTMODERNITAT (I): ALGUNES NOTES
- LA POSTMODERNITAT (II). ART I MULTICULTURALITAT
- LA POSTMODERNITAT (III): ÉS LA POSTMODERNITAT UNA NOVA RACIONALITAT?
- LA POSTMODERNITAT (IV) - Déu ha mort, Marx també i jo mateix no em trobo gaire bé
- LA POSTMODERNITAT (V): la superestructura del nostre temps?
- LA POSTMODERNITAT (VI): de la Modernitat a la Postmodernitat. De la filosofia postmoderna al nou realisme filosòfic. Articles
- LITERATURA MEDIEVAL I: ORALITAT I ESCRIPTURA
- LITERATURA MEDIEVAL II: HERÈNCIA I TRADICIÓ
- LITERATURA MEDIEVAL III: ELS TEXTOS, ELS AUTORS I ELS LECTORS
- LITERATURA MEDIEVAL IV: LA PREDESTINACIÓ I LES ANTICIPACIONS EN LA CHANSON DE ROLAND
- LITERATURA MEDIEVAL V: UN EXEMPLE DE LA FIN D'AMORS
- LITERATURA MEDIEVAL VI: EL CONCEPTE D'AMOR EN EL "ROMAN" (Nota 1)
- LITERATURA MEDIEVAL VI: EL CONCEPTE D'AMOR EN EL "ROMAN" (Nota 2)
- LITERATURA MEDIEVAL VI: EL CONCEPTE D'AMOR EN EL "ROMAN" (Nota 3)
- LITERATURA MEDIEVAL VII: L’ESPAI EN EL ROMAN
- LITERATURA MEDIEVAL VIII: EL COMPONEN MERAVELLÓS DEL ROMAN
- NIETZSCHE AVUI: LA VIGÈNCIA DE LA SOSPITA
- NIETZSCHE I ELS FILÒSOFS DE LA SOSPITA
- NIETZSCHE: UNA PRIMERA APROXIMACIÓ
- NO ÉS LA INFLACIÓ: ÉS LA COBDÍCIA
- NOTES SOBRE LA TEORIA DEL CONEIXEMENT: RACIONALISME (PLATÓ) versus EMPIRISME (ARISTÒTIL)
- PENSAMENT MÍTIC, PENSAMENT RACIONAL
- PER A QUÈ SERVEIX LA PERSPECTIVA DE GÈNERE?
- QUATRE CONCEPTUALITZACIONS EDUCATIVES DE LA MODERNITAT: ROUSSEAU, MAKARENKO, NEILL I ILLICH
- QUÈ ESTEM CONSTRUINT?
- QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (II). FRAGMENTACIÓ I SILENCI
- QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (III). CONSTRUCCIÓ D’UNA REALITAT
- QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (IV). EL MAMBO INDEPENDENTISTA
- QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (IX). IRREALITAT I MESSIANISME.
- QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (V). FRUSTRACIÓ
- QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (VI). SOBRE ELS INDULTS
- QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (VII). JA ERA HORA ¡
- QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (VIII). MODEL ESGOTAT-LLUITA DE PODER
- ROMANTICISME (I): MARC HISTÒRIC I SOCIAL
- ROMANTICISME (II): MITES. MOTIUS CULTURALS I SOCIALS
- ROMANTICISME (III): LA REVOLTA ROMANTICA
- ROMANTICISME I IDEALISME ALEMANY: APUNTS
- S’HA DE PARLAR DE GÈNERE O DE GÈNERES?
- SEGLE XIX: L’ECLOSIÓ DE LES IDEOLOGIES, LES MASSES I LA DESRAÓ
- SEGLE XIX: L’ECLOSIÓ DE LES IDEOLOGIES, LES MASSES I LA DESRAÓ. Les diferents respostes de Marx i Nietzsche
- SEMÍRAMIS: REALITAT O MITE?
- SMART CITY: ENTRE L'EFICIÈNCIA I L'OCI. EL DEBAT ENTRE TECNOLOGIA I CULTURA
- TFG – EL NOU REALISME FILOSÒFIC I LES COSES EXTERNES AL SUBJECTE: RESOLT EL PROBLEMA DE COM ACCEDIM AL CONEIXEMENT?
- TRUMP I LA ULTRADRETA (1): EL PRINCIPI MOTOR, LA IDEA-MARC.
Actualitzat: 23/06/2026
Subscriure's a:
Missatges (Atom)